Els dies 20, 21 i 22 de gener del 1927 a Francesc Macià i uns quants dels voluntaris d’Estat Català processats arran de l’intent d’aixecament per la independència de Catalunya al novembre de l’any anterior, conegut perquè havia de partir de Prats de Molló, van ser jutjats a París. A més del mateix Macià, Josep Bordas de la Cuesta, Roc Boronat i Font, Josep Carner Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Esparc, Ventura Gassol i Rovira,, Josep Moragues, els tres germans Josep, Lluís i Pere Morella, Abelard Tona i Nadalmai , Josep Rovira i Canals, Martí Vilanova i Purcallas, Josep Fontbernat i Verdaguer, Ramon Fabregat i Arrufat i Artur Coromines, i dos italians, Arturo Rizzoli i Ricciotti Garibaldi, van comparèixer davant el pel Tribunal Civil de la Seine.
Les declaracions dels processats, no solament Macià que se’n va declarar únic responsable, són un exemple de determinació i compromís: Josep Morella es nega a parlar en cap altra llengua que no sigui la catalana al·legant que no entén el traductor que li versiona en castellà les preguntes en francès del magistrat, allavòrens el jutge demana si hi algun català entre el públic assistent al judici que vulgui fer la traducció. S’ofereix voluntàriament un català resident a Ivry, Francesc Vinyes, (de 29 anys i comerciant de professió) que presta jurament per assumir aqueixa funció. L’inculpat respon en català al seu compatriota tot limitant-se a dir que només obeïa ordres del coronel Macià sense voler especificar en què consistien. Per la seva part, Josep Moragues s’identifica com a separatista català a les ordres del coronel Macià sense respondre a cap més qüestió de les que li són formulades. Al seu torn Roc Boronat afirma: “J’ai fait des démarches pour l’acquisition des armes pour conquérir la liberté de la Catalogne. C’est un honneur pour moi. Je ne regrette pas l’avoir fait et je le ferai toute ma vie. J’attends une autre occasion. Nos efforts, malheureusement, n’ont pasé té couronnés de succès. Je dis malheureusement, parce que je le pensé”.
A partir del moment que què es van saber les detencions dels conjurats de Prats de Molló els catalans de la diàspora es van mobilitzar immediatament aconseguint una notòria projecció a la premsa francesa, com fou el cas del “Manifeste en faveur des Conjurés Catalans” subscrit per un bon grapat d’eminents intel·lectuals occitans, nordcatalans, bretons i francesos demanant al “gouvernement de se considérer comme quitte envers l’Espagne du fait qu’il a étouffé à temps le complot et de relâcher sans aucune sanction les détenus que l’Espagne elle-même si on en croit les bruits de presse- n’a pas l’intention de poursuivre, et qui comptent parmi eux des artistes de talent, dont notre pays se priverait gratuïtament, alors que leur valeur honore la nation qui leur accorde l’hospitalité”. També el Casal Català de París va promoure una campanya de suport en “Pro Expulsats Catalans” a Bèlgica i Suïssa.
La brillant defensa menada per Henry Torrès i la conjuntura internacional favorable als processats en detriment dels règims feixista italià i la dictadura de Primo de Rivera al Regne d’Espanya, van donar com a resultat la pràctica absolució dels patriotes catalans i la internacionalització de la causa de la independència de Catalunya.
