Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Montserrat Roig, lluita de classes i lluita nacional
25/09/2016 Juli Cuéllar
Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró | Autor: Llibertat.cat

Per Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró

A “Ramona, adéu” (1972), Montserrat Roig descriu, a través del personatge de la Mundeta, una assemblea universitària a la Barcelona de finals dels seixanta per solidaritzar-se amb el tancament de la Universitat de Madrid. En aquest episodi, fictici o no, Roig aborda dos dels tabús de l’esquerra sucursalista: l’ús normalitzat del català i la qüestió nacional catalana. Quatre dècades després, una part important de les esquerres continua associant la catalanitat i la reivindicació nacional amb els interessos de la burgesia. Rellegir Roig és el millor antídot per combatre la temptació d’escindir la lluita pels drets socials i la lluita pels drets nacionals. No passaran!

“Xiulen de l’altra banda, en castellano, en castellano” (…)

“Autodeterminar-se, continua l’Enric, no és més que un camelu que s’ha inventat algun grupet per mantenir, amb les seves teories reaccionàries, l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet, per tant, defensa els interessos econòmics de les classes que ara són al poder, és el seu instrument” (…)

“En Jordi brama a l’Enric que és un ignorant, que el que ha de fer és consultar la història del nostre país. Quin país pregunta en Nito amb ironia, tu, Rafa, de quin país parla. Del darrere se senten veus: barretinaire, folklòric, catalaneru, reaccionari.  I la Mundeta voldria que en Jordi fes un discurs com els de sempre: intel·ligent i segur. Hem de pensar, matisa, en els moments en què hem aconseguit una més gran solidesa revolucionària. És precisament en aquests moments, diu, quan hem sabut identificar la lluita de classes amb la lluita nacional. Una altra vegada, en castellano, en castellano.” (…)

“L’Enric barboteja, traïdor, revisionista” (…)

“Però en Jordi intenta de raonar i la gent l’esbronca: uuuuh.”(…)

“La gent, un altra vegada en castellano, en castellano” (…)

Valora
la Ribera van participar aquest diumenge a Alzira a la marxa “Somriu pel valencià”, organitzada per la Coordinadora d\'AFA d\'Alzira, Famíles pel valencià de la Ribera i FAMPA-València. “Hem format un autèntic riu de famílies pel valencià. La resposta ha estat impressionant: avis, àvies, mares i pares, nens, joves, representants d\'associacions, col·lectius culturals, cívics, ecologistes… càrrecs polítics i moltes associacions de familiars d\'alumnes i AMPA, comunitats educatives al complet”, ha destacat la presidenta de la Coordiandora d\'AFA, Teresa Juan-Mompó.

La marxa va començar amb una dansà del Grup de Dans d\'Alzira al Parc dels Furs, on va sortir la manifestació encapçalada per la Colla Les Raboses, que acabaria al Mirador del Xúquer. Pancartes de les diferents entitats i associacions participants i molts cartells de colors de la campanya “Marca sí al Valencà” van donar color a la comitiva. Just abans de baixar al riu, un grup de nens i nenes van llegir el Decàleg de la xicalla de Famílies pel valencià, i van fer una crida perquè no es perdi el valencià: “Ajudaré que el valencià no és perdi! Vos imagineu que d\'aquí a molts anys ja no és parle valencià? Si jo l\'aprenc, estaré a judant que no desaparegui mai! Pel meu futur… marqueu sí al valencià!”.

Al mirador, els representants de la Coordinadora d\'AFA i de Famílies pel valencià de la Ribera, la Teresa Juan-Mompó i la Laia Alonso, van llegir el manifest d\'aquesta entitat que defensen l\'aprenentatge en valencià en un context marcat pel predomini del castellà . Davant la propera realització d\'una consulta a les famílies per a l\'elecció de la llengua base als centres educatius, els portaveus van criticar que aquesta mesura de la Conselleria d\'Educació ja que consideren que aquesta decisió, que s\'emmarca en l\'àmbit pedagògic, hauria de quedar en mans de professionals docents, lingüistes i pedagogs. Professionals en què hauríem de confiar per remuntar, des de les evidències científiques, la situació de minorització lingüística del valencià, i per dotar eines que reforcin el desenvolupament dels infants”. “Sigui com sigui -van insistir-, darrere del nom de \'llibertat educativa\' s\'amaga un parany. Ningú garanteix que la decisió de les famílies sigui respectada, ja que tot dependrà del conjunt de vots i dels repartiments realitzats per la conselleria”.

', ), ), ); ?>
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid