El llibre de 311 pàgines ha estat editat per edicions del 1979, dins la seva col·lecció Escalaborn. El seu autor, Marc Santasusana i Corzan, és doctor en història, el tema de la seva tesi doctoral, sobre Pere Curtiada, és exposat en aquest text.
Volem destacar del llibre la seva precisió, pel detall aclaridor, un seguiment cronològic minuciós, resultat de la consulta exhaustiva a les fonts primàries, locals, nacionals i estatals, que permet l’estructuració d’un relat rigorós. Una llista dels arxius, fundacions i biblioteques consultades, les fonts orals, la correspondència personal i institucional, la premsa periòdica, i la bibliografia estudiada, ens permeten fer-nos una idea del rigor metodològic del treball. Un redactat entenedor ens permet seguir amb comoditat el fil conductor del relat, alhora que un notable luxe de detalls ens facilita d’entendre el context històric.
Pensem que l’originalitat del text rau en la capacitat de l’autor de posar de relleu la connexió entre l’independentisme del militant d’Estat Català, Pere Curtiada (1898-1968) i el seu compromís amb les lluites dels obrers sitgetans per a la millora de les seves condicions de vida, i en la construcció d’una societat al servei de la majoria.. Aquest és un model que trobaríem en força militants d’ERC, que alhora estaven afiliats a la CNT, el cas de P.Curtiada és un exemple paradigmàtic, de la lluita per a l’emancipació nacional i social, com fa constar el professor de la Universitat de Barcelona, Pelai Pagès, al pròleg del llibre.
Al llarg de les pàgines del text veiem l’evolució de P. Curtiada, des de la seva militància a la Unió Socialista de Catalunya (USC) i la UGT, a regidor pel sector d’Estat Català dins ERC. President local i sotsdelegat comarcal d’Estat Català, batlle de Sitges durant la guerra del 1936. Membre del Comitè Central d’Estat Català, on era responsable del Departament Políticsocial. L’autor posa de relleu que fou el primer regidor independentista i socialista, de qui es té esment, abans de la síntesi política del PSAN el 1968.
L’autor ens endinsa en el coneixement del Sis d’Octubre del 1934, amb la proclamació de l’Estat català a Sitges amb la presència de les dues banderes, la roja i l’estelada, la detenció al vaixell Uruguay, l’esclat de la guerra i la revolució el juliol del 1936, els Fets de Maig del 1937, els efectes de la guerra en la societat sitgetana.
L’autor recull el Congrés de refundació d’Estat Català al local del CADCI, els dies 24 i 25 de maig del 1936, on es reuniren 1.550 delegats que representaven 5.873 militants de les JEREC. El dia 14 d’agost del 1936 i dies següents, 63 joves de diferents organitzacions polítiques partiren amb l’expedició del capità Alberto Bayo per a reconquerir Mallorca. El dia 19 de juliol, unes desenes de militants s’incorporen al Front d’Aragó. Pere Curtiada és el representant d’Estat Català al Consell de Defensa de Sitges (CDS), el dia de Nadal és nomenat President del Consell Municipal.
Com a conseqüència de l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit feixista es produeix, l’exili, els camps de concentració, la separació de la família i amics, la col·laboració amb la resistència. Algun dia s’haurà de fer un balanç de l’esforç dels catalans en la resistència antinazi. M. Santasusana, ens parla de dos militants d’Estat Català, Estanislau Pedrola, que provenia del Foment Nacionalista Republicà de Reus, Comissari del Batalló de Muntanya d’Estat Català, s’evadeix del Camp d’Agde per unir-se a la resistència, detingut per la Gestapo, mor al Camp de Flossenburg el 07/12/1944. Joaquim Casamitjana i Riqué, elegit membre del Comitè Central d’Estat Català (11/03/1937), articulista al Diari de Catalunya, i al setmanari Estat Català ( EC) de Reus. J Casamitjana entrà a formar part del reseau Maurice el febrer del 1943, aquesta xarxa passava informació militar, aviadors i fugitius de l’Europa ocupada. A finals del 1943 J.Casamitjana fou detingut per la Gestapo a Tolosa de Llenguadoc, i assassinat poques hores després.
A l’exili P. Curtiada ingressat dins els rengles del Front Nacional de Catalunya (FNC), com ho feren la majoria de militants d’Estat Català, s’arrenglera en el sector “ cornudellista”. S’afinca al poblet de Vilanova de la Raó, i el 1948, quan es va descartar la possibilitat de la intervenció dels Aliats per foragitar el deixeble de B.Mussolini i A.Hitler de la Península, va decidir tornat a la seva ciutat Sitges, retrobar la família i treballar fent de sabater.
El llibre, un didàctic treball de microhistòria, està escrit en un català planer que fa de bon llegir i entendre.
