L'11 de setembre, la independència només? Sí, només. Sí si entenem que ser independents i per tant lliures i solidaris equival a tenir educació, sanitat, transport, casa, menjar, vida... per a tothom i totdon, no només per a qui tingui diners per pagar-ho, que en l'actual situació de crisi capitalista són pocs. Per això, la independència no és només l'estat propi sinó, sobretot i també, els drets socials universals, començant pel dret a menjar. Independència per canviar-ho tot i que no hi hagi 50.000 xiquets i xiquetes amb privacions alimentàries per la pobresa de les llars on viuen i 750 desnodrits en aquest país que és i vol ser lliure i no miserable. I els països són lliures quan la seva gent ho és. I no són miserables quan no hi ha misèria. No em vingueu dient que és culpa d'Espanya perquè és mentida. Administrar els diners per tal que no hi hagi desnodriment infantil és un afer senzill i passa per tenir en compte també els pobres, res més. Així doncs, independència i justícia social, i Països Catalans, per això hi ha gent que farà Via a les Balears i la cadena peninsular no acabarà als límits regionals espanyols catalunyesos, ni per dalt ni per baix.
Aquets onze, farem les nostres manifestacions de l'esquerra independentista i els moviments socials i els actes que calgui en aquest sentit, però aquest onze sumarem també amb l'Assemblea Nacional Catalana i la Via Catalana, una convocatòria a la qual hem respost també milers i milers de persones que en gran majoria no som orgànicament de l'Assemblea però ens hi afegim participant-hi i fins i tot organitzant. A més, algunes i alguns encerclarem "la Caixa", autèntic poder econòmic d'aquest país i culpable del robatori que allò públic està patint per part dels poders financers; encerclarem hospitals públics, que es van tancant mentre l'administració no deixa d'enviar "clients" (és tot un símptoma que quan emmalalteixis et diguin "client" i no "malalt") a altres hospitals privats; encerclarem escoles perquè el govern de CyU les està malmetent mentre afavoreix la concertada i la privada (que tota és privada i majoritàriament de l'Església); i anirem vestits de diversos tons de groc (sense deixar d'anar de groc), amb el blau de les Terres de l'Ebre contra el transvasament que torna a treure el nas, el verd del dret a l'habitatge de la PAH i altres grocs en defensa de l'escola pública de qualitat... I també colors diversos que també són groc per dir no a la MAT, no al fraking, no a Barcelona World o, si ho voleu millor, sí a la defensa del territori, sí al turisme que no destrossa el lloc on vivim i ens ofereix a canvi treballs precaris... Tots els colors del groc.
Tal com deia el Jaume Renyer, només un encerclament és contradictori amb la cadena de l'Assemblea Nacional i aquest és el de la Sagrada Família a càrrec dels unitaristes espanyolistes. Però que el facin i mostrin la seva ridícula proposta contra el dret a decidir i els principis democràtics mínims. Pel que fa a la resta d'accions i colors complementaris, expressen tots els colors del groc que aquest poble acostuma a mostrar quan apareixen les paraules llibertat i solidaritat, aquelles que rimen tan bé amb independència, que és del que es tracta. Sumem-los i esdevenim lliures i solidaris de veritat sense caure en els tòpics que reciten els escolanets dels que volen que res no canviï (poc han après de Lampedusa) per tal que res tampoc canviï. Davant d'ells, la nostra aposta és clara: la independència per canviar-ho tot!
