Dimarts de la setmana passada l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya va quedar ple de gom a gom degut a una doble presentació, per una banda la biografia de “Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l’Estelada” i per altra la primera Ruta de la independència a Barcelona, un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català de començaments del segle XX, anomenat per la premsa d'aleshores com a "separatisme" o "nacionalisme radical".
Gràcies a les gestions fetes per la Comissió Centenari de l’Estelada (any 2008), convertida des de l’any 2014 en Fundació Reeixida tenint com a objectiu la recuperació de la Memòria Nacional, en un mateix dia es van marcar dos fites importants. Per una banda després de set anys de feina fer pública la vida de l’activista Vicenç Albert Ballester, escrit conjuntament pels historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta i editada per la prestigiosa editorial d'història Dalmau Editor. I per altra banda fer pública la ruta que transcorre per carrers i places de Ciutat Vella i compta amb un circuit ampliat que arriba fins al barri de Gràcia on la línea de l’independentisme és clara i nítida des de principi de segle passat.
Alguns apunts sobre Vicenç Albert Ballester:
Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada, la històrica senyera del triangle blau i l’estel blanc, de clares reminiscències cubanes.
A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps i va crear una iconografia pròpia que avui, en part, encara perdura dins del moviment independentista: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser-ne un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara La Tralla (en dues èpoques), Renaixement i La Tronada, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que Els Segadors. Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català, que va dur a terme a través d’una transcendental tasca d’agitació i relacions internacionals durant la Primera Guerra Mundial i, un cop acabada, per mitjà del Comitè Pro Catalunya, que féu visible l’ajuda dels soldats catalans que havien anat al front europeu amb el propòsit d’incidir, amb Catalunya el reconeixement de Catalunya, com un país més en la configuració del nou mapa europeu després de la Guerra.
De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc) i a defensar el conreu de la llengua catalana (a través de l’Associació de Lectura Catalana, col·laborant amb l’Associació de Promoció de l'Ensenyança Catalana, participant en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, estimulant la retolació en català, etc.). Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto, un model d’escola catalana, gratuïta, dirigida a nens i nenes catalans independentment de la seva extracció social, amb una pedagogia avançada i d’avantguarda, i amb el català com a llengua vehicular, que pretenia formar alumnes dinàmics i creatius. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil En Patufet, projecte que inicialment no reeixí del tot i que va haver de vendre el 1905.
En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà, per les seves relacions americanes (en especial amb Cuba), a la importació i exportació de tota mena de productes (des de l’alimentació a la maquinària). així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè (que permetia la il·luminació pública i la pesca a l’encesa, per exemple), etc.
Una llarga llista de personalitats poc conegudes
Des que el metge i assagista polític barceloní Josep-Narcís Roca Farreres va escriure “Dos procediments per a l'emancipació” el 1878, article que es considera el primer document explícitament sobiranista de l’època contemporània i pel qual fou acusat de “delito de rebelión” fins a data d’avui (2016) l’independentisme ha viscut més de dues terceres parts d’aquests anys (96) en períodes de clandestinitat, estat d’excepció o dictadures militars.
I de la resta d’anys, molts d’ells es podrien anomenar de “despenalització”.
Hauríem de remetre´ns a altres moviments socials internacionals coneguts i forjats també en el nostre país com ara el sindicalisme, el sufragisme o l’abolicionisme per parlar del mateix nivell de clandestinitat i de reivindicació. Però a diferència d’aquests, que han vist reconeguts els seus drets individuals i col·lectius (el dret a vot de la dona, els drets laborals o la igualtat entre ètnies), els drets nacionals dels catalans en peu d’igualtat amb els altres pobles del món reivindicats pel moviment sobiranista no s’han vist plenament reconeguts, ni tant sols a través dels mecanismes de consulta popular com els reivindicats actualment a Catalunya.
Per això és convenient de reivindicar el moviment sobiranista i la seva gent al llarg de la història recent dels passats cent anys i escaig. Per una banda, per tal revalorar el seu recorregut històric continuat en el temps i per altra per fer que els seus objectius de llibertat i igualtat entre els pobles es puguin assolir o almenys plantejar oficialment per mitjans pacífics i democràtics. Mentre això no succeeixi, encara no existirà un ple reconeixement al dret a existir d’aquest moviment i per tant encara n’estarà una part enganxada a aquella clandestinitat en la qual va estar vivint tants anys.
La ciutat de Barcelona i principalment els barris de Ciutat Vella i l’eixample concentren les passes de ciutadans il.lustres però poc coneguts que van forjar les bases del sobiranisme català a partir de la seva acció individual i col.lectiva.
Recordar-les, juntament amb les entitats i organitzacions que van fundar ens permetran de fer renéixer els seus valors, les seves accions i les seves anècdotes, com ara els llocs de naixement o de residència, on van créixer políticament, on van elaborar les seves accions de propaganda, on van ser detinguts, ferits o empresonats. Sense fer una llista exhaustiva ja ens surten desseguida els noms de Josep-Narcís Roca-Farreras, Josep Maria Folch i Torres, el Dr. Josep Solé i Plà, Josep Maria Batista i Roca, Vicenç Albert Ballester, Daniel Cardona, Jaume Compte, Josep i Miquel Badia. I podríem continuar. Passa el mateix amb les entitats polítiques, sindicals o revistes i diaris significats. El Cu-Cut, la Tralla, la Nova Tralla, La Reixa, la Unió Catalanista, El Comitè Pro-Catalunya, El CADCI, Estat Català, Nosaltres Sols i tants d’altres...
Tots aquestes persones i entitats formen una intrahistòria que en realitat és història de Catalunya en majúscules, ja que molts d’ells van crear estats d’ànim col·lectiu o varen realitzar gestos que varen ser l’espurna d’un procés que encara continua.
