Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
La Fundació Reeixida lliura la fotografia on s’immortalitza l’hora 0 de l’independentisme a l'Arxiu Nacional

Immortalitzats els membres de la 1a entitat catalana, que incloïa taxativament com a objectiu, la lluita per la independència de Catalunya. La instantània, feta a Santiago de Cuba, havia estat amagada darrera d’un quadre durant dècades

 

13/11/2024 Història

Dimarts 26 de novembre a les 16.30h, la Fundació Reeixida que té com a missió anar a les arrels la causa nacional, fer-ne memòria i rescatar-ne els protagonistes, farà el lliurament de la foto que immortalitza la creació del “Catalunya. Grop Nacionalista Radical”, de Santiago de Cuba a  l’Arxiu Nacional de Catalunya (Jaume I,33-51 / Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

El Grop, esdevenia la primera entitat catalana que incloïa taxativament com a objectiu la lluita per la independència, declarant a l’article primer dels seus estatuts «trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya».

El dia 10 d’octubre de 1907 el seu president, Salvador Carbonell, acompanyat dels seus integrants, –entre els quals podem destacar el vicepresident, Joan Oristrell, i el secretari Trinitat Comas– procedia a la hissada de la senyera –instant que recull la fotografia–que donà pas a la resta d’actes que celebraven la inauguració oficial de l’estatge d’aquesta entitat, creada legalment el 15 de setembre del mateix any.

Seguint la línea de protegir, difondre i preservar tot el material editat per l’independentisme des del principi fins als nostres dies, la fundació ha cregut que l’Arxiu Nacional era el lloc idoni per a aquesta històrica fotografia. La importància d’aquell moment històric és tenir la imatge d’aquell moment 0 de l’independentisme català.

La històrica fotografia la va introduir a Catalunya el secretari del Grop, amagant-la darrera d’un quadre durant dècades a Barcelona

Trinitat Comas Corbera fou el berguedà que contactà amb els separatistes de Santiago de Cuba, redactant ell amb el consens dels altres integrats els estatuts del Grop. També fou ell qui obtingué la fotografia de la inauguració de l’entitat, i qui la retornà a Catalunya, amagant-la darrera d’un quadre fins als nostres dies.

Nascut a Berga l’1 d'abril de l'any 1888. Fill de Joan Comas Gruart, i de Dolors Corbera Ribas, vinculat des de jove a moviments catalanistes (Jove Catalunya, Unió Catalanista...)

L'any 1905 es publicà una llista dels que havien contribuït a sufragar la multa de 125 pessetes imposada al la publicació catalanista La Tralla. Ell hi consta ja, Trinitat Comas, tenia aleshores 17 anys.

Aquest mateix any 1905, encara menor d'edat, marxà a Cuba (on ja hi tenia un oncle patern casat amb una cubana nativa), allà entrà en contacte amb Salvador Carbonell I amb Joan Oristrell (berguedà com ell), que havia hagut d’exiliar-se arran de l’aplicació de la Llei de Jurisdiccions, amb caràcter retroactiu.

El mes de març de l'any 1913 tornà a Catalunya. Abans de marxar de Cuba demanà, i se li concedí, la nacionalitat cubana.

A finals de l'any 1916 Comas entrà a formar part de la Junta Permanent de la Unió Catalanista.

L'any 1920 es casà amb Mercè Bacardit Minoves, nascuda també a Berga. El matrimoni anà a viure al carrer Sant Pau, núm. 74 3r 3a de Barcelona. Des d'aquest domicili gestionà afers del Grop, com a representant d'aquesta entitat, promovent tota mena d’actes.

Durant la Guerra dels 3 anys (1936-1939), a la porta de casa seva hi hagué penjada i ben visible la bandera cubana amb l'advertència que calia respectar aquella casa perquè hi habitava un ciutadà cubà.

Trinitat Comas morí a Barcelona el 22 de gener de l'any 1972.

Per la Fundació Reexida, és un honor  fer que la fotografia de l’hora 0 de l’independentisme, entri i es conservi a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Després de l'acte de lliurament, l’historiador Fermí Rubiralta farà una conferència sobre "L'aportació de la diàspora en la història de l'independentisme català: el ‘Grop’ de Santiago de Cuba (1907-1959)".

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid