La suspensió de la llei de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional (TC), amb la inestimable col·laboració del Partit Popular era més que previsible, tenint en compte el tarannà profundament antidemocràtic de l'Estat Espanyol i el despotisme (no il·lustrat) d'aquest partit polític. Malgrat la part corresponent a pobresa energètica queda intacta, el recurs interposat pel PP demana la suspensió immediata dels articles més importants per a afrontar l'emergència residencial.
La justificació que dóna el TC està emparada en la suposada manca de competència autonòmica, i en la suposada voluntat de garantir que tots els espanyols tinguin les mateixes condicions... sembla ser que la cosa dels peatges a les autopistes no implica desigualtats entre «todos los españoles», per posar només un exemple. Ens trobem amb una excusa, que podria haver estat qualsevol altra.
Sentir opinòlegs, tertulianes, tecnòcrates i fins i tot càrrecs polítics parlar de «la picaresca» com si fos el tema central a debatre amb la suspensió de la 24/2015, és vomitiu. La indignació envers la morositat o el suposat gran nombre de persones que s'aprofiten de les ajudes per a defugir de les seves obligacions xoca amb la indiferència que els genera l'obscena transferència de diners públics a mans privades, que es va fer per «salvar» la fallida de bancs i caixes.
Uns i altres emfatitzen la manca de responsabilitat de les persones que van signar hipoteques sense disposar d'una situació econòmica estable i ignoren, deliberadament, el bombardeig mediàtic promocional de la cultura especulativa i del totxo. Obvien esmentar la manca de regulació que va acompanyar tot aquest desgavell, la llibertat absoluta amb la que ha estat actuant la banca per tal de desenvolupar allò que van batejar com a enginyeria financera, que no és res més que allò que tota la vida s'ha conegut com «vendre duros a quatre pessetes»: enganyar. I eviten mencionar el servilisme amb el qual sempre ha actuat la classe política, als peus de la banca i dels grans capitals, emparant el crim organitzat i legislant en defensa dels seus interessos, enlloc de defensar els de les classes populars.
I ara, davant la suspensió, què hem de fer? El més important és instar als governs municipals a abandonar la hipocresia i que diguin si tenen o no voluntat política per a afrontar l'emergència habitacional dels seus pobles i ciutats. Des que s'aprovà la 24/2015, la majoria d'Ajuntaments (Tarragona n'és un exemple) han defugit les seves obligacions i no han estat capaços de desplegar aquesta llei: ni s'han creat els parcs de lloguer social, ni s'ha multat bancs, ni s'ha donat resposta a les mancances en matèria d'habitatge.
És fàcil identificar la mà de ferro amb la que opera habitualment el Partit Popular, però el guant de seda d'altres formacions passa desapercebut. La Llei de l'Habitatge de 2007 ja permetia un marge de maniobra interessant per a donar solucions als efectes de la bombolla immobiliària, però no es va desplegar. Al mateix temps que el Parlament aprovava aquesta llei, convé recordar que a l'Estat Espanyol la ministra d'habitatge del PSOE, Carme Chacón, impulsava els fonaments legals per a facilitar i agilitzar els desnonaments. Per tant, si veritablement hi ha voluntat política per a garantir que l'habitatge esdevingui un dret fonamental, i evitar que ningú no pateixi pobresa energètica, hi ha marge de maniobra per a actuar, amb independència del TC.
Ara bé, davant d'aquest nou atac de l'Estat Espanyol, la resposta de totes les formacions i entitats implicades en l'actual procés d'independència de Catalunya ha de ser inequívoca, ferma i contundent. La defensa del dret a l'habitatge i la lluita contra la pobresa energètica són dos dels punts claus que conformen l'Annex de la Declaració del 9N, i com a tal, constitueixen part del full de ruta envers la construcció de la nova república. Les entitats sobiranistes que han tingut un paper clau en l'impuls del procés independentista tenen el deure d'estar al carrer defensant la 24/2015, al costat de les PAH, i de tots els col·lectius que les acompanyen. I, per suposat, els càrrecs electes independentistes, regidors i regidores, alcaldesses i alcaldes, diputats i diputades, i el President de la Generalitat, tenim la obligació de desobeir aquest recurs del tribunal inquisitorial i desplegar igualment la 24/2015. Sense por!
