Islàndia empresona banquers, Espanya els indulta

Alfredo Sáenz Abad, conseller delegat del Banco Santander i número 2 d'Emilio Botín, va ser condemnat pel Tribunal Suprem el 1994 a tres mesos de presó i a la inhabilitació com a banquer. El delicte: acusació falsa contra uns deutors del Banesto ara fa 17 anys quan ell va presidir l'entitat. Nascut el 1942 a Getxo i llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret, Sáenz va ser nomenat per primera vegada conseller del banc l'11 de juliol del 1994.

Però Alfredo Sáenz, mà dreta del líder de la primera entitat de l'Estat, no anirà a la presó. El govern espanyol ha decidit indultar-lo impedint així que un dels responsables d'una de les entitats més poderoses de l'Estat entri a la presó quan ja havia estat condemnat pel Tribunal Suprem. El govern va decidir indultar-lo en el Consell de Ministres de divendres passat "un cop resolts els expedients, a la vista dels informes pertinents i conforme allò disposat a la llei", segons va explicar després en un breu comunicat. Una decisió de la qual s'ha fet ressò el The New York Times.

Sáenz va ser indultat juntament amb l'advocat Rafael Jiménez de Parga Cabrera i l'exdirector de Banesto Miguel Ángel Calama Teixieira. Segons va explicar l'executiu, "la concessió d'aquest indult parcial, derivat d'uns fets esdevinguts fa 17 anys, commuta una pena imposada d'arrest major i l'accessòria de suspensió d'exercici professional per la multa màxima prevista en la legislació aplicable al cas". Els tres condemnats per tant, no aniran a presó i podran seguir exercint tot i que un tribunal havia dictat el contrari.

L'indult és una mesura de gràcia de caràcter excepcional que implica la remissió total o parcial de les penes dels condemnats en sentència ferma. De la mateixa manera que durant la dictadura els indults els atorgava el dictador, ara els atorga el rei a proposta del ministre de Justícia i prèvia deliberació del Consell de Ministres. La concessió es fa per Reial Decret i es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Un sou de 10 milions l'any

La pena de Saénz era rellevant no pels tres mesos d'arrest sinó per la trascendència que tenia la inhabilitació d'un banquer. Una inhabilitació fallida. De la condemna només se'n manté una multa de 6.000 euros. Només perquè Sáenz és un dels banquers amb més poder de l'Estat i el millor pagat (deu milions d'euros anuals).

El Banc Santander va celebrar la resolució del Consell de Ministres, que comptava amb el suport de la Fiscalia però no del Suprem. Més lluny va anar l'Associació Espanyola de Banca (AEB), que té el Santander com a principal representat, que va afirmar que l'indult va ser "un encert" del govern espanyol perquè Saénz "és la persona que més ha contribuït a l'estabilitat i progrés del sistema financer espanyol en els últims 25 anys".

El govern socialista de Zapatero doncs s'ha acomiadat per la porta gran, donant la benvinguda de genolls al PP i tancant el mandat de manera simbòlica: satisfent una demanda del Banco Santander. La paradoxa és però, que s'atorga una mesura de gràcia a un condemnat que mai ha mostrat penediment. No només això, sinó que sempre ha negat les acusacions i ha recorregut contra la sentència.

El Santander: 35.000 milions de benefici en plena crisi

Ho ha dit públicament el mateix president del Banc Santander, Emilio Botín. El banc que presideix és el clar guanyador i responsable de la crisi econòmica i financera mundial. "Hem recorregut un llarg camí de 154 anys d'història, però ho hem fet seguint uns principis molt clars que són els que ens han permès destacar clarament com a guanyadors en la recent crisi econòmica i financera mundial", va arribar a dir en una intervenció a la Universitat Pontifícia de Comillas.

Mentre milers de treballadors són escombrats a l'atur o desnonats per culpa de la crisi provocada pels bancs, el Santander aprofita aquesta situació per erigir-se com el tercer banc del món en beneficis. En els últims quatre anys ha aconseguit 35.000 milions d'euros de benefici net, només per darrere de dos bancs xinesos.

El cas d'Islàndia: els responsables de la crisi als tribunals

Practicar l'exercici de comparar democràcies pot ser revelador. A Islàndia no només es va rebutjar via referèndum la injecció de diners públics a la banca -el 'no' va guanyar el referèndum per més del 90% dels vots-, sinó que tot seguit es va dur a terme una ambiciosa reforma constitucional que, per primera vegada a la història mundial, serà fruit d'un procés de democràcia directa, popular, al marge dels partits.

Islàndia va patir un brutal col·lapse del sistema financer que va deixar un deute equivalent a tot el PIB de vuit anys i sis mesos. Arran d'aquest fet la fiscalia va obrir una investigació penal contra els banquers responsables del col·lapse, alguns dels quals han fugit del país i estan en recerca i captura per la Interpol. Es detenen i es jutgen.

Ja l'any 2009, el govern va haver de dimitir en bloc acorralat per les protestes ciutadanes i va ser el primer i gairebé l'únic a caure per la crisi. Va ser després quan van forçar un referèndum per bloquejar el pagament del deute de la banca. I no els van pagar. I després Islàndia va arrencar una ambiciosa reforma constitucional en què l'Assemblea Constituent està formada per 31 ciutadans corrents, elegits en les urnes entre 523 candidatures que només necessitaven 30 signatures per poder presentar-se. La Constitució està essent redactada des del poble en un país en què el poder ja no és de la banca.

Us oferim alguns recursos per entendre com Islàndia ha resolt la crisi per la via de la democràcia radical:

- Documental de 30 minuts Islàndia passa comptes

- Cronologia detallada de la resolució de la crisi

- Islàndia, crisi i revolució al bloc Crisi capitalista

- Documental sobre Islàndia a la televisió noruega

- Documental "Que Déu beneeixi Islàndia" al Canal 33