Hem tingut molta sort, perquè després de l’alliberament de la presó de la Presidenta Forcadell, els mitjans de comunicació de l’enemic han tornat a caure en la mateixa anàlisi estúpida i borni que durant tot el Procés. És clar que no podem evitar els efectes de la guerra ideològica i de les mentides damunt la part més vulnerable de la població catalana, però els objectius de clarificació nacional han estat reeixits amb escreix. Passi el que passi a partir d’ara, ja res no podrà ser com abans perquè el poble ras ha tingut accés visual i directe a allò que és Espanya en essència.
Malauradament, la realitat sembla vertiginosa però no ho és tant. Aquests 10 anys han passat rapidíssimament, i malgrat els nous mitjans de comunicació informàtics, dubto molt que l’explotació judicial i propagandística de les malifetes comeses per l’Estat espanyol i els seus aliats aconsegueixi penetrar amb la prestesa necessària dins la cosmovisió de la major part de la població de cultura espanyola de Catalunya. Tanmateix, la nostra és una cursa de fons que requereix la incorporació de la majoria dels nouvinguts, i per sort no és fàcil que Espanya pugui compensar a mig termini el desprestigi que s’ha treballat l’espanyolisme durant els darrers mesos.
Després d’haver enllestit amb èxit l’etapa que posava a prova, evidenciava i desmitificava la capacitat de l’Estat d’exercir la violència contra la població indefensa, la complicitat de les institucions europees en la repressió de la democràcia, la Justícia espanyola, la traïdoria dels partits sucursalistes, les conxorxes dels sectors catalans pertanyents a l’oligarquia espanyola, la impunitat manipuladora dels mitjans de comunicació espanyols, etc., imagino que ara viurem un parèntesi força avorrit, caracteritzat per l’exhauriment de les instàncies judicials espanyoles, prèvies al trasllat de les irregularitat (per dir-ho fi) que ha comès l’Estat espanyol vers les instàncies judicials internacionals.
Mentrestant, hi hauran intents de la secció catalana de l’oligarquia espanyola de pactar amb la burgesia nacional un retorn al status de Catalunya com a minoria nacional supeditada a la majoria castellana. No serà res de nou, i tampoc no tindrà cap garantia, perquè fins l’actualitat s’ha demostrat que totes les propostes d’aconseguir una situació còmoda de Catalunya dintre d’Espanya no serveixen de res si no venen de Madrid, i la percepció dels Catalans des de Madrid no està gaire allunyada de la percepció dels jueus per part dels antics Alemanys.
En tot cas, com us deia, a partir d’ara ja res no podrà tornar a ser igual. La consciència guanyada, ens situa en un estadi de clarificació política que aboca l’esquerra espanyola als braços del PP i ens permeten créixer més enllà del sostre poblacional catalanoparlant. Les mentides de tipus racista contra Catalunya són fàcilment gestionades pel poble gràcies a la gran hemeroteca que constitueix l’internet, i les noves formes d’autoorganització popular (al marge dels partits i dels seus possibles pactes conjunturals amb l’enemic) ens donen la possibilitat de tibar de la corda cada vegada més.
