Jaume Fortuny i Fontanet (l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
Fortuny ingressa a l’Escola Popular de Guerra de la Bonanova, obté la graduació de tinent de l’Exèrcit Popular. És nomenat Comisssari Polític del 864è Batalló, adscrit a la 216a Brigada Mixta de la 67a Divisió. Més endavant és ascendit a comandant i nomenat Comisssari de Propaganda de la 67a Divisió.
Durant la guerra és ferit dues vegades. A l’acabament de la guerra es troba a Alacant, amb quatre companys més intenta d’arribar a casa i passar la frontera, caminen de nit durant divuit dies, esquivant els controls. La situació familiar, dos germans als camps de concentració i els seus pares molt vells, el decideixen a quedar-se al costat dels pares.
Arreu havia començat la caza del rojo, el 15/09/1939 identificat per un falangista, és apalissat en els interrogatoris per tal que confessi els seus crims. És empresonat al Castell de Montjuïc.
En un simulacre de judici és condemnat a mort per la mateixa raó que tots els que ara dormen al Fossar de la Pedrera, pel mateix delicte que assassinaren Joan Peiró i el President Lluís Companys, el delicte era ésser: rojo, marxista, anarcosindicalista, separatista, judeo- masónico, comunista.
Traslladat al Castell de Montjuïc, veu com el tres d’octubre arriba el President Lluís Companys, ell té una certa mobilitat dins del recinte, és una mena d’ordenança auxiliar, és per això que creu en la possibilitat d’alliberar el President Ll.Companys, amb l’ajut d’un nucli de la resistència, 
possiblement militants del Front Nacional de Catalunya o d’Estat Català, la seva xicota l’Angeleta forma part d’aquest nucli, anys més tard morirà en un enfrontament amb la Guardia Civil a Llívia.
El dia sis d’octubre amb la complicitat d’un presoner que treballava a la cuina fa arribar amagat enmig del menjar, dins d’un tub de termòmetre aquest missatge: President: estem assabentats de la vostra arribada. No us desamineu. Vetllem per la vostra llibertat. Ànim! ( CP 67 D). Tres dies més tard el segon missatge: President: tot està previst. Ànim ! Visca la llibertat ( CP 67 D). El dia dotze d’octubre, el tercer missatge dins d’un tub de vidre, deia: President: avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya Lliure ( CP 67 Divisió). Aquest tercer missatge fou descobert, s’establiren mesures de vigilància estrictes, els presoners foren aïllats, la fugida no era possible. Descobert que ell era l’autor de la nota, resta trenta dies incomunicat, apallissat durant tot aquest temps.
El gener del 1941 és ingressat a la presó Model, a la cel·la 97 de la cinquena galería, dos mesos després és jutjat per l’intent d’alliberament del President Ll. Companys, és condemnat a mort i posteriorment indultat amb una condemna de vint anys. El desembre del 1942 un altre judici pel seu grau de Comissari Polític durant la guerra, una tercera pena de mort. El 1949 és alliberat, s’ha passat deu anys empresonat.
Vam conèixer en Jaume Fortuny quan amb els amics Ignasi Ponti, Robert Surroca, l’Enric Borràs i el que signa iniciàrem les tasques, l’any 1984, del Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Companys ( GAPPC), ell fou un dels motors del Grup , l’home de les iniciatives més entusiastes i agosarades, ell que el va intentar salvar dels seus botxins, ara tornava a bregar per dignificar la seva memòria. Tenia un tracte afable però ferm, el seu estil era directe, deia les coses pel seu nom, per això algunes vegades fou titllat de poc polític.
En els diversos actes de presentació del GAPPC a distints indrets del Principat, vam entendre per quina raó el nomenarem Comissari de Propaganda, posseïa una paraula inflamada, tenia l’art de l’oratòria del míting, pujava la tensió del públic en un crescendo continuat, fins arribar a l’esclat, a la conclusió final, la consigna breu i concisa, que detonava com un espetec enmig de la sala.
En Jaume Fortuny havia nascut i viscut a la Torrassa, coneixia fil per randa tots els detalls que diferenciaven Sants, de Collblanc, de la Torrasa, era un enamorat i un extraordinari coneixedor del seu barri.
El combatent de primera hora que fou en Jaume Fortuny va escriure la seva autobiografia Tornarem a morir? Recull de les seves experiències de guerra i de presoner polític.
Ell l’home que en gesta heroica intentà modificar el curs de la historia, va morir sense veure l’anul·lació del procés de l’home que intentà salvar, del President de la seva nació.
Lluny dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume mantenía viu en el seu cor cansat de la lluita per la llibertat, la figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva, enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació i com a treballadors.
El coratge i la lluita d’en Jaume Fortuny i de molts d’altres, ens ha permès de sobreviure com a nació.
Bibliografia
-Fortuny, Jaume. Tornarem a morir? Editorial Pòrtic. Barcelona 1984
Part de la informació emprada en la redacció d’aquesta biografia ha estat extreta del llibre: La Catalunya resistent. De l’amic Robert Surroca. Pagès editors 2006
