Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt
El llibre que té 302 pàgines és un recull de 32 articles que publicà Rafael Tasis i Marca (1906-1966) a revistes de la diàspora, durant el seu exili parisenc (1939-1948). Els articles foren publicats a El Poble Català, setmanari dels catalans de França; Foc Nou, de Tolosa de Llenguadoc; Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials, de Perpinyà; La Nostra Revista, de Mèxic; La Humanitat. Butlletí Interior d’Esquerra Republicana de Catalunya, adherida a Solidaritat Catalana, de Montpeller; Quaderns de l’Exili, de (Coyoacan) Mèxic; Catalunya. Òrgan de l’Aliança Nacional Catalunya a París i Zona Nord de França, de París; i Catalunya, de Buenos Aires.
Les 36 pàgines d’estudi previ, de contextualització, redactades pels curadors de l’edició, M.Bacardí i F Foguet, situen el marc històric i polític de la publicació dels articles, i facilita així, la seva comprensió.
Ha estat una bona iniciativa la recuperació d’aquests articles, que són alhora una doble reflexió sobre les raons de l’exili de les 470.000 persones, que des de finals de gener del 1939 fins a mitjan de febrer, travessaren la ratlla de la frontera fugint dels camps de concentració, les presons, els piquets d'afusellament o les depuracions i la conveniència, o no, del retorn a la Catalunya sota la bota feixista, amb la incertesa i l'angoixa de la possible tornada. Els articles són una bona font d'informació, reflexió, sobre l'evolució de la política internacional i de l'exili català després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, i l'aparició de la Guerra Freda. És en els articles més llargs i de més anàlisi política publicats a Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials, que les valoracions polítiques hi són més presents, aquest seria el cas de l'article Els camins de Catalunya. Tots estem d'acord, però... pàgines 181-193.
En una segona part, a partir de la pàgina 229, hi ha una reflexió general de l'exili en forma de 3 cartes: 1.-Significació de l'exili, 2.- El problema del retorn, 3.- Tornar a Catalunya per a què, i un annex, que és un sumari de carta a un exiliat català, que és una reflexió analítica sobre l'exili, el retorn i la situació de la societat catalana.
Com una constant es reprodueixen, en molts dels seus articles, les consideracions sobre la cultura nacional foragitada de la llar pairal i sobre el món cultural català, la seva situació i evolució. R Tasis, com a militant d'Acció Catalana Republicana (ACR), era home de conviccions liberals moderades tenyides d'anticomunisme, optava per la creació d'una “ Nova Espanya” amb fórmules federals, sota el guiatge dels catalans que havien d'agafar el timó d'aquesta nova experiència política. Defensa la legalitat de les institucions republicanes del 1932 i el marc Estatutari, en la línia del sector Tarradellista d'ERC. El juliol del 1937 fou nomenat responsable de la Direcció General dels Serveis Correccionals i de Readaptació de la Generalitat de Catalunya, aquesta experiència és recollida en el llibre Records d'un escarceller d'ocasió (1990).
En tots els articles es nota l'opinió d'un home format i ben informat políticament i culturalment, molts traspuen l'enyor de la terra, de la Pàtria perduda. R.Tasis és un home amarat d'una profunda catalanitat, tant és així, que el text d'alguns articles m'ha recordat el to elegíac de Els cent darrers dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili. R Tasis fou el periodista prolífic a la premsa del període de la Generalitat Republicana a Mirador, La Publicitat, i La Revista de Catalunya. Ell formà part d'aquell estol d'intel·lectuals republicans d'esquerres d'una total catalanitat i radicalitat democràtiques, que es prodigaren a distints indrets dels Països Catalans, en una tasca de reconstrucció nacional. Com a mostra a la Catalunya Principat, trobem Ferran Soldevila, Pere Bosch i Gimpera, Carles Pi i Sunyer; a les Illes Gabriel Alomar; al País Valencià Manuel Sanchis Guarner.
Els articles, escrits en un català culte i un redactat de forma clar i precís, són una obra de referència per a l'estudi de l'exili català del 1939.
