Si mirem pel retrovisor de la nostra existència, com si es tractés d’una pel·lícula, podrem sentir la banda sonora de la nostra vida. Entre imatges i records, la música acompanyarà un recorregut ple de referències. També sóc fill d’un barri obrer i també em trobo cadàvers vagant sense memòria. Va com va. Passejo pels carrers de Vilafranca i pel camí de l’Ateneu, la memòria projecta cabells molt curts i somnis de bullangues. Retrobo l’Àlex i el seu etern somriure, inacabat però mai vençut.
Qui és l’Àlex Vendrell?
Un treballador català i pare, que en el seu temps lliure canta amb actitud punk i consciència nacional i de classe.
Que ha marcat la personalitat del nen i del jove que ara ens parla?
Ser el cinquè fill d'una dona basca que va viure la guerra com una nena, filla de rojos i independentistes represaliats i d'un català membre de la Resistència francesa contra els nazis.. La misèria els va portar a Vilafranca del Penedès i sota el franquisme vam néixer els cinc fills en una família treballadora i amb consciència antifeixista que sempre ha estat independentista, tant pel costat català com pel basc.
Imaginem que parlem amb algú que no coneix Inadaptats. Com van néixer?
D'uns nens heavys que van descobrir el punk basc als anys vuitanta en un entorn de marginalitat i drogues però molt polititzat, i amb molta adrenalina per descarregar als escenaris… no ens sentíem identificats amb el rock convergent i els nostres espais eren les okupes anarquistes i ateneus i casals independentistes.
I Eina? Com va sorgir la idea?
Quan va arribar el moment en què calia donar importància a la formació i reflexió política per a la nova situació en la qual vivíem el 2008… ja no és tractava de la resistència i agitació d’inadaptats. Calia preparar-se pel pas endavant que es coïa en la lluita del poble català i ho volíem fer amb una música més sofisticada amb elements, com l'electrònica, més contemporanis.
Potser no cal classificar-los, però si volguéssim definir-los musicalment i política, com ho hauríem de fer per no equivocar-nos?
Sempre hem begut de les fonts del rock, ja sigui punk, hard core, heavys i sempre hem escoltat música del carrer com el reagge l'ska, hip hop, electrònica, el mestissatge, cantautors/es…
Políticament som independentistes, feministes i comunistes.
Suposo que serà difícil, però si et pregunto per una cançó, un disc i un concert especial d’Inadaptats?
(Bufa)… sóc el cinquè fill i m'he sentit igual d'estimat... (riu).
I d’Eina?
Sempre hem volgut donar-ho tot a l'escenari i contra més dificultats més actitud! Up the punk!
Quin tipus de música o quins grups escolta l’Àlex Vendrell?
Tots els clàssics que em recorden vivències…Em queda poc temps entre fer de pare i feina per descobrir a fons grups nous, però veig molta consciència política en grups catalans d'èxit comercial i una presència molt il·lusionant de dones feministes. Però trobo a faltar una escena alternativa nova i prou representativa que reculli la ràbia inherent als/les oprimides. Encara està soterrada com el vell talp de Marx, però no tinc cap dubte que qualsevol dia traurà el cap. Ho sento, però la revolució no es farà de bon rotllo.
Em pots fer cinc cèntims de Bullanga Records?
Va ser un projecte de discogràfica política liderada pel Bull (baixista) amb el suport econòmic i de treball d'inadaptats creat per auto editar-nos els treballs de la banda, que va evolucionar i va treure treballs d'altres bandes que cantaven en català i antifeixistes…Va xocar contra el capitalisme i Internet, i va caure en la ruïna econòmica… Mai hem estat bons empresaris i alhora bons militants i això ens reafirma en la idea que el capitalisme no és reformable per benefici de les oprimides, cal fer la Revolució.
Parlem de llibertat d’expressió. Creus que la cosa va enrere?
L'expressió la toleren sempre que no hi hagi un moviment darrere. Ens jutgen els mateixos feixistes de sempre que ara se senten qüestionats per gran part de la població, abans ens tenien aïllats entre nosaltres i la repressió era més selectiva, creant menys ressò mediàtic.
Però no només és la llibertat d'expressió, són totes les llibertats que estan en regressió com a reacció del sistema a l'emprenyament general.
Inadaptats i Eina van patir la censura de manera expressa?
Indirecta, primer l’autocensura, ja veiem esborrada la foto del rei al disc de Kortatu (El estado de las Cosas), el tancament d'Egin, persecució de Pepe Rei i Negu Gorriak…. després indirectament perquè érem silenciats als mitjans de masses com moltes de les accions o mobilitzacions dels moviments socials… mentre que els caps visibles d'aquests moviments, com els músics per allò de pujar a un escenari sota els llums, misteriosament sempre érem els identificats en les protestes, sense cap prova incriminatòria més que unes fotos en què sortien centenars de persones.
Parlem de drets socials i d’alliberament nacional. Quina lectura en fas del panorama actual?
Crec què ha despertat la consciència en el poble i hem experimentat l'1 i el 3 d'octubre com una demostració de força. L'agreujant de les condicions socials pel capitalisme i el creixement del feixisme ens conviden a un embat ineludible per continuar sent com a poble treballador català.
Sempre pregunto per la Franja de Ponent. Que me’n dius de la Franja?
La gran oblidada dels Països Catalans… amb un tarannà molt actiu del seu jovent per la necessitat de comunicar la seva existència i un pont de trobada amb la gent d'Aragó per molt que institucionalment ens vulguin enfrontar com a pobles.
Avui mateix bull la xarxa i arriba als telèfons un vídeo d’Inacabats. Pots fer una pinzellada sobre què, qui, com i per què?
Davant l'empresonament de Pablo Hasél la resposta popular va ser molt engrescadora i vam decidir treure un tema amb inadaptats per donar suport al jovent que patia el linxament policial i mediàtic, i la posterior repressió judicial… ho hem fet de pressa i corrent sense demanar permís a ningú i vam posar de fons un muntatge fotogràfic agafant fotos de la xarxa, homenatjant les lluitadores, sense cap ànim de lucre, sense cobrar publicat, mai hem demanat drets d'autors a cap col·lectiu o grup que hagi utilitzat les nostres cançons amb permís o sense, ens sentim homenatjats quan això passa…
Però hem hagut de retirar les imatges per les pressions de treballadors/es foto periodistes que es senten menystinguts/des constantment per la utilització indeguda de la seva feina. Hem demanat disculpes sinceres perquè ho podíem haver fet millor, amb més sensibilitat, amb més temps… no volem entrar en el debat dels drets d'autoria en un context de lluita, il·lusions i patiments… les que lluiten, aquests són els imprescindibles… inadaptats segueix treballant pels /les que lluiten, tenim energia renovada, pot passar de tot...
Tornen les bullangues?
Urquinaona va ser el punt d'inflexió… no cal repetir la història, cal organitzar-se i canviar-la!
Una reflexió per tancar…
Sempre amb les/els joves, són l'avantguarda i el futur és seu…
Si t'hi apropes, rejoveneixes.
