Els fets en qüestió van passar el 4 de setembre, quan una mare va trucar al centre sanitari perquè el seu fill, amb síndrome d’Asperger, feia dies que es mostrava molt angoixat i no s’aixecava del llit. La mare va ser atesa, en castellà, per un recepcionista que li va explicar que els professionals que atenen habitualment el seu fill no hi eren i va redirigir la trucada a una psicòloga que fins aleshores no els havia atès mai. La mare va començar a explicar, en català, el cas a la psicòloga, i la sanitària la va tallar per dir-li que, si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La mare li va preguntar si entendre el català no era un requisit laboral, i segons l’explicació de la denunciant, la psicòloga, “seca”, li va dir que no i li va repetir que, si no parlava en castellà, no la podria atendre. La professional sanitària, de fet, va intentar penjar i la mare li va demanar que no ho fes i, en castellà, li va dir que creia que “en un centre de salut mental infantil i juvenil és essencial que els pacients puguin expressar-se en la seva llengua”. La mare explica que, malgrat parlar-li en castellà, la psicòloga va mostrar de nou la intenció de penjar i que va caldre que ella tornés a insistir que no ho fes per aconseguir explicar-li el cas, finalment, en castellà.
La usuària va posar el cas en coneixement de Plataforma per la Llengua, que l’ha estat assessorant des d’aleshores i va traslladar el cas al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com fa habitualment en aquests casos i com ha fet també en el cas de la discriminació de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona. En el cas de Reus, la Regió Sanitària Camp de Tarragona ja ha respost, i ho ha fet de manera indigna. La cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà confirma “que es va produir una incidència” i diu que lamenta “el malestar que ha sofert en la intervenció assistencial”, però dedica la major part de l’escrit a justificar la professional. D’entrada, argumenta que “és nouvinguda al nostre país”, com si això li donés dret a discriminar per raó de llengua una usuària, i explica que “encara no disposa del coneixement necessari del català per atendre una trucada d’urgència”, una circumstància que hauria de fer plantejar si és apta ara mateix per treballar a Catalunya. Cal tenir en compte que si no en sap, no seria apta per atendre un telèfon d’urgències i que la responsabilitat és del centre sanitari també si sap que aquesta professional no té les aptituds lingüístiques requerides per donar el servei legalment previst als seus usuaris. Salut diu que “revisarà novament el seu cas”, però, com sempre, no es compromet a sancionar i, per tant, fàcilment la discriminació quedarà impune i no hi ha garanties que s’adoptin solucions organitzatives per a evitar properes discriminacions i casos de negació de l’atenció sanitària.
La falsa dicotomia entre el dret a la salut i el dret d’expressar-se en català
En l’escrit, a més, es justifica la situació perquè “a Catalunya hi ha una manca important de psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers de salut mental” que fa que “es contractin professionals d’altres territoris” i acaba creant un fals dilema: “Pel que fa a la suposada “vulneració de drets” [que Salut escriu entre cometes] pel fet de ser atesos en castellà, es considera una vulneració major dels drets no poder atendre als [sic] usuaris del nostre territori pel fet de no poder contractar professionals competents d’altres territoris d’Espanya”. La resposta del departament és greu, perquè fixa una jerarquia entre dos drets compatibles i situa la víctima d’una discriminació lingüística en la posició d’haver de triar entre ser atesa en català o no ser atesa, com si no fos possible tot. A més, quan destaca que “el currículum professional de la psicòloga clínica és molt bo i s’ha adaptat molt bé al model de treball de la institució” discrimina de nou l’afectada, considera que el que ha passat és un “model” d’actuació, i constata que a Salut no li preocupa que es violi la normativa i es vulnerin els drets de la usuària.
