La notícia també es fa ressò de les entitats i organitzacions que van comunicar que no hi participarien. En primer lloc, Escola Valenciana, després ho va fer PobleLliure, Decidim!, el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) i recull el comunicat de la suspensió. Tot i que el comunicat anunciant la suspensió de l’Aplec encara no està aprovat ni publicat, però totes les fonts consultades coincideixen en el fet que la decisió és irreversible. “La comissió organitzadora de l’Aplec del Puig lamenta haver de comunicar que davant la constatació que diferents entitats integrades han tingut i tenen alguns problemes organitzatius que posen en perill la seua participació, lamentem comunicar que hem decidit suspendre el tradicional Aplec a la Muntanyeta”.
La Veu també assenyala que la reelecció de Barberà també ha rebut crítiques des de Catalunya. El col·lectiu Matriotes, format per les activistes i acadèmiques Júlia Ojeda, Marta Roqueta i Anna Punsoda ha emés un comunicat ”xigint la revocació del càrrec de Josep Barberà” ja que “és absolutament intolerable que un partit que vol abanderar la lluita feminista compti amb un dirigent sobre el qual recau un procés per greus delictes d’assetjament contra una companya”. Així mateix denuncien «la doble vara de mesurar», ja que asseguren que “aquesta situació que estem vivint al País Valencià seria impensable a Catalunya”.
Llibertat.cat sempre ha posat en valor l'Aplec del Puig "Darer Diumenge d'octubre
A diferència d'altres pobles en lluita, als Països Catalans no hi ha una única Diada Nacional amb què s'indentifique el conjunt de la nació, o si més no els sectors nacionalment més conscients. De moment, un conjunt de dates que s'han afermat com diades de reivindicació i de lluita, des del 25 d'abril passant per l'11 de setembre fins al 7 de novembre, el 31 de desembre (Mallorca), 17 de gener (Menorca) i 8 d'agost (Eivissa i Formentera).
Tot i que no sabem què passarà en el futur, se'ns fa difícil imaginar que en els propers anys cap d'aquestes dates o qualsevol altra acabe sent considerada per les catalanes i els catalans com la Diada Nacional de tota la nació (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó). Per tant, la tasca del moviment d'alliberament serà tant mantindre'n el caràcter reivindicatius com aconseguir-hi la identificació del màxim de catalanes i catalans. (Però, cal posar també sobre la taula, la data del 24 de juny, que de moment uneix a tota la nació per la seva simbologia de llengua i cultura)
Dit això, una data que encara no ha adquirit el rang de les que esmentaven més amunt és el Darrer Diumenge d'Octubre, una jornada reivindicativa que es remunta als anys seixanta del segle passat, en què durant cinc anys es van organitzar unes marxes a peu des de València fins la població del Puig, les quals acabaven en un aplec de caràcter reivindicatiu en aquesta darrera població (tot i que encara es fan, malgrat tot). Estroncades per la repressió franquista, tant la marxa com l'aplec van ser represes durant la transició transfranquista, però prompte van perdre la vitalitat inicial. Des dels anys vuitanta fins ara el PSAN, o alguna plataforma impulsada per aquest partit independentista, així com també l'Assemblea d’Unitat Popular (AUP) en el seu moment i altres sectors de l'Esquerra Independentista han mantingut ininterrompudament la convocatòria de l'Aplec del Puig. Cal remarcar que fins fa uns anys, el PSAN mantenia la Flama de l'Aplec fins que ERPV va prendre el relleu i enguany, s'ha constituït la Comissió "Aplec del Puig" esdevenint així el punt de trobada i referència de les organitzacions i col·lectius valencianistes aquest darrer diumenge d’octubre.
La Comissió està formada pel Bloc d’Estudiants Agermanats, Bloc i País (Corrent sobiranista de Més-Compromís), Decidim, Escola Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Intersindical Valenciana, el Jovent Republicà, Plataforma per la Llengua i Poble Lliure.
Ara bé, tenint en compte que el caràcter oficialista que ha adquirit la celebració del 9 d'octubre, que partits com el PSOE i el PP han volgut oposar sempre a la diada 25 d'abril, i sense abandonar la mobilització el mateix 9 d'octubre, fóra bo que el conjunt del moviment d'alliberament nacional es plantegés la possibilitat de reforçar el Darrer Diumenge d'Octubre, una diada que ha tingut sempre caràcter reivindicatiu, inassimilable pels partits espanyols.
És molt important mantenir i reforçar els espais de Poder Popular.
