El març de 1938 l’exèrcit franquista amb el suport de les aviacions alemanya i italiana comencen una forta ofensiva sobre Catalunya trencant el front d’Aragó que les tropes republicanes, majoritàriament provinents de Catalunya, havien mantingut des del 19 de juliol de 1936. Les tropes franquistes havien arribat al mar per la zona de Vinaròs i havien deixat Catalunya aïllada de l’altra zona republicana.
El tractat de no intervenció de les democràcies occidentals europees i l’abandonament definitiu de l’ajuda de la URSS a la república, havia deixat sense suports exteriors al bàndol republicà mentre els règims nazi d’Alemanya i feixista d’Itàlia donaven ple suport a Franco amb armament, tropes i sobre tot amb centenars de moderns avions bombarders i de combat. Allò va causar el ràpid avanç de les tropes franquistes sobre Catalunya i el trencament del front d’Aragó.
A partir de llavors es van intensificar els atacs aeris a la rereguarda catalana, amb bombardejos indiscriminats sobre Barcelona els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 que causaren uns 1.300 morts en tres dies, sent la població civil l’objectiu principal amb la idea de desmoralitzar a la rereguarda catalana. Barcelona ja havia patit bombardejos el 13 de febrer i el 29 de maig de 1937 i el 7. 19 i 30 de gener de 1938 i després dels de març de 1938 encara en rebria bastants més. Nombroses altres ciutats de Catalunya reberen també bombardejos aquell març de 1938. La ciutat de Lleida va rebre també forts bombardejos i en la que els franquistes ja hi van entrar l’abril de 1938. Els morts totals per bombardejos aeris contra pobles i ciutats a Catalunya durant tota la guerra va ser d’uns 5.000, 2.500 d’ells a Barcelona, la immensa majoria població civil amb majoria de dones i nens.
En aquells moments les tropes republicanes s’estaven concentrant a la zona de l’Alt Camp i a les ribes dels rius Ebre i Segre a on poc després el juny de 1938 començaria la batalla de l’Ebre que duraria mesos i la batalla del Segre.
En aquest context, el maig de 1938 les autoritats franquistes van ordenar un bombardeig específic contra la ciutat de Granollers, situada al Vallès Oriental a uns 30 km. de Barcelona. Els avions preparats pel bombardeig eren italians situats a l’aeroport de Son Sant Joan a Mallorca.
Segons els informes oficials de l’aviació feixista situada a Mallorca, l’objectiu era principalment la central elèctrica de Granollers que subministrava corrent al tren del nord i a diverses indústries de guerra que hi havia a Granollers. La central elèctrica estava situada al carrer del Rec (avui Roger de Flor) que estava a les afores de Granollers, lluny del centre urbà. També l’informe parla de bombardejar en gran taller de reparacions de motors d’avions de guerra també situat a les afores de Granollers.
El 31 de maig de 1938, cinc avions trimotors Savoia S-79 de l’aviació feixista italiana, amb pilot i copilot cadascun, la majoria molt joves d’una edat al voltant dels 20 anys, surten pel matí de Mallorca amb direcció a Granollers. Havien escollit aquell dia perquè feia bon temps i no hi havia núvols.
Els 5 avions italians van agafar l’alçada de 5.000 metres, que era l’alçada màxima que solen agafar aquells avions, quan van arribar a la costa catalana ja que desconeixien si es trobarien resistència antiaèria. Aquella alçada feia que la reacció de l’aviació republicana fos lenta, ja que aquells avions tardaven bastant en arribar a 5.000 metres.
A les 9.05 hores va començar el bombardeig dels 5 avions italians sobre Granollers, els quals havien descendit lleument a uns 4.500 metres i havien augmentat a velocitat màxima, que era de 360 km/h, penetrant a Granollers pel sud est sense que es produís cap avís o alarma.
Però les bombes no les llençaren a la zona del carrer Rec a on hi havia la central elèctrica sinó totes en ple centre històric de Granollers. En aquells moments a Granollers a les 9.05 h. els carrers eren plens de gent, molts fent cues del racionament, en botigues i en la plaça del mercat de la Porxada, a on era molt plena de gent i fent cues a les parades, sobre tot dones. Van llençar unes 60 bombes en una allargada de 2 km. i una amplada d'1 km., totes al centre urbà de Granollers.
El bombardeig només va durar un minut però les bombes van caure de ple en zones molt concorregudes, com en les cues per comprar aliments, com abans he esmentat i una que va caure al vell mig de la plaça del mercat de la Porxada, farcit de dones fent cues per comprar aliments. Per això malgrat lo poc que durà l’atac els morts foren nombrosos. També va morir mota gent que era a casa seva, ja que uns 70 edificis van quedar destruïts o afectats per les bombes.
