Quan vam conèixer els incendis forestals de Montserrat de l’estiu de 1986, que segons es deia, eren uns focs provocats per l’extrema dreta, vam muntar una “empresa” de voluntaris de bombers. Es deia Vertigent Serveis, “gestió d’emergències”, i registrada com una empresa de transport i domiciliada a Vallirana. Un grup de bombers que va ser impulsat per antics militants dels FAC que havíem conegut la clandestinitat, l’exili o la presó.
En aquells anys els feixistes calaven foc als nostres boscos amb un lema que deia “Queréis una Cataluña para vosotros solos? La tendréis pero quemada".
Aquella empresa de bombers voluntaris no existeix avui, però amb aquest escrit deixaré testimoniatge d’aquella experiència per recordar que som molts els qui hem fet de tot.
Comptàvem amb dotze camions pesats i tres de lleugers, i amb trenta bombers amb formació i titulats. Ara és poc conegut, però vam participar en centenars d’incendis al Garraf, l’Ordal, Bages, etc., etc.
Aquests bombers voluntaris ens vam comprometre amb el projecte a partir dels nombrosos incendis que es produïen a Catalunya, molts dels quals, com ja he apuntat, obeïen a incendis intencionats espanyolistes.
Vam establir amb acords amb la Diputació de Barcelona i amb diversos ajuntaments. I el projecte va ser vist amb bons ulls per la Generalitat de Catalunya.
Però amb el temps i un cop la Generalitat va ampliar la plantilla de bombers i va renovar el parc de camions, nosaltres els hi fèiem nosa, ens veien com una competència. En aquell context, després d’un full de serveis gens menyspreable en l’extinció d’incendis forestals, vam abandonar la nostra intervenció.
Pot semblar un contrasentit que una organització armada i política, que lluitava contra la dictadura franquista i contra la seva prolongació amb el règim del 78, es passés a treballar en l’extinció els focs forestal, que ho fes des d’un col·lectiu/empresa d’índole civil i al marge de tot interès polític.
Tot va començar a mitjans del 1986. Nosaltres érem tots ex FAC’s (Front d’Alliberament de Catalunya) ja en llibertat i retornats a casa després de l’exili. Aleshores només en Josep Digon restava a la presó, per uns atracaments portats a terme als primers anys vuitanta, quan el FAC ja s’havia autodissolt.
L’agost de 1986 es va produir el gran incendi de la muntanya de Montserrat. El foc va arribar fins les portes del monastir. Aquell incendi provocat per grups feixistes posà en alerta màxima la Generalitat presidida per Jordi Pujol. Aleshores encarregaren a Josep Miró i Ardèvol, titular de la Conselleria de Ramaderia i Pesca, crear una força d’homes i dones dedicades a la vigilància i prevenció dels incendis forestals, fossin intencionats o no. De fet la Conselleria ja disposava d’un cos d’ agents forestals, més simbòlic que altra cosa.
La idea era reforçar aquell petit cos ja existent amb persones de total confiança i amb voluntat patriòtica. El cos seria entrenat i armat, paral·lelament al cos de Mossos d’Esquadra, que encara no havia estat desplegat ni comptava amb unes competències significatives.
Amb aquell objectiu es va dur a terme una important compra d’armes a l’Estat d’Israel, per distribuir-la entre els agents forestals. Però aquella remesa va ser confiscada per la Guàrdia Civil, mai van arribar a les mans dels agents rurals catalans.
La Conselleria es va posar en contacte amb nosaltres i ens convocaren a una reunió en un despatx de la Generalitat. Ens proposaren l’entrada al cos d’agents forestals mitjançant un pas previ, que eren els voluntaris forestals i formalitzats en uns cursos de formació. La persona de contacte i de confiança va ser en Víctor Compte.
Vam fer els cursos entre Torreferrussa i en un altre indret. Però anaven passant els mesos i res no es movia a nivell de Conselleria.
Un dels nostres grups va ser destinat al Bergadà com a voluntaris i jo mateix i altres companys l’Ordal i al Garraf. Alguna cosa, que jo desconec encara avui en dia, va passar dins la Conselleria. El conseller Miró i Ardèvol va ser cessat, i el seu home de confiança i la persona que parlava amb nosaltres, en Víctor Compte, va ser destituït i desterrat a un poble lluny de la seu de la Generalitat
Tot això ho explico en un moment en què els focs forestals tornen a ser notícia a Catalunya. Cremen Llançà, el Cap de Creus i altres llocs de l’Empordà.
D’aquella experiència dels anys vuitanta va néixer una gran consciència envers el perill que significa els incendis forestals per al nostre territori, la natura i els patrimoni col·lectiu. Del perquè del canvi d’actitud de la Generalitat d’aleshores és fàcil d’entendre: hi havia gent de bona fe dins la Generalitat que volia crear, allò que avui diríem "estructures d’estat", i altres, dels “nostres”, que no.
Amb el temps vam crear la nostra pròpia empresa privada d’extinció d’incendis forestals (podeu comprovar a la foto el model de vehicles que vam adquirir per extingir els focs als boscos). Però també vam ser boicotejat per part de la Generalitat de Jordi Pujol.
