"Fa exactament deu anys (setembre del 75) vaig perdre en deu dies dos bons companys, amb els quals havia tingut una breu però intensa relació.
M'estic referint a Andoni Kampillo Alkorta, que morí en un enfrontament a Barcelona el 17 de setembre, i a Txiqui, afusellat deu dies després a Cerdanyola, militants tots dos d'ETA-pm i amb els quals havia col·laborat, facilitant el seu pas per les nostres muntanyes. No vaig poder fer res per evitar-ho, però em vaig prometre de seguir lluitant per la independència, la Revolució i la Reunificació dels Països Catalans, com a la millor contribució al procés revolucionari que tots, bascos i catalans, volem per als nostres respectius pobles i com al millor homenatge que podia fer a tan fantàstics lluitadors. En aquests deu anys no he fet altra cosa que lluitar, he arrossegat la meva dona i les meves filles a un exili de tres anys però encara mai no m'he penedit de res, només dels meus errors que, com tot aquell que realitza una activitat, he comès.”
Jaume Fernandez Calvet, Presó de Carabanchel (España) (traduït de l'EGIN. Del 12 de setembre de 1985)
El proppassat 27 de setembre vam commemorar el desè aniversari de l’afusellament de cinc lluitadors revolucionaris i antifranquistes, entre ells Jon Paredes Manot “Txiqui”, assassinat a Cerdanyola del Vallès per un grup de voluntaris de la Guardia Civil. El seu exemple revolucionari ens arriba avui, deu anys després, amb tot el seu frescor, conservat en el sentir dels pobles basc i català.
L'any 1975 va ser un dels moments claus de la nostra historia més recent. Tots els qui lluitàvem a les files de l‘independentisme català en teníem plena consciència. De les dues vies que s'obrien amb la darrera crisi del franquisme, l‘independentisme revolucionari opta sense ambigüitats per la de liquidar la dictadura desplegant tota la combativitat obrera i popular. Per altra banda el reformisme "evolucionista" facilitava una sortida sense ruptura per a les classes dominants iniciant el desmantellament de les organitzacions populars (aleshores clandestines). Els afusellaments de setembre serien un dels primers fruits d'aquest pacte.
A finals d'abril de 1975 es promulga l‘estat d'excepció a Euskadi, els Països Catalans es converteixen en un lloc de pas, refugi o fugida per a molts militants d'ETA. El Primer de Maig és signada la Declaració Conjunta d'ETA, PSAN·P i UPG, coneguda com a Pacte Trinacional. A partir d'aquell moment la repressió se centra a destruir aquest pol polític rupturista i els lligams solidari i de suport mutu creats que dificulten seriosament els intents de desarticulació d'ETA i de destrucció del moviment d'alliberament nacional basc.
Els dies 20 i 21 de maig són detinguts a Barcelona Antoni Molas i Joaquim Auladell. Aquest darrer, militant del PSAN-P, és conduit a la caserna de la Guardia Civil on és torturat durant 6 dies, ingressant després a la presó Model de Barcelona. El 17 de setembre mor, en un enfrontament pels carrers de Barcelona, Andoni Kampillo, i és detingut tot un escamot d'ETA. A conseqüència d'aquests fets, força militants del PSAN-P són detinguts i empresonats i altres han d’exiliar-se o demanar el refugi polític a la Catalunya Nord. No podran tornar al Sud fins després de la mort del dictador.
En el desè aniversari de la mort del Txiqui hem afirmat que el millor homenatge que podem oferir és la continuïtat i l'emfortiment del moviment independentista. La prova d'aquesta continuïtat és l‘escrit que reproduïm en aquestes pagines de Jaume Fernàndez i Calvet des de la presó de Carabanchel (Madrid). L'evidncia del nostre enfortiment ha de ser una articulació, cada cop més sólida, al voltant de l'eix organitzatiu MDT-CSPC.
Com a document históric us oferim (1) la reproducció d'aquella primera Declaració Conjunta ETA, PSAN-P i UPG, apareguda a la nostra revista el maig del 1975 (LLUITA núm. 44), un compromís Trinacional que no es va quedar només en paraules...
Josep Maria Cervelló
1) Aquest document-declaració apareixerà properament digitalitzat a Lllibertat.cat
