La conferència celebrada amb nombrós públic assistent el passat divendres 17 de gener a la Lleialtat Santsenca va servir com a homenatge i commemoriació (centenari) del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança (CALA), una de les etapes més poc conegudes de la història del moviment independentista català (i basc). Aquesta commemoració, organitzada per la Fundació Reeixida, va servir perquè l'historiador Marc Santasuna expliqués que ha portat a la llum nous documents i investigacions que reescriuen la narrativa d’un dels episodis més fascinants i significatius del segle XX al Principat.
L'acte de commemoració pel centenari d’aquest acord va reunir al barri de Sants un grup d'experts i historiadors per compartir les novetats sobre una història que, durant molts anys, va romandre en l’ombra. La reunió per crear el CALA es va realitzar el 8 de gener de 1925 on Francesc Macià, en nom d’Estat Català, va aconseguir aglutinar un conjunt d’organitzacions, incloent-hi la CNT i el moviment independentista basc d’Aberri, per dur a terme un alçament independentista en el marc de la dictadura de Primo de Rivera. La peculiaritat de l’acord radica en el suport de grups inversors internacionals, que van oferir finançament i armament a canvi d’informació privilegiada sobre l’economia de l'Estat espanyol.
Novetats que enriqueixen la nostra memòria històrica
A la taula de ponents, Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida; Xavier Díez, historiador especialitzat en el moviment anarquista; i Marc Santasusana, historiador que va destapar l’existència de les actes (confiscades per la policia francesa arran dels Fets de Prats de Molló) de les reunions del CALA, van ser els encarregats de d'analitzar les claus d'aquesta aliança entre sectors ideològicament distants, com el moviment anarquista i els independentistes catalans.
Les recents troballes d’actes de les reunions confiscades per la policia francesa que havien restat gairebé oblidades durant 90 anys, van ser analitzades a fons per Santasusana. L'historiador va explicar amb detall com, a partir de 2015, el seu llibre Quan la CNT cridà independència va rescatar i documentar els compromisos presos per la CNT per sumar-se a l'alçament. La recerca de Santasusana no només ha permès identificar a tots els participants d'aquell procés, sinó que també ha aportat una nova perspectiva sobre el paper dels anarquistes en el projecte de Macià.
Una aliança ambiciosa
El Comitè d’Acció de la Lliure Aliança es va formar amb la idea d'articular un projecte polític de gran abast. A través d’aquest pacte, l'objectiu era crear repúbliques independents tant a Catalunya com al País Basc, amb la promesa d’un model social més avançat i just. Els preparatius d’aquell alçament incloïen plans logístics d'alt nivell: el trasllat de material militar per mar, l'ús de tàctiques de distracció com les "excursions religioses" (un grup aniria a França simulant un pelegrinatge a Lourdes) per portar armes al País Basc, i un conjunt de col·laboracions internacionals que implicaven diversos sectors de la societat civil.
Un dels moments més rellevants de la conferència va ser l’explicació d’aquests aspectes que encara es mantenen poc coneguts pel gran públic. La CNT (que va exigir un alçament d’àmbit estatal als nous aliats) va mostrar-se interessada per la proposta independentista. Com va explicar Xavier Díez, l'evolució d’aquesta postura va ser fonamental, ja que les condicions socials que els independentistes garantien van seduir un sector dels anarquistes, que tradicionalment veien la qüestió nacional amb més indiferència.
La dissolució del CALA
Tot i que els preparatius per l'acció armada estaven avançats, els inversors internacionals van retirar el seu suport a mitjans de 1925. Això va portar a la dissolució del CALA (Comitè d’Acció de la Lliure Aliança), malgrat els esforços d’alguns dirigents com Joan Garcia Oliver i altres anarquistes exiliats per mantenir-lo viu. La CNT, finalment, va decidir retirar-se del projecte i continuar buscant aliances a l’àmbit estatal amb altres forces polítiques. En aquest sentit, Francesc Macià i Josep Carner Ribalta van viatjar a Moscou per establir vincles amb la Internacional Comunista, amb l'esperança d'obtenir el suport soviètic per un projecte que ja s’havia fragmentat.
Reflexions sobre la història i el llegat del CALA
La conferència va servir per reflexionar sobre la natura complexa de les aliances polítiques i les seves possibles conseqüències. La presència de figures com Francesc Macià i la seva capacitat per teixir aliances estratègiques amb altres moviments —incloent-hi el moviment anarquista— va posar de manifest les tensions internes del catalanisme i l’independentisme, però també la flexibilitat d’alguns sectors polítics davant la possibilitat d’un projecte compartit.
A mesura que els ponents concloïen les seves intervencions, va quedar clar que la història del CALA és una que mereix ser coneguda a fons, no només per entendre millor les arrels de l’independentisme, sinó també per reconèixer les múltiples lectures que podem fer d’aquella època de canvis profunds i convulsos. La commemoració del centenari no va ser només una mirada al passat, sinó també una invitació a repensar el futur del moviment independentista català, a través de les lliçons del passat.
Un acte que va aconseguir despertar l'interès per una de les etapes més desconegudes de la història dels Països Catalans, i que va deixar al nombrós públic assistent amb ganes de seguir investigant sobre aquesta fascinant aliança que va marcar un moment clau de la història de l'independentisme català.
