Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La munició simbòlica: bastim estàtues i monòlits a l’u d’octubre com a símbols de l’alliberament transitòriament interferit!
18/01/2018 Manel Fantassin

Per Manel Fantassin, bloguer independentista, sindicalista i activista per la inclusió social de les persones sense llar

Coherent amb l’anàlisi que comparteixo amb els altres històrics de l’independentisme que van sofrir la repressió dels anys vuitantes i norantes, la situació actual és la mateixa que abans de l’u d’octubre vam preveure que succeiria: una clarificació necessària, malgrat que l’alliberament de Catalunya seria avortat per la força des d’Espanya i des d’Europa.

Potser temíem que sofriríem una  major repressió (desenes d’innocents catalans esclafats sota els tancs),  però també que mostraríem una major valentia (el Govern català, resistint dins d’un Parlament defensat pel poble català, fent front a l’atac combinat de l’artilleria i dels paracaigudistes espanyols); però malgrat no haver acabat de forma tan tràgica  ni tan determinant, cal reconèixer que el poble ha estat capaç  de coordinar des de la clandestinitat un Referèndum d’Independència, i que amb aquesta gesta s’ha forçat una clarificació de la societat catalana que ens orientarà a l’hora de focalitzar la nostra acció desalienadora i política.

A dia d’avui, amb la constitució del nou Parlament autonòmic, ja res no podrà ser el mateix que era abans de l’u d’octubre. Malgrat que  el Tribunal Constitucional i les forces monàrquiques de dreta (PP i Ciutadans) i de pseudoesquerra (PSC i Comuns) intentin el retorn a la “normalitat constitucional” monàrquica, ja no hi ha marxa enrere en la cosmovisió de les forces republicanes (CUP, JxC i ERC), gràcies –tot s’ha de dir- a la determinació repressiva del PP i a l’anticatalanisme de C’s.

És clar, no puc posar la ma al foc sobre la capacitat dels nostres polítics  de defensar la República a curt termini. Estem carregats de contradiccions. No puc assegurar que la burgesia nacional catalana no es vendrà barata a canvi de les engrunes del nostre propi espoli i d’alleugerir la incertesa econòmica. Tampoc no puc garantir que l’esquerra independentista catalana està científicament cohesionada en la revolució patriòtica internacionalista sense cap contaminació sentimental imperialista espanyola. Però, insisteixo, no hi ha marxa enrere, perquè hem inscrit una nova gesta, l’u d’octubre,  dins un procés independentista que ja ha complert 300 anys.

És en part per això, que una part important de la repressió espanyola està centrada en la manipulació  històrica: als nostres polítics empresonats se’ls reclama que s’humiliïn i que proclamin una interpretació dels fets diametralment distinta de la que ells mateixos van liderar. En la tradició censora  espanyola, mai no són tan importants els fets com que l’esdevenidor ho recordi en forma d’una anècdota poc important. Per tant, si l’adversari demana que els líders -actualment empresonats- del Referèndum de l’u d’octubre reescriguin la Història proclamant la manca de transcendència jurídica d’aquesta gesta del Poble, llavors, la consolidació simbòlica del Referèndum i dels seus efectes esdevé una obligació  revolucionària dels valors republicans.

Per tot plegat, i al marge del desenvolupament del Procés independentista, és fonamental que no triguem a l’hora d’incorporar l’u d’octubre dins la simbologia nacional-popular. Atès el caràcter local de la resistència a la repressió espanyola contra els votants en aquella data heroica,  és normal que el record d’aital gesta democràtica tingui un caràcter de barri i de vilatge. Quina  millor forma de  commemoració, doncs,  que bastint  monuments a l’u d’octubre a tots i cada un dels nostres barris, municipis i viles, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó?

Valora
la Ribera van participar aquest diumenge a Alzira a la marxa “Somriu pel valencià”, organitzada per la Coordinadora d\'AFA d\'Alzira, Famíles pel valencià de la Ribera i FAMPA-València. “Hem format un autèntic riu de famílies pel valencià. La resposta ha estat impressionant: avis, àvies, mares i pares, nens, joves, representants d\'associacions, col·lectius culturals, cívics, ecologistes… càrrecs polítics i moltes associacions de familiars d\'alumnes i AMPA, comunitats educatives al complet”, ha destacat la presidenta de la Coordiandora d\'AFA, Teresa Juan-Mompó.

La marxa va començar amb una dansà del Grup de Dans d\'Alzira al Parc dels Furs, on va sortir la manifestació encapçalada per la Colla Les Raboses, que acabaria al Mirador del Xúquer. Pancartes de les diferents entitats i associacions participants i molts cartells de colors de la campanya “Marca sí al Valencà” van donar color a la comitiva. Just abans de baixar al riu, un grup de nens i nenes van llegir el Decàleg de la xicalla de Famílies pel valencià, i van fer una crida perquè no es perdi el valencià: “Ajudaré que el valencià no és perdi! Vos imagineu que d\'aquí a molts anys ja no és parle valencià? Si jo l\'aprenc, estaré a judant que no desaparegui mai! Pel meu futur… marqueu sí al valencià!”.

Al mirador, els representants de la Coordinadora d\'AFA i de Famílies pel valencià de la Ribera, la Teresa Juan-Mompó i la Laia Alonso, van llegir el manifest d\'aquesta entitat que defensen l\'aprenentatge en valencià en un context marcat pel predomini del castellà . Davant la propera realització d\'una consulta a les famílies per a l\'elecció de la llengua base als centres educatius, els portaveus van criticar que aquesta mesura de la Conselleria d\'Educació ja que consideren que aquesta decisió, que s\'emmarca en l\'àmbit pedagògic, hauria de quedar en mans de professionals docents, lingüistes i pedagogs. Professionals en què hauríem de confiar per remuntar, des de les evidències científiques, la situació de minorització lingüística del valencià, i per dotar eines que reforcin el desenvolupament dels infants”. “Sigui com sigui -van insistir-, darrere del nom de \'llibertat educativa\' s\'amaga un parany. Ningú garanteix que la decisió de les famílies sigui respectada, ja que tot dependrà del conjunt de vots i dels repartiments realitzats per la conselleria”.

', ), ), ); ?>
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid