Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria independentista
Ha mort Teresa Vilaplana i Ballester

Teresa Vilaplana va morir ahir 15 de gener. Va néixer a Barcelona el 2 de desembre de 1941

16/01/2023 Memòria històrica

Teresa Vilaplana i Ballester va ser una activista sindical, destacada en les reivindicacions dels ensenyants i en lluita pel català. Va ser membre del SOC (Sindicat d'Obrers de Catalunya) i més endavant de la Intersindical-CSC, amb el seu marit Jesús Malló, destacat sindicalista proviment de la tradició sindical catalana dels anys de la dictadura, també traspassat.

Era mare d'Oriol Malló, periodista que actualment viu a Mèxic i que va ser detingut i empronat durant l'Operació Garzón el 1992, de Roger Malló, també sindicalista, així com d'Ermengol Malló, el germà petit, que va militar a l'esquerra independentista.

Vilaplana, ja amb una edat avançada, va sobreviure una neumònia a causa de la covid 19 durant els mesos de confinament de l'any 2020, episodi sobre el qual va escriure un dels seus fills.

Un digital mexicà, Gatopardo.com, va dedicar-li també article amb elements biogràfics amb motiu de la seva experiència durant la pandèmia, en què Teresa Vilaplana va posar de manifest els seus records vinculats a la defensa de la llengua, ideal que la va guiar tota la vida:


"Desde joven conoció las formas de la clandestinidad: la suya era hablar catalán con sus compañeros de primaria, lengua prohibida en la esfera pública porque la dictadura la asociaba con un espectro llamado rojoseparatismo, o todas aquellas corrientes obreras, progresistas o nacionalistas que ponían en cuestión la sagrada unidad de la España católica y conservadora que defendía Franco. “Estaba postergado, sancionado, censurado, fue una lucha brutal. En la escuela todo se hacía en castellano, absolutamente todo, solo había algunos profesores con quienes se podía hablar en catalán a escondidas”, dice.

Con sus compañeros se entendía en ambos idiomas pero poco en los juegos infantiles. “Yo nunca supe saltar la cuerda, eso de entrar rápido y saltar, ¡yo nunca, madre mía!, era un desastre, no sabía coger la pelota, y claro estos niños que no saben jugar quedan al margen. Yo tenía mi mundo, mis agendas, yo escribía”, dice."

 

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid