Festes amb tortura, festes culturals?

Com cada estiu al País Valencià els alguns municipis, celebren les seues festes i la varietat d’actes que ofereixen els ajuntaments no passen més enllà dels temps anteriors a la il·lustració: missa i processons, penyes “masculines” en honor als sants i clavariesses “femenines” en honor de verges i santes, actuacions musicals en els millors dels casos,  i bous, molts bous en totes les seues tremendes varietats: al carrer, a la mar, embolats, amb corda...

Són molts els diners que es gasten els municipis i les diputacions¹ en aquests entreteniments per a una minoria de la població i que donen beneficis econòmics únicament a la industria de la tauromàquia i amics, i beneficis polítics a la dreta o pseudo esquerra més reaccionaria, mentre la majoria de la població preferiríem que els diners s’invertiren en coses mes necessàries per al poble i per a la gent que ho passa malament.

Es molta la publicitat que se li dona als acte taurins per aconseguir públic i fins i tot la majoria de la premsa escrita dedica dossiers especials a promoure una cosa que està morint pel seu propi pes. Les institucions com les Diputacions i els polítics del PP posen molts esforços per mantindré viva la flama posant-nos la publicitat taurina fins i tot en els nostres àmbits més privats: quan viatges en metro, quan camines per la ciutat, quan passa un autobús, a la televisió...

Esforços que els porten a perdre el sentit del ridícul proposant que els espectacles taurins siguen Be d’Interès Cultural, que tinguen una càtedra a la Universitat, regalant entrades per omplir les places...o atemptant contra els i les menors d’edat permetent fer-los demostracions infantils de l’art que suposa matar un bou mitjançant la tortura, socialitzant la violència des d’ edats ben primerenques.

El Conseller de Governació i Justícia Luis Santamaria de la Generalitat Valenciana, va reunir al juliol a les penyes taurines de tot Castelló, com si de cridar a files un exercit es tractara, per a defensar “la festa dels bous al carrer” perquè està sent amenaçada, referint-se a la proposta de la diputada d’EU Esther Lopez Barceló de que el seu grup demanarà la prohibició dels bous al carrer².

Totes sabem que la violència porta més violència, que si allò que es fomenta es la crueltat obtindrem persones sense escrúpols i mostra del resultat d’aquesta “promoció” de les institucions i d’alguns mitjans de comunicació la tenim a Petrés, on un grup de persones del poble agrediren físicament a una fotoperiodista i el seu acompanyant per fer fotos “de la festa” de bous al carrer que s’estava celebrant en aquesta localitat del Camp de Morvedre³. Agressió que ha denunciat el seu diari que prèviament al mes de juliol havia fet un dossier especial sobre “la tradició” de les festes boueres dels nostres pobles.

Aquesta agressió a una periodista que es troba treballant no es la primera. Recordem que fa uns anys també agrediren a altra que treballava en la batalla de les rates de El Puig⁴, agressions que es donen sempre en contextos on es suma la violència cap els animals no humans,  l’abús d’alcohol i altres drogues⁵ i la permissivitat de l’administració que ho promou, el còctel perfecte per al foment de la violència de tots els tipus.

Tots els anys, malgrat els esforços per a que passe el més desapercebut possible, hi ha persones ferides o mortes, però sembla que això no es suficientment important per als detentors del poder polític. Tanmateix la violència d’aquestes festes no recau únicament en les persones que participen activament de manera voluntària per a gaudir-les,  o les que han d’acudir de forma  professional. Recau de manera contundent i majoritàriament sobre els animals que hi participen sense tenir en compte els seus drets, tant abans de la festa quan es troba tancat en un caixó a altes temperatures de l’estiu, quan ha de participar en carreres fugint de la gent que li xilla i el colpeja, i quan el tornen a tancar contra la seua voluntat i completament esgotat.

Tots els estius moren bous en aquestes circumstancies: a Petrés va morir un el 7 d’agost per esgotament després d’embolar-lo; el 24 de juliol una vaca va morir desnucada als bous a la mar de Moraira; a Dènia un bou va morir ofegat als bous a la mar; també a juliol en Sagunt va morir un bou d’un paro cardíac per esgotament i per la calor, després de fer-lo participar als bous al carrer. Son simplement alguns exemples de la barbàrie perquè hi ha molts més.

Però açò no es suficient i tenim exemples com el municipi de Carlet a la Ribera Alta, que consideren necessària la implicació del jovent per a la preservació “de la festa” i per això han preparat bous embolats, concurs de retalladors joves, becerrada, gran prix, disco-vaca i de colofó Ratoncito el fill de Ratón (bou que ja ha mort, famós perquè en els actes on l’obligaven a anar solia morir algú o eixir molt mal parat). Quan més perill i més sang més divertit i més “cultural”.

Però també es ben cert que cada vegada més i més gent està farta d’unes festes que no ens aporten rés, que suposen una gran transferència de diners públics a mans privades i que prefereixen invertir en educació, sanitat i serveis socials.

Cada vegada son més les mostres de rebuig contra aquestes mostres ancestrals i la demanda de festes culturals i participatives, sense adoctrinament, sense patiment, sense sang i sense interessos econòmics per a unes poques butxaques.

A Gandia La Safor dissabte 9 d’agost es va realitzar una manifestació que ve celebrant-se des de fa quatre anys, quan l’alcalde, Arturo Torro va instaurar els bous per “decret llei”, en una ciutat que durant 24 anys no feia espectacles taurins mai, i que no te ni plaça de tortures. Els forts interessos econòmics de la tauromafia s’amaguen darrere d’aquest alcalde del PP. Mentre la gent ens manifestàvem pel passeig marítim moltes persones turistes que allí es trobaven a la mar o a les terrasses dels bars i hotels ens aplaudien i ens feien arribar mostres de suport. Gandia te suficient atractiu turístic per si sola i no necessita als toreros ni a les seues quadrilles de plaça ni d’ajuntament.

Als polítics que recolzen aquestes festes del passat els queden quatre dies de poder, i el nostre poble podrà decidir quines festes preferim i quin tracte volem per als animals que ens acompanyen en aquest viatge que no serà ni molt menys el que els hem dispensat fins ara.