L’Ajuntament de Berga, el Museu Comarcal de Berga, l’Àgora cultural de Berga i l’Erol organitzen la conferència que l’historiador Fermí Rubiralta pronunciarà per situar les arrels berguedanes de dos dels seus protagonistes, Trinitat Comas i Joan Oristrell
La Fundació Reeixida, va portar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la fotografia on s’immortalitza l’hora 0 de l’independentisme català que veieu. La instantània, feta a Santiago de Cuba, havia estat amagada darrera d’un quadre durant dècades.
D’amagat darrera un quadre durant dècades fins a l’Arxiu Nacional de Catalunya
La Fundació Reeixida que té com a missió anar a les arrels la causa nacional, fer-ne memòria i rescatar-ne els protagonistes, entregarà dimarts de la setmana que ve a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la fotografia feta la nit del 10 d’octubre de 1907 a Santiago de Cuba, dels integrants del Grop Nacionalista Radical, on es confavulen per lluitar per la Independència de Catalunya.
Seguint la línea de protegir, ajuntar i preservar tot el material editat de principi de l’independentisme fins als nostres dies, la fundació ha cregut que l’Arxiu era el lloc idoni per a aquesta històrica fotografia.
Les arrels:
Tot i els treballs i assajos teòrics engegats a l’interior de Catalunya, a partir de la dècada de 1870, per part del Doctor Josep Narcís Roca i Farreras, que serà el primer autor que contempla la possibilitat de configurar un Estat català; serà a l’exterior de Catalunya on naixerà l’independentisme català.
L’obertura de diferents centres catalanistes, adherits la major part d’ells a la Unió Catalanista, farà que ben aviat entitats americanes comencin a adoptar posicions del nacionalisme radical.
En aquesta línia, es pot citar que el 1903 aparegué a la balconada del Centre Catalanista de Santiago de Cuba una petita bandera catalana amb un estel blanc de cinc puntes al mig; i que el 1906 a la revista del Grup Nacionalista Radical de Santiago de Cuba, Fora=Grillons!, hi trobem referències a la reivindicació de la independència de Catalunya.
La llei de jurisdiccions espanyoles:
Degut a la llei de jurisdiccions aprovada el 22 de març de 1906, que durà fins el 17 d’abril de 1931, que permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol, provocarà que qualsevol entitat que volgués organitzar-se per lluitar per la independència de Catalunya, ho hagués de fer fora de les fronteres de l’Estat espanyol. Només cal repassar-ne el text:
Artículo 1.º El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte.
Artículo 2.º Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorías, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación, serán castigados con la pena de prisión correccional.
En la misma pena incurrirán los que cometan iguales delitos contra las regiones, provincias, ciudades y pueblos de España y sus banderas o escudos.
De Santiago de Cuba al món:
El 10 d’octubre de 1907 (aniversari del crit de Yara, que és el dia en que els revolucionaris cubans fan conèixer el Manifest que donava per començada la lluita de la independència de Cuba contra l’imperi espanyol) els integrants del Catalunya. Grop Nacionalista Radical, encapçalats per Salvador Carbonell i Puig, juraren seguir el mateix camí per a Catalunya.
Posteriorment els de Santiago, havien començat a editant la publicació Fora=Grillons! (la primera publicació nítidament independentista), i posteriorment creant el Grop Nacionalista Radical (que esdevenia la primera organització política que incloïa la lluita per la independència de Catalunya en els seus estatuts), declarant taxativament «trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya».
Carbonell i tots els integrants del Grop, foren determinants per tirar endavant el projecte de Macià i els voluntaris d’Estat Català per a organitzar els Fets de Prats de Molló, essent Santiago de Cuba la ciutat on més fons es recaudaran, i siguent presents en tots els fets que passaven a Catalunya fins que el Grop s’hagué de disoldre arran d’un decret del govern cubà l’any 1959.
A l’interior de Catalunya: L’estelada i les publicacions ja ha arribat.
Tres mesos més tard, el gener de 1908, la policia espanyola troba correspondència amb catalanistes de París de la Lliga Nacionalista Catalana i també de Santiago de Cuba, entre la correspondència s’especificava que ens trobàvem a l’any 191 o 193 «de la nostra esclavitud»... Cosa que provocarà la troballa en el registre d’un estrany símbol, «un triangle amb un estel al mig, envoltat per una llaçada catalana», automàticament el president i el secretari de l’entitat que s’escriu amb els cubans seran processats.
La fotografia amagada a Berga, durant més de cent anys, gràcies a Trinitat Comas Corbera:
Trinitat nascut a Berga el dia 1 d'abril de l'any 1888. Fill de Joan Comas Gruart, i de Dolors Corbera Ribas, vinculat des de jove a moviments catalanistes (Jove Catalunya, Unió Catalanista...) assistí als congressos catalanistes i congenià i creà amistat amb personatges com Àngel Guimerà, Francesc Matheu, Narcís Oller, Pere Aldavert... tots relacionats amb l'ideari de la Renaixença.
L'any 1905 es publicà una llista dels que havien contribuït a sufragar la multa de 125 pessetes imposada al la publicació catalanista La Tralla. Ell hi consta, tenia aleshores 17 anys.
Aquest mateix any 1905, encara menor d'edat, marxà a Cuba (on ja hi tenia un oncle patern casat amb una cubana nativa), allà entrà en contacte amb Salvador Carbonell i l’entorn que organitzarien el Grop.
El mes de març de l'any 1913 tornà a Catalunya (Carta del Grop). Abans de marxar de Cuba demanà, i se li concedí, la nacionalitat cubana.
A finals de l'any 1916 Comas entrà a formar part de la Junta Permanent de la Unió Catalanista.
L'any 1920 es casà amb Mercè Bacardit Minoves, nascuda també a Berga. El matrimoni anà a viure al carrer Sant Pau, núm. 74 3r 3a de Barcelona. Des d'aquest domicili gestionà afers del Grop, com a representant d'aquesta associació.
Durant la Guerra dels 3 anys (1936-1939), a la porta de casa seva hi hagué penjada i ben visible la bandera cubana amb l'advertència que calia respectar aquella casa perquè hi habitava un ciutadà cubà.
Trinitat Comas morí a Barcelona el 22 de gener de l'any 1972.
Per tal de recordar i aprofundir en el coneixement d’on va començar tot, la fundació Reeixida us convida a la conferència que es farà aquest divendres a l’Ajuntament de Berga.
