-La vostra entitat coneix de primera mà els efectes de la minorització de les llengües perquè l’occità ha sofert una reculada importantíssima les darreres dècades.
Penso que l’expressió «Emergència lingüística» és clarament pertinent i per això és el crit d’alerta que volem expressar amb la Pujada a Salau d’enguany. La situació de l’occità és molt preocupant després d’haver sofert una reculada dramàtica però la comencem a percebre també en l’ús del català. Nosaltres som activistes de l’occità i alhora ho som del català, raó per la qual sabem que molt fàcilment podríem arribar a una situació semblant. Com a conseqüència del nostre contacte habitual amb el món occità, al CAOC algunes vegades experimentem una mena de sensació profètica malastruga, com si els nostres germans del nord exercissin de viatgers del temps per advertir-nos de quin pot ser el futur de la llengua catalana; tanmateix, la trobada anual de catalans i occitans al Port de Salau el primer cap de setmana d'agost és un antídot contra aquest fatalisme perquè aconsegueix renovar en tots plegats la flama de la lluita per les nostres llengües.
Penso que l’expressió «Emergència lingüística» és clarament pertinent i per això és el crit d’alerta que volem expressar amb la Pujada a Salau d’enguany.
-Podries explicar-nos com és la Pujada a Salau i els seus orígens?
Fa 37 anys que va començar l'Aplec del port de Salau. Se celebra el primer diumenge d’agost i el seu principal objectiu ha estat sempre agermanar dos pobles, occitans i catalans, units per una llengua i una història comunes. Es tracta d'una trobada a 2100 metres d'altitud, al bell mig del parc natural de l'Alt Pirineu, allà on s'uneixen Occitània i els Països Catalans. Es tracta d’un port de muntanya clau en les comunicacions entre el Pallars Sobirà i l'Arieja, que s'ha convertit gràcies a aquesta pujada popular en un indret de reivindicació nacional. També va ser un els camins de la llibertat durant la Segona Guerra Mundial i una de les rutes de l’exili de la guerra civil.
Fa 37 anys que va començar l'Aplec del port de Salau.
-Qui assisteix a la trobada?
Tothom qui se senti interpel·lat per la germanor entre occitans i catalans, o bé tothom que es preocupi per l’emergència lingüística. Cal explicar que només s'hi pot arribar caminant. Des de la part catalana podem pujar a peu des del Refugi del Fornet, que es troba a unes dues hores de camí, o bé des de l’aparcament del Pont de Perosa. Des del vessant occità, es puja des del poble de Salau, i són més de tres hores de camí.
Des de la part catalana podem pujar a peu des del Refugi del Fornet
-Podries explicar-nos què ens hi trobarem, si hi participem?
La jornada comença aviat al matí, perquè cal pujar caminant. Hi ha més de dues hores de trajecte. Un cop a dalt, quan arriba migdia, són hissades les banderes catalana i occitana. Cada any hi acostumen a participar autoritats, tant del Pallars Sobirà com de l'Arieja, i és en aquest moment quan es fan els parlaments oficials. Tot seguit, es comparteixen menges tradicionals dels dos costats del Pirineu: sobretot formatges i vins, però també licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits... Havent dinat, acordionistes i altres músics del Pirineu interpreten cançons d'arrels occitanes i catalanes. Això fa que les danses ocupin bona part de la jornada. És molt bonic ballar danses tradicionals al bell mig d’un parc natural, a dos-mil metres d’alçada.
La jornada comença aviat al matí, perquè cal pujar caminant. Hi ha més de dues hores de trajecte.
-Per últim, alguna recomanació pels que hi vulguin assistir?
Bé, a la web del CAOC tenim més informació sobre la trobada i recomanacions pràctiques. Organitzem una sortida amb autocar des de Barcelona. Sortim dissabte, dormim a Esterri d'Àneu i portem la gent al punt de partida de l'excursió. Però també s'hi pot anar per lliure. Convidem tothom a venir, no només a les persones interessades en les llengües occitana i catalana, també ho gaudeixen els amants de la muntanya: és tota una festa a 2100 metres d'alçada, la gran festa de l'amistat occitano-catalana.
Organitzem una sortida amb autocar des de Barcelona. Sortim dissabte, dormim a Esterri d'Àneu i portem la gent al punt de partida de l'excursió.
