Dimarts 21 de setembre de nou es va fer una concentració davant la “Jefatura policial” de Via Laietana, de la qual s’exigia el seu tancament.
Unes dues-centes persones van tallar la Via Laietana durant unes dues hores, amb cartells de denúncia de les tortures que allà es practicaven i els maltractaments que encara avui són una realitat.
Hi parlaven diferents persones, entre les quals el parlament que va fer en Carles Garcia Solé, què explicà amb tot detall els turments que ell i el seu company van patir quan fou detingut el 1972 acusat de formar part del FAC, fins al punt que al seu company Ramon Llorca li van provocar una lesió medul·lar a l’esquena per la resta de la seva vida, amb l’afegit que la seva dona, quan Llorca es trobava a la presó de Sòria, va morir en un accident de cotxe i va deixar un fill de pocs anys sense pare i sense mare.
Garcia Solé, va explicar també que són fets de la història que no convindria no oblidar mai, una part de la nostra història que hem de explicar als fills i néts: les greus salvatjades que es van fer en aquell lloc, qualificat com al més semblant a l’"infern"; “les seves parets estan impregnades de sang, suor i por, molta por.”
“Tres dies i tres nits de tortures, el quiròfan, la cigonya, la roda, tot s’hi valia, vaig perdre en coneixement en variats ocasions, hem penjaven de un ganxo a dos metres de alçada. En arribar a la presó, el director no em volia admetre pel meu estat físic, el governador civil, via telèfon va obligar al director a ingressar-me. Els torturadors feien tots els papers dels "auca",, el bo, el intel·lectual, el històric, el dolent, el molt dolent, però en el moment de les tortures tots hi participaven.”
S’hi va referir també al "malo molt malo, el Navales” (Genuino Navales, Cap de la policia espanyola i agent torturador) i en va destacar que curiosament fa uns anys va morir en caure, accidentalment, en una fosa asèptica, envoltat de merda.
Finalment, Garcia Solé va fer un recordatori dels militants revolucionaris morts per accions policials i que havien estat amics seus: Salvador Puig Puig Antich, Oriol Solé Sugranyes, Gustau Muñoz, Jordi Martínez de Foix, Josep Digon o Joan Carles Monteagudo.
Fotos de la protesta ahir davant la comissaria de la Via Laietana, convocada per la Comissió per la Dignitat i la sectorial de Persones Represaliades de l'Assemblea:
— Llibertat.cat (@Llibertatcat) September 22, 2021
Demanen que esdevingui un centre per la memòria de la i que no s'oblidin les víctimes de la tortura. pic.twitter.com/AtUVVUulUQ
