Amb la publicació de la Sentencia del Tribunal Constitucional i del Reglament per posar en marxa la PSS sembla que s'han donat les darreres passes legals per aplicar la llei d'objecció. La resposta dels grups que s'han mostrat més intransigents amb la situació ja era anunciada: Insubmissió. El que quedava pendent era veure que feien els que valoraven que la situació actual (la llei que ens ha donat el PSOE) no podia donar més de si i els que per filiació política no podien anar contra la política del govern. Els primers s'identifiquen amb els nuclis d'objectors anomenats "serveicivileros" i els segons amb els diversos braços que el partit socialista té projectats en la societat, començant pel partit mateix, acabant amb les administracions que controla (ajuntaments...) i passant pel front mes afectat pel tela de l'objecció: les joventuts.
Doncs bé, ens trobem que en aquests darrers mesos els dos grups han coincidit tant en el seu discurs com en el seu treball pràctic. En la seva anàlisi de la situació localitzen el principal conflicte per l'objecció (després de fer una referència a com és de dolenta la llei i la necessitat de modificar-la o millorar-la) l'estratègia d'insubmissió que tira endavant el MOC i altres grups: "La via de la insubmissió, ni que col·lectiva, a banda d'abocar el moviment d'objecció a una situació de sigui marginalitat, no fa més que interferir-se en la veritable feina de base que hem d'anar fent dia rere dia" (del díptic "Passes Olímpicament" de l’Associació d'Objectors de Consciència). "...(el) Movimiento de Objetores de Conciencia, que está en proceso creciente de disgregación y marginalización" (extret del document del PSC sobre política juvenil. -veure retall de premsa-).
El problema que té plantejat en aquests moments l'administració socialista és clar: posar en marxa les PSS amb un mínim de garanties de que no s'enganxarà els dits. I per aquest fi disposa de diversos recursos.
Legalment declarar exclosos d'acomplir la PSS a tot el nucli d'objectors acumulats. Els qui seguiu la premsa (de totes maneres no us perdeu gran cosa si no ho feu) ja devíeu llegir l'entrevista d'en Javier de Paz (secretari general de les "Juventudes Socialistas") i-Francisca Sauquillo (senadora del PSOE i presidenta del "Movimiento por la Paz, el Desarme y la Libertad) amb Fernando Ledesma (ministre de Justícia, de qui depèn el els objectors). En la trobada es va demanar que el govern comencés les PSS amb els objectors declarats a partir del 21 de gener d'enguany, data d'entrada en vigor del Reglament. Per aconseguir-ho Javier de Paz va dir: estamos dispuestos incluso a hacer movilizaciones”, per confessar a continuació que havia sortit molt i satisfet de entrevista car el tema s'estudiaria en un proper Consell de Ministres.
Políticament posar en marxa tot l'aparell del partit per arribar a controlar la situació al màxim. Ja no es tracta de que el partit, o bé el seu sindicat o les joventuts, es defineixi sobre la qüestió. L'objectiu és "liderar las instancias de coordinación del movimiento juvenil..." (veure retall), per exemple. Evidentment, per aconseguir-ho es requereix treballar les entitats i associacions fins aconseguir que siguin fidels. No deixa de ser significatiu que el President de la Creu Roja sigui, alhora, President del PSOE a Andalusia. I ja és simptomàtic que les JNC (joventuts de CDC) es queixin de la intrusió socialista en àmbits no específicament polítics (Avui 19 de març). Serà perquè ho faran millor que ells... Que ningú quedi sorprès si després el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és l'organisme que més insisteix perquè es posi en marxa la llei d'objecció.
De totes maneres el partit no refusa prendre el paper que i pertany i assumeix un paper bel·ligerant en la situació. És entrenyable veure com es publiquen articles en resposta a d'altres anteriors de membres del MOC. La diferència és que el Diari de Barcelona et farà esperar mesos per concedir-te un espai, però tardarà tres dies a publicar una resposta firmada per Joan Pluma i Vilanova: Objector de consciència i membre de la comissió executiva de la JSC (I màxim responsable d'una mena de coordinadora de consell de joventut europeus).
Finalment la darrera carta a utilitzar és la dels mateixos objectors: la divisió i desmobilització. Potenciar iniciatives com les de l'AOC que tendeixen a legitimar la situació actual, allunyant-se d’actituds d'enfrontament com la que planteja l’estratègia d’insubmissió. Facilitar a través de les entitats administratives (ajuntaments,.,.) o socials (de serveis, juvenils, “controlades" pels socialistes l'aparició de propostes que es puguin acollir en el marc de la llei d'objecció. Alhora, marginalitzar, fins i tot, criminalitzar, l'actitud dels que es neguen a acatar la llei: separant i discriminant (objectors "vells" i "joves"; “amnistiats" i "cridats a PSS"); prescindint políticament de les organitzacions d'objectors que no acatin la llei i fomentant el seu aïllament social; i desinformant amb notícies sobre escissions, actituds marginals... Sembla, pel que es veu, que el partit s'ha pres seriosament el tema. I no repara en instrumentalitzar entitats i associacions de tota mena, fins i tot, d'objectors. Cal estar pendents d’aquest treball i denunciar el seu cínic interès pel tema de l'objecció. Cal descobrir públicament la seva hipocresia quan ens parlen de lluitar per millorar la llei: els hi haurem de recordar que governen i són majoria al Parlament de Madrid ?
