Islàndia va patir un brutal col·lapse del sistema financer que va deixar un deute equivalent a tot el PIB de vuit anys i sis mesos. Amb això la Fiscalia va obrir una investigació penal contra els banquers responsables del col·lapse, alguns dels quals han fugit del país i estan en recerca i captura per la Interpol.
Ja l'any 2009, el govern va haver de
dimitir en bloc acorralat per les protestes ciutadanes i va ser el
primer i gairebé l'únic a caure per la crisi. Va ser després quan van forçar un referèndum per bloquejar
el pagament del deute de la banca. I no els van pagar. I després Islàndia va arrencar
una ambiciosa reforma constitucional en què l'Assemblea Constituent està formada per 31 ciutadans
corrents, elegits en les urnes entre 523 candidatures que només
necessitaven 30 signatures per poder presentar-se. La Constitució estarà reescrita dels del poble en un país en què el poder ja no és de al banca.
I en diem la revolució silenciosa o pacífica perquè ha estat feta a base de manifestacions, crits, cops de cassola i algun llançament d'ous.
Avui Islàndia està creixent. L'any que ve, el seu pressupost públic estarà en superàvit, la seva situació econòmica és bastant millor que la d'altres països igualment "desbancats", com Grècia o Irlanda. Una revolució que ja porta dos anys.
Cronologia detallada dels fets
- A finals de 2008, els efectes de la crisi en l'economia islandesa són devastadors. A l'octubre es nacionalitza Landsbanki, principal banc del país. El govern anglès congela tots els actius de la seva subsidiària Icesave, amb 300.000 clients anglesos i 910 milions d'euros invertits per administracions locals i entitats públiques de la Gran Bretanya. A Landsbanki el segueixen els altres dos bancs principals, el Kaupthing el Glitnir. Els seus principals clients eren en aquest país i a Holanda, clients que els seus estats han de reemborsar els seus estalvis amb 3.700 milions d'euros de diners públics. Aquells dies, el conjunt dels deutes bancaris d'Islàndia equival a diverses vegades el seu PIB. D'altra banda, la moneda es desploma i la borsa suspèn la seva activitat després d'un enfonsament del 76%. El país està en fallida.
- El govern demana oficialment ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI), que aprova un préstec de 2.100 milions de dòlars, completat per d'altres 2.500 milions més d'alguns països nòrdics.
- Les protestes ciutadanes davant del parlament en Reykjavik van en augment. El 23 de gener de 2009 es convoquen eleccions anticipades i tres dies després, les cassolades ja són multitudinàries i provoquen la dimissió del primer ministre, el conservador Geir H. Haarde, i de tot el seu govern en bloc. És el primer govern que cau víctima de la crisi mundial.
- El 25 d'abril se celebren eleccions generals de les que surt un govern
de coalició format per l'Aliança Social-demòcrata i el Moviment
d'Esquerra Verda, encapçalat per la nova Primera Ministra Jóhanna
Sigurðardóttir.
- Al llarg del 2009 continua la pèssima situació econòmica del país i l'any tanca amb una caiguda del PIB del 7%.
- Mitjançant una llei àmpliament discutida al Parlament, es proposa la devolució del deute a Gran Bretanya i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions d'euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els propers 15 anys al 5,5% d'interès. La gent es torna a llançar al carrer i demana sotmetre la llei a referèndum. El gener de 2010 el president, Ólafur Ragnar Grímsson, es nega a ratificar i anuncia que hi haurà consulta popular.
- Al març es celebra el referèndum i el "no" al pagament del deute arrasa amb un 93% dels vots. La revolució islandesa aconsegueix una nova victòria de forma pacífica.
- L'FMI congela les ajudes econòmiques a Islàndia a l'espera que es resolgui la devolució del seu deute.
- A tot això, el govern inicia una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta una ordre internacional d'arrest contra l'expresident del Kaupthing, Sigurdur Einarsson.
- En aquest context de crisi, es tria una assemblea constituent (fou el passat
mes de novembre) per redactar una nova constitució que reculli les
lliçons apreses de la crisi i que substitueixi l'actual, una còpia de la
constitució danesa. Per fer-ho, es recorre directament al poble sobirà. Es
trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s'han presentat
a les candidatures, essent només necessari ser major d'edat i
tenir el suport de 30 persones. L'assemblea
constitucional ha iniciat el seu treball el febrer d'aquest any 2011 i presentarà
un projecte de carta magna a partir de les recomanacions consensuades en
diferents assemblees que se celebraran per tot el país. Haurà de ser aprovada per l'actual Parlament i pel qual es constitueixi després de les pròximes eleccions legislatives.
- I per acabar, una altra mesura "revolucionària" del parlament islandès: la Iniciativa Islandesa Moderna per a Mitjans de Comunicació (Icelandic Modern Mitjana Initiative), un projecte de llei que pretén crear un marc jurídic destinat a la protecció de la llibertat d'informació i d'expressió. Es pretén així convertir el país en un refugi segur per al periodisme d'investigació i la llibertat d'informació on es protegeixin les fonts, els periodistes i els proveïdors d'Internet que allotgin informació periodística.
