Ara fa quatre mesos, el passat 19 d'octubre, la Comissió Europea de Transports feia va fer públics els corredors ferroviaris prioritaris per a la Unió Europea, entre els quals es trobaven els corredors atlàntic (la connexió amb Portugal) i el corredor mediterrani, sobre el qual ja vaig parlar al un altre article (ací). Pel que fa al corredor central (Eix Algesires-Madrid-Saragossa-Osca-Tolosa de Llenguadoc) va quedar descartat tot el seu recorregut des de Saragossa fins a l'Estat Francès. Amb aquesta publicació de corredors prioritaris, es va donar per tancat el debat sobre els eixos ferroviaris a l'Estat Espanyol, o això ens vam pensar.
Ara fa un mes la nova ministra de Foment, Ana Pastor, va fer pública la proposta de Xarxa Transeuropea de Transports que enviarà a Brussel·les, on tornava a aparèixer la connexió transpirinenca de l'eix central ferroviari. Cal recordar però, que aquesta connexió ferroviària no és nova, havia estat defensada també per l'anterior ministre de Foment, José Blanco.
Tot i la insistència ministerial, el traçat exacte d'aquesta connexió encara no ha sigut especificat en cap proposta. Aquesta manca de traçat definit és deguda a les grans especificitats tècniques requerides per a aquesta obra, ja que aquest el pas des d'Osca fins a Tarbes (Estat Francès) hauria de fer-se mitjançant un seguit de túnels, perforant els Pirineus.
Per fer una comparativa simple, entre Osca i Tarbes hi ha una longitud en línia recta d'uns 200 km, 100 dels quals ocupats per les muntanyes pirinenques. El túnel del Pertús, amb una longitud de només 8,1km, amb unes especificitats millors (roca menys dura) pel que fa als condicionats del massís rocós existent, ha tingut un cost de 310M€, facen comptes senyores i senyors!
Algunes de les fonts consultades per a l'elaboració d'aquest article, han xifrat el cost d'aquesta obra , en uns 6.000 M€. Una obra faraònica que ningú ha pogut encara valorar, i molt menys fer una aproximació de la seua amortització, ni en termes monetaris, ni en termes socials , per a mostra el TAV a Conca.
A més a més, cal pensar en les possibilitats d'aquest corredor per a mercaderies, en els seu traçat trobem només dos enllaços amb els ports marítims, un per als de Tarragona i Barcelona, via desert dels Monegros, i el d'Algesires, via Madrid. Per tant queden fora del traçat ports tan importants com els d'Alacant i València, es perdria la funció de complement a la qual aspiren els seus gestors, dels ports de Barcelona i València, i que tan beneficiosa seria per a esdevindre els principals motors de les operacions logístiques de l'Europa Sud. Per no parlar de la nul·la funció estratègica del traçat ferroviari al seu pas pel desert dels Monegros.
Per tant, si aquesta proposta del MIFO (Ministeri de Foment i Obres) no es correspon amb criteris de rendibilitat ni social ni econòmica, estem davant d'una planificació d'infraestructures per criteris polítics, fomentar les exportacions via Saragossa deixant de banda la connexió mediterrània, per tal d'afeblir la ja de per sí poc incentivada unió dels diferents territoris que conformen l'arc mediterrani. Es prenen decisions sobre infraestructures amb criteris ideològics, obsessivament espanyolistes que pretenen deixar sense infraestructures els PPCC
Aquesta pràctica tan estesa a les nostres contrades, podem veure exemples en aeroports o autopistes innecessàries, es fa ara més important que mai , donat que aquesta qüestió no només és una despesa innecessària que després oblidarem o que quedarà com a record de la mala gestió política, sinó que una qüestió tan estratègica com els corredors de mercaderies marcarà el futur de les relacions econòmiques i socials del Països Catalans.
