Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'han convertit en un element indispensable per al sistema econòmic vigent i també per al servei de les persones i dels nous canvis en la societat: teletreball, teleassistència, xats, tele-alarma, videoconferència, tecnologies per a la rehabilitació, educació on line...
Tot això provoca que sorgeixin en el mercat constantment nous productes i serveis que interfereixen en les nostres vides en nom d'una millor comunicació i informació, però, com en tantes altres ocasions i en primer lloc, per a benefici de la indústria de les telecomunicacions i per al capital en general
En aquesta "societat de la informació" sorgeixen nous problemes socials i noves necessitats. D'una banda l'anomenada “escletxa digital” que és la distància que hi ha entre les persones, col·lectius socials i països que tenen accés a les tecnologies de la informació i la comunicació i els qui no en tenen, bé per manca de recursos, per no tenir connectivitat física en seus llocs de residència, com passa a les zones més rurals, bé perquè no tenen les capacitats d'alfabetització digital necessàries, es a dir, les habilitats tècniques, cognitives i socials necessàries per a desenvolupar tasques en entorns digitals.
Amb el pas del temps podem observar que les TIC ens situen en un nou escenari en el qual sorgeixen noves discriminacions entre els que tenen accés i els que no, noves necessitats per a les persones, necessitats que abans no existien i que de no cobrir-se poden portar a la exclusió i vulnerabilitat.
D'altra banda, els canvis tecnològics suposen noves oportunitats de millora però també provoquen nous problemes: ens trobem amb addiccions a internet i al mòbil, addiccions tradicionals però ara a través de la xarxa (al joc, al sexe, a la pornografia ...), aïllament social sobre tot en persones joves, delinqüència cibernètica com robatoris o estafes, ciberassetjament d'adults a menors (grooming), assetjament entre iguals (cyberbullying), difusió d’ideologia feixista, racista, homòfoba, controls policials i dels serveis d’informació...i com no, violència de gènere.
Les noves tecnologies, poden ser i són un instrument idoni per a exercir la violència de gènere de maneres molt diverses, sobretot entre la població jove, els anomenats nadius digitals. Són formes de violència tradicionals però més sofisticades que afecten la intimitat, l'honor, la llibertat, la integritat moral i altres drets de les víctimes.
Les xarxes virtuals han modificat la manera en què la gent jove es relaciona amb els seus iguals i la forma en que elles i ells es veuen. A través d'aquesta nova forma de relacionar-se trobem que poden crear-se identitats falses amb què interactuar, arribant en ocasions a confondre allò virtual amb allò real.
Respecte a la informació que circula per la xarxa, i a la qual tenen accés la majoria dels i les joves, cal dir que els continguts audiovisuals que es troben a internet propaguen estereotips sexuals i formes d'entendre les i els joves molt idealitzades que suposen violències sexuals especifiques contra les noies i violències simbòliques sobre el cos de la dona.
Amb aquesta nova forma de relació virtual s'han de mostrar cossos perfectes i sensuals. Abunden els autoretrats en què es valora a la dona en funció de la seva imatge, la roba que porta i les poses que utilitza. També es poden utilitzar aquestes fotos per criticar altres noies i perjudicar-les (cyberbullying), convertint-se en una forma d'assetjament de greus conseqüències.
Els i les adolescents senten la necessitat de l'exhibicionisme constant (on sóc, amb qui estic ...) a través de fotos més o menys íntimes i sensuals (sexting). Cal buscar sempre l'aprovació i el reconeixement per part dels altres ("m’ agrada") per a ser una persona exitosa, en cas contrari no ets ningú. En aquest nou panorama virtual i en xarxa la popularitat ve donada en funció del nombre d'amistats que es té en les xarxes. Si no entres en aquest joc ets una persona rara.
En les xarxes es reprodueixen els models de feminitat i masculinitat tradicionals contra els que tant s'ha lluitat des del feminisme: dones sensuals i sexis a la recerca de reconeixement i homes esportistes, valerosos, "dolentots" i lligons. L'home sensible, solidari, compromès ... no serà un model atractiu per aquestes noies, com a molt serveix com "amic".
D'aquesta manera certes imatges, comportaments, missatges i continguts arriben a convertir-se en models de referència i construeixen així l'autoimatge de les adolescents i la seva autovaloració en funció del patró estereotipat: noia maca, atractiva, sexi, amb molts seguidors, i noi, guapo , lligó i exitós amb les dones. Sortir d'aquesta "normalitat" pot ser difícil. Aquestes categories i valoracions socials tenen una forta influència particularment en la joventut que està construint encara la seva identitat.
L'exposició de la seva vida privada al "mur" fa que tot sigui públic (sentiments, relacions, pensaments, ruptures ...) i virtual, escapant al control dels seus protagonistes i arribant a no saber discernir entre el que és virtual i el que és real. Val a dir que allò virtual sempre és més fàcil per a les i els joves que la vida real, i a més és un espai on els adults no entren i, per tant, ningú qüestiona els seus comportaments. És un camp abonat per a la violència de gènere.
Segons l'informe de l'APC[1] , les formes més freqüents de violència contra les dones relacionades amb les tecnologies són:
- La fustigació en línia i el ciberassetjament: comentaris agressius, amenaces, vexacions, xantatge emocional ... que atempten contra la intimitat i la privacitat de les dones.
- La violència per la parella íntima, quan la tecnologia s'usa en actes de violència i abús en relacions íntimes.
- L'agressió sexual i la violació, quan la tecnologia es fa servir per localitzar la víctima i assaltar-la.
- L'enregistrament i distribució d'una agressió física o una violació.
- Els avisos, anuncis o missatges falsos a internet per atraure les dones cap a situacions en què poden ser víctimes d'una agressió sexual.
- La violència dirigida a grups o comunitats de dones per la seva identitat sexual o de gènere o per la seva posició política.
- Els casos de suïcidi de dones joves com a conseqüència d'aquests actes delictius.
Aquests actes de violència produïts a través de les TIC tenen unes característiques diferents a les de la violència de gènere més tradicional ja que són actes anònims i a distància, de manera que és més difícil identificar i localitzar l'agressor i denunciar la situació. L'agressor pot gaudir de més impunitat.
Hi ha la possibilitat que l'agressor pugui reproduir la informació o les imatges gravades tantes vegades com es vulgui, augmentant així el dany per a la víctima.
Els perpetradors dels actes de violència són molts: l'agressor principal i els que veuen les imatges, les comparteixen i les distribueixen.
El control sobre la víctima és encara major:
“envia’m una foto per veure on estàs i amb qui”, “t’he enviat un missatge i has tardat en contestar”, “ahir a la nit vas estar connectada fins tard, amb qui parlaves?”, llegir els missatges de la víctima, demanar-li les seus claus com “prova d’amor”, fer-se passar per ella en converses amb altres persones, demanar-li explicacions sobre a qui té agregat com amistat, revisar-li les fotos, amenaçar-la, insultar-la, demanar-li de tornar, difondre fotos i vídeos seus...
Es per açò que la violència de gènere s’ha adaptat als nous temps i als nous instruments per a cometre-la, però segueix sent violència de gènere exercida per l’heteropatriarcat. I malgrat que en molts casos la dona no és conscient, no pensa que aquests fets poden ser una agressió contra la seua llibertat, caldrà identificar-la, prendre mesures de protecció i denunciar-la com un element més de sotmetiment de la dona.
[1]Asociación para el progreso de las comunicaciones (APC) (2011) en:
http://www.genderit.org/sites/default/upload/apcwnsp_mdg3issuepaper_2011_web_es_pdf.pdf
