Com sol passar en el cas de les tragèdies humanes que sacsegen la ciutadania i centren l’atenció informativa durant dies, el tractament informatiu del cas del descarrilament d’un tren Alvia a Santiago de Compostel·la el passat 24 de juliol presenta moltes mancances.
Vulneració de la deontologia
Sovint aquests casos són tractats amb poc rigor informatiu i els mitjans, sobretot els audiovisuals, cauen en el sensacionalisme i es deixen endur per la simplicitat de la immediatesa, centrant-se, a voltes obsessivament, en el dolor de les víctimes, fins al límit de vulnerar els seus drets i instrumentalitzar el seu patiment. Aquest darrer cas no n’és una excepció.
En un article d’anàlisi sobre com escrivim els periodistes publicat al bloc de l’Escacc vaig dedicar un breu apartat precisament a les tragèdies personals perquè malauradament és on podem constatar la vulneració de la deontologia i la mediocritat professional -i també humana- que s’amaga en la pràctica periodística de molts mitjans, programes i periodistes.
Per exemple, aquests darrers dies hem pogut veure com s’elevaven a categoria de notícia els comentaris del maquinista a la seva pàgina personal de Facebook o fins i tot com s’entrevistava un nen de 13 anys al llit de l’hospital amb preguntes tan interessants per l’opinió pública com ara si creia que no sortiria viu de l’accident.
La intimitat ha de ser especialment preuada i preservada en casos d’esdeveniments que generin situacions d’aflicció i la informació dolorosa s’ha de tractar amb especial cura, cosa que no succeeix.
Simplificació del discurs informatiu
Pel que fa a la informació sobre la tragèdia en si, els mitjans haurien de procurar analitzar una realitat ja de per si complexa, amb multiplicitat de factors a investigar, i no reduir el discurs a allò que la gent vol sentir.
Novament en el descarrilament de Galícia els mitjans majoritaris han centrat la seva atenció quasi exclusivament en la figura del maquinista, Francisco José Garzón, i en això ens han ofert el pitjor exemple de periodisme. Un tractament deficitari que té el màxim exponent en la publicació i sobredimensionament d’uns comentaris a Facebook publicats el març del 2012.
Seguiments rigorosos, també
Amb tot, també es poden veure seguiments rigorosos i professionals de la investigació de les causes de l’accident, sobretot -novament- en diaris digitals i premsa gallega. Serà la justícia qui haurà de determinar la responsabilitat de Garzón en el sinistre, però els mitjans no han d’eludir el seu deure d’investigar i fer preguntes sobre les circumstàncies de l’accident, sobre quin és l’estat del tren, del tram, de la via, dels sistemes de seguretat i sobre les possibles mancances que hi puguin haver.
De moment, el contingut de les caixes negres ha permès saber que Renfe va trucar al maquinista minuts abans de l’accident -tot i que la mateixa companyia recomana no fer-ho- per indicar-li el camí a seguir i que sembla ser que Garzón remenava algun mapa o plànol.
Els mitjans també han de recollir veus d’experts i testimonis i fiscalitzar les màximes autoritats; Adif i Renfe, a més del govern espanyol, així com exigir una comissió d’investigació justa.
Recull d’articles que van més enllà
Fa uns dies Mèdia.cat va publicar un llistat de 8 exemples de bon periodisme sobre el cas. A continuació fem un recull de més bons exemples de periodisme, de notícies que no es conformen amb el discurs fàcil i també d’articles i recursos que permeten aprofundir i anar més enllà de la hipòtesi que situa Garzón com a únic responsable de l’accident partint de la base que si bé ha de pagar la seva part de responsabilitat, el maquinista no és l’únic agent implicat.
Els enllaços estan llistats per ordre cronològic. Si bé la majoria de referències són notícies aparegudes en mitjans de comunicació també hi ha alguns articles i recursos interessants que es poden trobar a la xarxa.
- "El sindicato de maquinistas: Otro sistema de frenado del tren habría evitado la tragedia”, 20minutos, 25 de juliol del 2013.
- "Spanish derailment: possible causes”, BBC News, 25 de juliol del 2013.
- "Una tormenta perfecta llegando a Santiago”, Txarlie Axebra, Diagonal Global, 25 de juliol del 2013.
- "¿Nos van a decir la verdad de esto? Quieren ocultar la verdad", elarrecife / Youtube, 25 de juliol del 2013.
- "Los trenes en el acceso a Santiago de Compostela no están supervisados permanentemente por el sistema de señalización”, Euronews, 26 de juliol del 2013.
- "Las chapuzas del Alvia de Santiago: desde la inauguración y el trazado hasta la nota de Moncloa”, Un espía en el Congreso, 25 de juliol del 2013.
- "Adif intenta culpar al maquinista mientras sus compañeros le defienden: “Es un home sensato”", Público, 26 de juliol del 2013.
- "Por qué es tan difícil saber lo que pasó en el accidente ferroviario del Alvia en A Grandeira”, Cadena Ser, 26 de juliol del 2013.
- "Es qüestiona la versió oficial sobre el tren descarrilat a Galícia”, Llibertat.cat, 26 de juliol del 2013.
- "Lo que pudo haber fallado en la tragedia del tren de Santiago”, BBC Mundo, 26 de juliol del 2013.
- "¿El catalán llega tarde? Será Garzón”, El Faro de Vigo, 27 de juliol del 2013.
- "Sistema de seguridad ASFA. ¿Cuál fue la verdadera causa del accidente de Santiago de Compostela?”, Pedro PC / Youtube, 27 de juliol del 2013.
- "Los amigos del maquinista del tren de Compostela defienden a un “excelente profesional”, Noticias 24, 27 de juliol del 2013.
- "Así funcionan los sistemas de seguridad ferroviarios”, TVE, 27 de juliol del 2013.
- "Expertos: El maquinista no es el único culpable”, Público, 27 de juliol del 2013.
- "O tramo do accidente tiña o sistema de seguridade analóxico de hai medio século”, Praza, 28 de juliol del 2013.
- "Una baliza de 14.000 euros podría haber evitado el accidente”, Público, 28 de juliol del 2013.
- "O sistema de seguridade Ertms entre Ourense e Santiago custou 165 millóns e non se utiliza”, Praza, 29 de juliol del 2013.
- "El president d’Adif: “El sinistre es podria haver evitat amb el sistema de seguretat ERTMS”", Ara, 29 de juliol del 2013.
- "El maquinista del tren de Santiago recibe apoyo psicológico”, La Vanguardia / EFE, 30 de juliol del 2013.
- "Ninguna señal física advierte en la vía de que debe reducirse la velocidad a 80 km/h”, La Voz de Galicia, 30 de juliol del 2013.
- "El BNG relaciona la tragedia con los recortes en infraestructuras”, El Correo Gallego, 30 de juliol del 2013.
- "Renfe llamó al maquinista al móvil a pesar de que aconseja no utilizarlo”, Público, 30 de juliol del 2013.
- "El jefe de Adif admite ahora que el ERTMS habría evitado el siniestro”, La Voz de Galicia, 30 de juliol del 2013.
- "Duas balizas de 14 mil euros podiam ter evitado acidente ferroviário”, Diário Liberdade, 30 de juliol del 2013.
- "La seguridad incompleta de la nueva vía costó 135,7 millones”, El Correo Gallego, 30 de juliol del 2013.