Granollers tenia poc més de 14.000 habitants i el nombre total de morts amb noms i cognoms identificats, els quals els van amuntegar al cementiri abans de ser enterrats, va ser de 224, entre els que moriren aquell dia i els que moriren dies després. Però en els documents fets a corre cuita en el cementiri abans de ser enterrats hi surt una frase que diu “i la lista sigue”, amb espais buits sense nom, el que vol dir que hi havia més morts no identificats. Però això no s’arribà a comptabilitzar mai, pel que els historiadors parlen d’un mínim de 224 morts, deixant entendre que n’hi havia algunes dotzenes més. Cal ressaltar que entre els morts hi havia 33 infants i la majoria eren dones.
Granollers no tenia quasi defenses anti aèries i a més l’atac va ser tant sobtat i ràpid, va durar un minut, que tampoc haguessin tingut temps d’utilitzar-les i menys contra uns avions que volaven a 4.500 metres. Es va avisar ràpidament al comandament militar republicà de Barcelona, però com abans ja he esmentat, els avions republicans s’havien d’enlairar i tardaven bastant a arribar a l’alçada de 4.500 o 5.000 metres. A més els avions italians van tornar enseguida a Mallorca, pel que no va haver-hi cap possibilitat de respondre.
Aquell atac aeri indiscriminat contra la població civil d’una petita ciutat va tenir molt ressò internacional, les portades dels principals diaris europeus destacaven la salvatjada i van haver-hi diverses reunions i conferències de polítics europeus que demanaven explicacions a Franco sobre aquella salvatjada.
Ja feia uns dos mesos que s’havia fet el mateix a la ciutat de Barcelona amb uns 1.300 morts, que sense deixar de ser una salvatjada, s’entenia que era el símbol de la rereguarda catalana i es volia causar un impacte de desmoralització.
També estava latent el bombardeig de Guernica al Pais Basc fet l’any anterior, el 27 d’abril de 1937, en que es va bombardejar la zona durant més de dos hores pels avions Junkers alemanys. Guernica però, era una zona de combats i era plena de tropes republicanes que combatien als franquistes. Guernica tenia uns 4.000 habitants, però entre refugiats que venien fugint de l’avanç franquista i tropes, hi havia entre 7 o 8.000 persones a la zona. Dos dies després, el 29 d’abril de 1937, les tropes franquistes entraven a Guernica i deien cínicament que la ciutat havia set destruïda pel mateix exèrcit republicà en la seva retirada per no deixar res a l’enemic, evidentment una mentida.
Els franquistes van enterrar els morts i per tant no es va poder fer un balanç fiable de víctimes. La propaganda republicana parlava de més de 1.500 morts i la franquista d’unes poques dotzenes. A hores d’ara encara hi ha polèmica sobre els morts que van haver-hi a Guernica i historiadors dels dos bàndols segueixen minimitzant o maximitzant els morts. Alguns estudis fets últimament per diversos historiadors parlen d’entre 200 i 250 morts a Guernica, una quantitat molt similar a la de Granollers, encara que amb certesa pot ser no se sabrà mai.
Però si bé Guernica va ser el primer impacte a nivell europeu pel bombardeig sobre una petita ciutat o població plena de civils, aquella era una zona de guerra que va ser conquerida dos dies després. Això si, el bombardeig de Guernica no va destruir cap objectiu militar i sols afectà a la població civil i als refugiats, quedant la població pràcticament destruïda.
Però Granollers no era el maig de 1938 una zona de guerra sinó de rereguarda, per tant les característiques de l’atac contra la població civil és encara més difícil d’entendre.
Sempre va haver-hi i encara hi ha el debat de si volien atacar la central elèctrica, com deien els documents dels atacants, fallant en l’objectiu, o de si va ser un altre atac per desmoralitzar a la població civil, com s’havia fet abans a Barcelona.
L’objectiu oficial, la central elèctrica, era al carrer del Rec a les afores de Granollers i lluny del centre urbà històric. Hi ha documents en arxius que demostren que els aviadors italians tenien fotos aèries de Granollers i que sabien perfectament a on era la central elèctrica. Però totes les bombes dels cinc avions Savoia italians van caure al centre històric de Granollers en una hora de màxima concurrència i cap bomba va caure a les afores a la zona de la central elèctrica o als tallers de reparació de motors d’avions de guerra. Molts troben molt rar que es tractés d’un error tan gran i continuat.
