Presentació
El llibre amb un total de 202 pàgines no té data ni lloc d’edició, a la coberta però, el logotip d’Arran identifica el seu origen. Em sembla recordar que el text deuria aparèixer pels voltants de 2013. Arran neix el juliol de 2012 com a resultat de la unió de Maulets, la CAJEI i diversos col·lectius locals que tenen la ferma voluntat de mobilitzar el jovent independentista revolucionari, en una sola organització de l’Esquerra Independentista
El llibre està format per un pròleg on s’explica el seu contingut, seguit d’uns breus apunts biogràfics, potser massa breus, sobre els autors dels dos textos que componen el llibre, Andreu Nin (1892-1937) i Joan Comorera (1895-1958).
El primer text
Els moviments d’emancipació nacional, és un estudi de les distintes posicions dels clàssics del marxisme i del moviment obrer, sobre el problema de les nacionalitats. El llibre fou redactat a Barcelona entre l’agost i l’octubre del 1934. Publicat per primera vegada l’any 1935 per l’editorial Proa, dins la sèrie El camí, dirigida per A. Nin sobre temes econòmics, polítics i socials. L’autor ens diu que el text és una obra de divulgació, que defineix la posició del marxisme-leninisme sobre els moviments d’emancipació nacional i anticolonials, i que en ulteriors treballs ampliarà els conceptes esbossats en aquest primer assaig, especialment als problemes basc, català, i dels altres pobles integrants de l’Estat espanyol.
Catalunya ha estat una de les nacions d’Europa que ha lluitat més aferrissadament tot al llarg del segle XX, per aconseguir la seva independència, per a l’exercici del seu dret democràtic a l’autodeterminació. En poques nacions sense Estat a Europa, s’ha produït com als Països catalans, la confluència entre amplis sectors del moviment obrer, de la lluita per l’alliberament nacional i social. És per aquesta raó que es desenvolupà, en la majoria dels casos es traduí, la literatura marxista sobre la qüestió nacional, el llibre d’A.Nin n’és un bon exemple. Remarquem, però, que aquests textos apareixen tard, el moviment obrer i bona part de la intel·lectualitat modernista estan adscrits als corrents anarquistes.
Fou a inicis dels anys trenta que es va iniciar als Països catalans un procés d’extensió i arrelament del marxisme com a corrent ideològic renovador. Aquest procés es va reforçar durant el període de la guerra, per la influència de la URSS en el desenvolupament del conflicte. Es produeix una reflexió teòrica sobre la qüestió nacional i una elaboració política que vinculava el moviment obrer amb una política nacional, un exemple el tenim en el Partit Comunista Català ( 1928) amb Jordi Arquer, que fou el nucli del Bloc Obrer i Camperol (BOC) 1930, que 5 anys més tard es transforma en el POUM, o el Partit Català Proletari (PCP) 1934 amb Jaume Compte.
Reflexió
L’autor del llibre ens adverteix que en el cos teòric del marxisme s’identifiquen dos elements de reflexió, 1.- L’objectiu fonamental és la revolució social, 2.- El moviment obrer no s’ha d’identificar amb els objectius de la burgesia nacional, que vol subordinar els interessos de classe als seus de burgesia nacional, ni tampoc amb els de les classes privilegiades de la nació opressora, que volen convertir els obrers en còmplices de la seva política d’opressió nacional.
La burgesia ha emprat sovint la bandera el nacionalisme per emmascarar les contradiccions de classe, o per afavorir els seus interessos. Al llarg de la història s’ha demostrat que la pàtria de la burgesia és el diner, i la seva ideologia la recerca del benefici per damunt de qualsevol altra consideració.
Recordem que el concepte d’Espanya neix a la segona meitat del segle XIX, com a resultat del pacte pel repartiment del poder polític i econòmic peninsular, entre l’oligarquia terratinent castellana, la gran burgesia industrial basco-catalana i la petita i mitjana burgesia comercial i professional urbana.
El socialisme real, vol dir fer efectiva la plena igualtat entre totes les nacions, és a dir, reconèixer el dret a l’autodeterminació, que pot voler dir, el dret a separar- se políticament de la nació opressora.
Al llarg dels 4 capítols del llibre, l’autor va descabdellant les diverses posicions dels pensadors revolucionaris del segle XIX i XX sobre la relació entre marxisme i els moviments d’alliberament nacional. El llibre és un clàssic sobre el tema, de lectura obligada i agradable pel seu didactisme.
El segon text
El socialisme i la qüestió nacional és un bloc temàtic format per 3 textos de J.Comorera. El 1r, El problema de les nacionalitats a Espanya, correspon a una part de la conferència impartida per J.Comorera a Mèxic, feia 2 anys que hi residia, adreçada als militants del PCE; el 2n, La nació en la nova etapa històrica, és també un treball redactat a Mèxic el juny de 1944; el 3r, i darrera aportació són un recull d’articles publicats a l’edició de Treball publicada pel mateix J.Comorera el 1952 a Barcelona, quan feia 1 any que havia passat la frontera. Amb el clarificador títol de Catalunya desperta’t, el J.Comorera expulsat del seu càrrec de secretari general del PSUC el 1947, acusat de “Titisme i nacionalisme petit burgès”, exposa la necessitat del patriotisme de la classe obrera, com a voluntat de pervivència nacional de Catalunya. Molts dels arguments d’aquesta secció estan fonamentats en una sòlid coneixement de la història de Catalunya i de la seva interpretació crítica.
Consideració
El llibre pensem que és una valuosa aportació al coneixement de dos clàssics del marxisme català, sobre el moviment d’alliberament nacional del nostre poble. Potser nosaltres hauríem fet una biografia ampliada dels dos autors, i afegit una bibliografia sumària sobre el tema estudiat, segur que un pròleg contextualitzant els textos n’hauria millorat la seva comprensió. Hem trobat a faltar la correcció ortogràfica, que hauria dignificat el llibre. Volem però, felicitar a Arran per l’esforç i animar-los a publicar autors més propers en el temps, pensem en la traducció al català de textos de Nestor Kohan, de I. Gil de Sanvicente, que ens puguin servir com a eines polítiques pel procés de transformació i reconstrucció nacional i social que hem iniciat.
