Darrera qualificació que hem rebut la CUP per part dels nostres «companys» de plenari a l'Ajuntament tarragoní: ara som El perro del hortelano. Aquest cop, però, hem tingut «l'honor» de rebre la distinció per part del mateix batlle, l'Il·lustríssim Senyor Ballesteros!
El senyor batlle feia referència al nom de l'obra de teatre en resposta a les negatives rebudes des del nostre grup municipal envers el projecte d'urbanització d'Ikea, perquè no creiem en un model de desenvolupament urbanístic basat en satisfer les demandes de les grans multinacionals. Tampoc no pensem que el que necessiten els barris de Ponent és un barri smart, sinó un pla potent de rehabilitació d'edificis i de l'espai públic. Igualment, ens vam negar a acceptar que la principal despesa que farà la Generalitat a la nostra ciutat sigui la d'invertir 12 milions d'euros per a construir un Palau d'Esports, quan tenim escoles en barracons (de Llevant a Ponent), instituts de secundàries que cauen a trossos, edificis de titularitat pública que clamen per ser rehabilitats per poder acollir activitats diverses, etc.
Per a nosaltres, la prioritat en matèria urbanística hauria de ser la millora de la quotidianitat de la majoria de tarragonins i tarragonines. Una ullada al nostre programa d'acció política permet fer-se una idea ràpida d'allò que reivindiquem. Sembla, però, que el saló de plens no és lloc per a fer-ho palès. O si més no, al senyor batlle li molesta.
La comparació amb l'obra de Lope de Vega està feta amb molt mala baba, perquè pretén insinuar que la CUP no tenim idees i que l'únic que fem és no permetre que les demés les duguin a terme. Potser no hi ha mala baba, i el que passa és que a l'Alcalde li costa identificar què significa tenir oposició, car fins ara no n'havia tingut. Sigui com sigui, el senyor batlle hauria de saber que la CUP en tenim moltes d'idees, en parlem tranquil·lament (afirmar que no es pot parlar amb la CUP és una altra de les falsedats que ens atribueix) amb tothom qui està disposat a escoltar-les. Afortunadament, dins de l'equip de govern hi ha persones que entenen que el diàleg no pot ser unidireccional.
Ara bé, si agafem l'essència que inspira el nom de l'obra barroca, la CUP ens podem sentir perfectament identificades amb aquell gos que no menja les verdures perquè no li agraden però alhora vigila que ningú altre no ho faci. Nosaltres ni tenim ni volem amos, però si a algú ens devem és al poble i a la salvaguarda dels seus interessos. A l'Ajuntament de Tarragona, efectivament, som El perro del hortelano: ni traurem benefici propi a costa dels diners públics, del poble, ni permetrem que ningú altre ho faci.
