Un nou Onze de Setembre s'acosta, quan encara l independentisme està pendent d'un multa governativa global de més d'un milió de pessetes de l'acte del Fossar de l'any passat. Però novament els independentistes estem disposats a fer d'aquest dia una jornada de lluita nacional que aplegui tot el poble treballador català.
Les intimidacions i la repressió d'ençà del Setembre de l'any passat han superat qualsevol de les previsions: multes governatives, aplicació de la llei antiterrorista i de la llei de defensa de la democràcia, empresonaments, judicis, exili... s'han succeït de manera ininterrompuda en el curs d'aquest any. Molts partits no han parat de parlar de la LOAPA, però els únics que han sofert repressió (empresonaments i multes) davant d'aquesta agressió política espanyola —que era lògic esperar del centralisme espanyol— hem estat els independentistes.
Però no solament el fenomen de la repressió política és allò que hem viscut durant aquest any, sinó que també hem estat objecte de provocacions en el terreny ideològic amb la intenció d'impedir l'avanç de l'independentisme. Tothom sap que nosaltres, els independentistes, donem molta importància a la lluita ideològica contra les concepcions i línies polítiques d'aquelles forces que han fet possible la pseudo-democràcia actual, que han aprovat les lleis repressives, que han pactat amb la patronal en els moments de greu crisi econòmica i que han afeblit el moviment de recuperació de la identitat nacional dels Països Catalans: la nostra lluita ideològica passa per definir, entre altres conceptes, allò que considerem els drets i deures dels catalans, el concepte de catalanitat, per rebutjar el bilingüisme, per defensar una política d'arrelament nacional envers els immigrats... És per això que amb l'objectiu d'obstruir la nostra tasca de clarificació ideològica som objecte d'una campanya d'agressions i de provocacions. És així com interpretem la campanya de pintades «fora xarnegos» signada amb l'estelada que han aparegut últimament per alguns carrers de Barcelona.
Per a qualsevol independentista, ho repetim, la lluita ideològica ha estat, és i serà un aspecte indefugible del combat.
Això és així més encara a casa nostra, on hem heretat del capitalisme franquista i en un context d'ocupació política una emigració sòcio-econòmica políticament ignorant d'aquesta situació i, per això mateix, terreny propici per a la manipulació. En aquest sentit sabem que en el terreny ideològic es produiran agressions contra l'independentisme i intents d'intoxicació de la consciència popular. Les maniobres provocatives i confusionàries tot just han començat: primer foren els signants del «Manifiesto», ara són les pintades feixistes al carrer.
Però a tots ells se'ls veu el llautó, perquè davant d'això ens hem de preguntar: A qui beneficien aquestes provocacions? La resposta és senzilla: als botiflers, als espanyolistes i als fatxes, ja que pretenen desorientar i confondre el poble treballador català, i molt concretament pretenen emmascarar qui són els reals enemics del nostre poble.
Repressió i provocacions ideològiques són cara d'una mateixa moneda i no cal encaparrar-s'hi gaire per a sospitar que hi ha darrera de maniobres confusionàries com les que comentem.
Però els independentistes no ens deixem ni ens deixarem intimidar per totes aquestes pressions, perquè no participem –Ben al contrari!– de la ideologia del desencís i tenim molt clares les raons del nostre combat.
No ens deixarem, doncs, desviar dels objectius de la nostra lluita, que se centren al moment actual en la construcció d'un moviment de defensa de la terra que aplegui tots els lluitadors i patriotes que estiguin disposats a lluitar per la reunificació del país de Salses a Guardamar, per la defensa de la nostra identitat nacional, i pel dret a viure, decidir i treballar als Països Catalans, lliures de la dominació d'unes classes dominants només interessades en la nostra opressió i explotació. Per això, enguany, tornarem al Fossar en defensa de la terra.