Per Plataforma per la Llengua és especialment greu que en l’àmbit sanitari no es garanteixi que els usuaris puguin ser atesos en la seva llengua i encara més que això passi en centres que ofereixen serveis de salut públics. Cal tenir en compte que, en l’àmbit de la salut, les discriminacions són triplement greus, perquè els professionals sanitaris tenen un rol de poder sobre els usuaris, ja que la relació entre tots dos parteix d’una situació inicial de vulnerabilitat i patiment per part de l’usuari i, a més, poden afectar la seguretat assistencial i la salut del pacient.
L’entitat denuncia que, en el darrer any, ha rebut diferents casos de discriminacions greus en l’àmbit de la salut mental, i que, juntament amb l’atenció a la gent gran i als infants, és dels àmbits sanitaris en què més cal millorar per garantir els drets lingüístics dels pacients. Es tracta, justament, de col·lectius amb els quals és especialment important parlar en la seva llengua, perquè poden sorgir més dificultats de comunicació i les persones es poden sentir encara més indefenses. La denunciant d’aquest cas, de fet, va trucar a Plataforma per la Llengua “en estat de xoc”, i va explicar que l’actitud de la psicòloga l’havia deixada “descol·locada” i que això s’havia sumat al “nerviosisme” que sentia pensant en l’estat de salut del seu fill. Per la mare, va ser “una vivència molt dolorosa, trista, violenta i desagradable”.
El centre i la Generalitat han de garantir el dret dels usuaris a expressar-se en la seva llengua
La normativa catalana deixa clar que els ciutadans tenen dret d'expressar-se en català quan es dirigeixen a un centre mèdic que presta serveis de salut pública. A més, els treballadors autonòmics o locals tenen l'obligació d'expressar-se en català si els usuaris s'expressen en aquest idioma. L'actitud d'aquesta treballadora contradiu explícitament l'article 11 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que indica que els treballadors de les administracions catalanes han “de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que els faci aptes per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball”. El fet que es digui que els treballadors públics han de tenir domini de l'expressió oral per desenvolupar les seves funcions indica que no n'hi ha prou que entenguin passivament el català. El Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix, en l'article 14, el deure d'adreçar-se als ciutadans «normalment en català» i el de respectar «la tria que els ciutadans facin de la llengua en què volen ser atesos».
A més, l’obligació d’emprar el català també s’aplica als concessionaris de serveis públics. Segons l’article 9.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística, “han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català”.
La Generalitat de Catalunya ha de fer complir la llei per posar fi a les discriminacions
Plataforma per la Llengua denuncia que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d'accions per millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, és un fet que la llei encara s'incompleix en moltes ocasions i això afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia. L’entitat valora positivament, per exemple, els cursos del programa “Prescriu-te el català!”, dirigits als professionals de la salut, que han tingut moltes inscripcions. Així mateix, el Departament de Salut va aprovar al febrer unes mesures per facilitar que es garanteixin els drets lingüístics i va impulsar el “Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026”. Tanmateix, Plataforma per la Llengua continua alertant que les mesures impulsades són encara insuficients per a respondre la demanda de formació.
Les queixes en l'àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l'administració pública, i tenen una afectació molt greu en el benestar i la millora dels pacients, tal com demostrava, per exemple, una investigació de l'Associació de Metges del Canadà, que concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. Durant el 2023, l’entitat va atendre 221 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (129 a la pública i 92 a la privada), més del doble de queixes que el 2022. Durant aquest 2024, ara per ara ja n’ha rebut 197 (119 a la pública i 78 a la privada).
Plataforma per la Llengua considera que la Generalitat de Catalunya ha de fer complir la llei i aplicar, si escau, el règim sancionador previst per tal de posar fi a les discriminacions lingüístiques també en l’àmbit sanitari. En aquest sentit, cal posar el focus en l'ús de la llengua i no només en el coneixement. La llengua no pot ser un mèrit ni dependre de la bona voluntat dels metges, sinó que ha de ser un requisit. L'ONG del català proposa impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures: sessions obligatòries d'assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l'obertura d'expedients i amb sancions. Respostes com la de Salut en el cas de Reus no fan preveure, però, que s’obrin sancions i que les discriminacions no quedin impunes.
