Ecologistes en Acció se solidaritza amb la pagesia i mostra el seu suport a les mobilitzacions anunciades per Unió de Pagesos per reclamar solucions a l’empitjorament de les seves condicions de treball, que els ecologistes consideren causades per un model econòmic depredador del territori i que explota les persones.
El sindicat Unió de Pagesos ha anunciat una sèrie de mobilitzacions del mon agrari per denunciar una sèrie de problemes estructurals que aquest sector viu i que l’estan portant a situacions insostenibles. Així, s’han anunciat concentracions davant les delegacions del Departament d’Acció Climàtica i Agricultura pel 3 de març i davant de grans superfícies de distribució pel 26 de març.
El sector alerta de l’encariment dels costos de producció i unes pràctiques comercials abusives per part de les grans empreses de distribució alimentària que provoquen l’empobriment dels productors i el seu abandonament cada cop més ràpid. Al mateix temps, les males condicions de treball impedeixen un relleu generacional i el sector està cada cop més envellit. La suma de noves exigències legals en aspectes productius, ambientals i socials sense cap suport institucional efectiu complica encara més la viabilitat del sector. La nova bombolla especulativa és una nova dificultat afegida, que s’expressa tant en projectes urbanístics sobre terrenys productius com en l’ofensiva per convertir espais agraris en megaparcs d’energies renovables, sense haver esgotat abans les possibilitats de la seva instal·lació en espais industrials o d’infraestructures, ni haver afrontat la necessària reducció de la demanda d’energia.
Ecologistes en Acció considera l’agricultura un sector econòmic absolutament crucial per al present i el futur de Catalunya. Sense pagesos i pageses no hi ha aliments ni sobirania alimentària, i sense activitat agrària el món rural queda abandonat i reduït a ser la zona d’esbarjo de les ciutats el cap de setmana. Però mantenir un món rural viu és molt més que garantir la producció d’aliments. És mantenir l’equilibri territorial, una cultura mil·lenària, un paisatge en mosaic que afavoreix la biodiversitat, és la millor mesura de prevenció d’incendis i pot ser, amb la gestió adient, una manera eficient de lluitar contra l’emergència climàtica.
Per a l’organització de l’ecologisme social, cal que la societat prengui consciència que un país sense producció pròpia d’aliments saludables i suficients per alimentar la seva població no té cap futur. Les grans cadenes de distribució són part del capitalisme neoliberal i especulatiu que opera sense cap mena d’escrúpol en la cerca del màxim benefici. En la seva ànsia per l’acumulació, no han parat d’augmentar els seus propis marges comercials i han forçat els productors a una cursa desenfrenada per incrementar la producció, tot deixant-los a expenses d’una obligada reducció dels costos a límits inacceptables. Amb l’únic objectiu d’augmentar la producció i la dependència de l’agroindústria, s’ha abocat la pagesia a un creixent ús de pesticides, herbicides i productes fitosanitaris; d’antibiòtics i hormones en explotacions ramaderes que han esdevingut de dimensions industrials. S’han impulsat pràctiques nocives tant per a la salut humana com per al medi ambient, que han provocat la reducció d’espècies (com ara els insectes, essencials en la cadena tròfica), la contaminació d’aigües continentals i marines, etc.
L’actual nova onada de Tractats de Lliure Comerç i Inversions (TLCI), impulsats per les grans corporacions i el suport entusiasta dels partits polítics, suposarà encara més la ruïna de la majoria de petits i mitjans productors catalans, la destrucció de llocs de treball pel dumping social practicat a tercers països (on es paga menys per la mà d’obra), així com nous riscos per a la salut humana per l’ús de substàncies químiques l’ús de les quals està prohibit aquí, però, hipòcritament, no la seva producció, i són exportades a aquests països, on sí estan autoritzades i ens acaben tornant assimilades als aliments.
Ecologistes en Acció referma la seva aposta per una agricultura pagesa, alineada amb els principis de la Via Camperola, que fugi d’una industrialització desbocada i enormement depenent del petroli, que respecti el seu entorn natural i aprofiti els beneficis de mantenir i impulsar la conservació de la biodiversitat natural i conreada. Una agricultura que generi més llocs de treball i de més qualitat. Una agricultura més propera a les ciutats, no encadenada a la gran distribució sinó que creï vincles directes entre productors i consumidors.
Per assolir aquests canvis, cal una reforma profunda de la Política Agrària Comunitària (PAC), i que l’Estat Espanyol i la Generalitat l’apliquin d’una forma justa i que afavoreixi les petites i mitjanes explotacions i la transició cap a pràctiques més sostenibles. Cal una regulació legal dels preus mínims agraris que evitin situacions d’abús de la gran distribució contra els productors així com una aposta forta per generar valor afegir als productes agraris a través de les certificacions de confiança de qualitat, de respecte ambiental i de proximitat.
També cal una nova relació amb el medi natural, en què es vegi la fauna salvatge com aliada i no com una enemiga. Per aconseguir això, cal una aposta de les administracions per recolzar la recuperació dels equilibris naturals, amb una autoregulació de les poblacions d’ungulats i, quan això no sigui possible, amb mesures de prevenció dels danys i d’indemnització íntegra quan es produeixin. La societat en el seu conjunt, amb especial rellevància dels agents polítics, ha d’invertir tant en la conservació de la natura com en la viabilitat dels productors agraris, pels serveis essencials i irrenunciables que aporten l’una i els altres.
Per tot això, Ecologistes en Acció criden la població a sumar-se a les mobilitzacions convocades per la Unió de Pagesos els propers dies 3 i 26 de març, i a mantenir l’impuls per a transformar el sector agrari català amb el seu consum, amb el seu reconeixement vers la pagesia i el prestigi social de la seva feina; a reivindicar unes rendes agràries dignes en un entorn rural viu i en equilibri amb el medi natural, la fauna, la flora i els ecosistemes autòctons.
