Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l’Estelada és una documentada biografia, escrita conjuntament pels historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta i editada per la prestigiosa editorial d'història Dalmau Editor, reconeguda amb la Creu de sant Jordi i amb 50 anys de feina ben feta al servei del país, dirigida actualment per Rafael Català i Dalmau.
L'acte tindrà lloc demà dimarts 9 de febrer a les 19h, al Museu d'Història de Catalunya, a la Plaça Pau Vila Barcelona.
Altres presentacions del llibre es portaran a terme a Terrassa, dijous 11 de febrer, al Centre Cultural (Òmnium Terrassa. Rambla d’Ègara, 340, a les 19:30). I a Vilassar de Mar, dimecres 9 de març, a la Sala Galvany (Sant Roc, 2-6, a les 20:00)
En paral.lel a la presentació de la biografia de Ballester es presentarà a continuació la primera ruta de la independència a Barcelona. Un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català de començaments del segle XX, anomenat per la premsa d'aleshores com a "separatisme" o "nacionalisme radical". La ruta transcorre per carrers i places de Ciutat Vella i compta amb un circuit ampliat que arriba fins al barri de Gràcia.
L'acte comptarà amb la presència d'alguna de les personalitats que varen donar suport al Centenari de l'Estelada (2008) i que avui segueixen al capdavant del procés independentista català, i de familiars de Ballester.
També la cantant Núria Inglès interpretarà el poema-himne de Ballester, "El cant de la independència", proposat en el seu dia com a himne nacional de Catalunya i avui un tema del repertori de cançons de lluita per la independència.
Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada
Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada, la històrica senyera del triangle blau i l’estel blanc, de clares reminiscències cubanes.
A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps i va crear una iconografia pròpia que avui, en part, encara perdura dins del moviment independentista: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser-ne un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara La Tralla (en dues èpoques), Renaixement i La Tronada, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que Els Segadors. Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català, que va dur a terme a través d’una transcendental tasca d’agitació i relacions internacionals durant la Primera Guerra Mundial i, un cop acabada, per mitjà del Comitè Pro Catalunya, que féu visible l’ajuda dels soldats catalans que havien anat al front europeu amb el propòsit d’incidir, amb Catalunya el reconeixement de Catalunya, com un país més en la configuració del nou mapa europeu després de la Guerra.
De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc) i a defensar el conreu de la llengua catalana (a través de l’Associació de Lectura Catalana, col·laborant amb l’Associació de Promoció de l'Ensenyança Catalana, participant en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, estimulant la retolació en català, etc.). Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto, un model d’escola catalana, gratuïta, dirigida a nens i nenes catalans independentment de la seva extracció social, amb una pedagogia avançada i d’avantguarda, i amb el català com a llengua vehicular, que pretenia formar alumnes dinàmics i creatius. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil En Patufet, projecte que inicialment no reeixí del tot i que va haver de vendre el 1905.
En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà, per les seves relacions americanes (en especial amb Cuba), a la importació i exportació de tota mena de productes (des de l’alimentació a la maquinària). així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè (que permetia la il·luminació pública i la pesca a l’encesa, per exemple), etc.
