Per un costat la proposició de llei per a prohibir l’ús d’animals als espectacles de circ a Catalunya. Una iniciativa d’ERC seguint els seus compromisos amb Libera i secundada per tots els grups del parlament CiU, PSC, ICV-Els Verdsi la CUP (excepte pel PP i Ciutadans), que d’aprovar-se convertirà una vegada més a Catalunya en capdavantera, al prohibir aquest tipus de maltractament cap els animals i eliminar aquesta forma de socialització de la violència. Cal recordar a més que ja son més d’un centenar els municipis que s’han declarat “lliures de circs amb animals” als Països Catalans, incloses les ciutats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Els defensors de les manides “tradicions” diran que els espectacles amb animals s’han fet tota la vida (una unitat de mesura universal com ja sabem,) i que un circ sense animals ja no serà el mateix. També els sentirem dir que als circs no hi ha maltractaments perquè passen molts controls i ja no s’utilitza el fuet. A aquestes persones cal que els recordem que l’exhibició d’animals començà el segle passat com a forma de mostrar essers estranys, junt amb dones barbudes o persones amb deformitats, però que això avui cal que ho considerem una absoluta barbaritat i no d’interès artístic. I cal que els recordem que qualsevol esser viu que està privat de la seua vida natural, el seu medi, la seua comunitat i la llibertat i es obligat a fer una cosa per a la qual no està preparat, està maltractat, amb fuet o sense.
El patiment dels animals als circs està ja molt demostrat i documentat però així I tot es manté per interessos econòmics i per desídia o interessos amagats de les administracions, malgrat que existeix una legislació que poc a poc va avançant reduint el patiment i l’explotació dels animals.
Quina és la legislació?
A nivell europeu tenim el Tractat Europeu d’Amsterdam, que en 1997 va reconèixer els animals vertebrats com a essers dotats de sensibilitat física y psíquica, capaços de sentir dolor, patiment i angoixa.
El Pla d’Acció en Benestar Animal de la Comunitat Europea de 2006 incideix en este tema per a garantir una major consistència en la protecció dels animals.
L’Organització Mundial de Sanitat Animal va adoptar en 2004 les “Cinc Llibertats” que reconeixen el dret dels animals a:
-un ambient apropiat
-a una dieta adequada
-a les oportunitats per expressar els seus comportaments naturals
-a la protecció davant la por i els estats d’angoixa
-a la protecció del dolor, els danys o les malalties.
Res d’açò es pot garantir als circs.
Son moltes les ciutats i països que tenen legislació parcial respecte a l’ús d’animals en espectacles de circs però solament Bolívia i Brasil tenen prohibit l’ús d’animals salvatges i domèstics en els circs. A l’Estat Espanyol en canvi no existeix cap legislació específica de tinença i protecció dels animals de circ.
Quina és la realitat?
El patiment que viuen els animals als circs ve donat per molts motius:
- Perquè el circ no es el seu medi natural i han estat segrestats del seu medi i la seua comunitat, com és el cas de la majoria dels elefants.
- Perquè no poden satisfer les seues necessitats bàsiques com córrer, banyar-se, nadar, tenir fàcil accés a l’aigua, furgar, amagar-se, fugir, olorar... Els hipopòtams son semiaquàtics, no poden estar tancats i sense aigua; els elefants tenen la necessitat de cobrir-se d’aigua i fang, son nòmades no poden estar encadenats; les girafes no poden ser transportades en remolcs o camions pel seu tamany; els tigres son caçadors per naturalesa i viuen quasi sempre solitaris, no poden estar junt a altres animals; els lleons son altament socials, no poden viure en soledat.
- Per no tenir una alimentació adequada que els produeix carències de vitamines i minerals.
- Pels castics utilitzats per al seu sotmetiment i dominació. Cap animal actua de manera antinatural si no es mitjançant la violència. Si no es així no fan el pi, ni van en bicicleta.
- Per no poder aclimatar-se en un lloc donat els constants canvis de ciutat dels circs.
- Per la privació de llibertat i el poc espai disponible per a moure`s. Els lleons viuen en territoris d’entre 26 a 226 km2; els elefants poden recórrer entre 20 i 50 km al dia; les foques i lleons marins son grans nadadores i molt actives físicament.
- Per no tindre el clima que necessiten.
- Per les malalties i les lesions producte d’obligar-los a fer acrobàcies antinaturals. Els elefants pesen varies tones i les acrobàcies que els obliguen a fer els produeixen estrips a les articulacions i tendons i l’opressió d’alguns òrgans.
- Perquè no son artistes, ni pallassos/es, ni van en bicicleta, ni porten disfresses... res d’allò que els obliguem a fer[1].
- La vida al circ els sotmet a molt d’estrès que manifesten en moviments compulsius i estereotípies.
Cuidar els animals del circ no es sols alimentar-los, tenen tota una sèrie de necessitats que el circ no pot garantir-los i, encara que no pose en dubte que els professionals del circ estimen els seus animals, es indiscutible que la vida en estos recintes, no te res a veure en la seua vida natural i que la industria de l’espectacle no té en compte les seues necessitats, sinó el benefici que els reporten a baix cost.
El dret al desplaçament.
L’altra noticia positiva a la que feia esment es la possibilitat que els gossos puguen viatjar al metro de Barcelona amb els seus propietaris, encara que amb restriccions. Aquesta possibilitat trenca amb la discriminació especista que els animals no tenen drets i amb la impossibilitat de moltes persones de fer vida normalitzada amb els seus companys de vida, inclosa la possibilitat de viatjar amb el transport públic. També obri un camí per a reflexionar en el tractament que reben els animals quan hem de viatjar en avió: considerats com a maletes o “bultos” han de viatjar a les bodegues dels avions jugant-se la vida i perdent-la en molts casos per culpa d’una normativa estúpida que no els considera essers vius.
Dret a decidir.
Aquests avanços que estan produint-se a Catalunya cal fer-los extensius a la resta dels Països Catalans, presentant mocions als ajuntaments i fent propostes conjuntes fruit de la suma de sinergies entre els moviments socials, polítics, sindicals...i el moviment animalista. Fer propostes aïllades i per separat, que no tenen en compte la realitat del nostre país, no donen els fruits esperats; fer-les conjuntes multiplica les sinergies i les possibilitats de èxit, com estem veient. I el nostre poble (també) serà considerat en la resta del mon segons el tracte que donem als animals i això si és una veritable unitat de mesura.
Evidentment queda molta feina encara per fer en el camí dels drets dels animals, però eixa es la nostra via catalana.
[1] Per a mes informació paga la pena llegir l’informe “Los animales salvajes en los circos” realitzat per www.infocircos.org
