Un total de 115 organitzacions socials, veïnals i ecologistes reclamen al Govern d’Espanya que paralitzi els projectes d’ampliació dels aeroports Madrid Barajas i Barcelona El Prat. Mitjançant aquesta demanda, els col·lectius responen a la intensa campanya de pressió que està realitzant el gestor aeroportuari AENA per a obtenir suports en diferents àmbits, sense cap projecte presentat públicament i amb total absència de justificació tècnica, social, ambiental, econòmica, financera i pressupostària. La decisió final sobre el futur d’aquests plans d’expansió, amb un cost inicial d’uns 3.400 milions d’euros i les obres dels quals no donarien principi fins a 2025, haurà de donar-se a conèixer pel Govern en el pròxim Consell de Ministres del 30 de setembre.
Els projectes d’ampliació dels aeroports de Madrid i Barcelona -no són els únics previstos en la geografia espanyola- constitueixen dos exemples clars d’una política de transport centrada gairebé exclusivament en la construcció de grans infraestructures en favor dels mitjans més contaminants, com l’avió. Aquesta visió de la mobilitat promoguda pel Govern se situa en l’extrem oposat al model cap al qual necessitem transitar en el context d’emergència climàtica en el qual ens trobem. Un model orientat al foment dels modes de transport més eficients energèticament i amb menors emissions, i en el qual les inversions prioritzin les necessitats de desplaçament del conjunt de la població i no la rendibilitat econòmica d’uns pocs operadors econòmics.
Tenint en compte l’anterior, les organitzacions signants del present comunicat manifesten la seva oposició als esmentats projectes d’ampliació d’aeroports i reclamen la seva cancel·lació tant al Govern com a les Comunitats Autònomes i municipis implicats, per les següents raons:
1. Impactes climàtics i ambientals. Europa ha acordat reduir les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) en, almenys, un 55 % d’aquí a 2030, respecte als nivells de 1990. L’aviació constitueix, amb gran diferència, el mitjà de transport que genera més emissions de GEI per passatger transportat. En 2019, l’aeroport de Barcelona – El Prat va generar 8,4 milions de tones de CO₂, més del doble de totes les emissions derivades del consum d’energia de la ciutat. Tenint en compte l’ampliació de capacitat prevista -de 55 a 70 milions de passatgers a l’any-, les emissions podrien arribar a augmentar, com a mínim, un 33 % segons un informe recent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona. De la mateixa manera, l’augment de la capacitat de Madrid – Barajas (de 70 a 80 milions) suposaria un augment exponencial de les emissions. Una cosa totalment incompatible amb els compromisos europeus i amb la legislació ambiental d’àmbit tant estatal com autonòmica.
D’altra banda, l’ampliació d’infraestructures aeroportuàries incideix molt negativament en els ecosistemes i la fauna de l’entorn. Això és especialment preocupant en el cas de Barcelona – El Prat, ja que l’ampliació de l’aeroport està prevista en la zona de la Ricarda, un espai protegit per la Xarxa Natura 2000. L’ampliació de la tercera pista posaria, a més, en perill el sistema d’aqüífers que garanteix el consum d’aigua potable de l’àrea metropolitana i el bon estat dels espais naturals i agraris del Delta del Llobregat. Cal recordar, a més, que el mes de febrer passat la Comissió Europea va obrir un procediment contra l’Estat espanyol per la negligència en la protecció del delta, i ha demanat explicacions tant al Govern com a la Generalitat sobre les accions que estan desenvolupant per a preservar la zona. Avui dia, AENA encara no ha complert amb les accions de compensació ambiental compromeses en l’anterior ampliació de l’aeroport, fixades en la declaració d’impacte ambiental de 1998 i les torna a presentar com si fossin noves en aquesta nova ampliació, afectant l’espai agrícola i evadint altres impactes com l’augment d’emissions.
2. Impactes sociosanitaris en la població. Malgrat ser sovint invisibilitzats, el transport aeri i l’activitat aeroportuària és una important font de partícules ultrafines, sutge i soroll, entre altres. Nombrosos estudis han demostrat com la població pròxima als aeroports tenen una major probabilitat de patir malalties cardiovasculars, discapacitat auditiva, alteracions del somni o deterioració del rendiment cognitiu.
3. Projectes especulatius en contra de l’interès general. En l’escenari de crisi de l’aviació, energètica i contracció econòmica, les inversions presentades amb un cost d’aproximadament 3.400 milions d’euros, representen una operació especulativa que fonamentalment afavoreix a constructores i bancs, així com a l’accionariat privat d’AENA (49 %), on participen alguns dels majors fons d’inversió mundial.
En aquest sentit, tenint en compte les incertes perspectives de recuperació del trànsit aeri en l’àmbit global i de caiguda de la producció mundial del petroli, del qual l’aviació continuarà sent dependent en el mitjà i llarg termini, presentar inversions de creixement d’infraestructures aeroportuàries només pot entendre’s com una maniobra per a ocultar la profunda crisi financera d’AENA.
Aquests projectes responen així mateix als interessos dels grans capitals immobiliaris i del turisme massiu, que tracten d’obtenir rèdits a curt termini en la crisi global actual. Un model que està en l’origen de l’augment de desigualtats, l’expulsió residencial, la destrucció del comerç de proximitat dels barris, la precarització i explotació laboral, la contaminació de l’aire i sonora, l’augment exponencial en les emissions de CO₂ i la pèrdua d’espais agraris i naturals.
Per tot això, les organitzacions i col·lectius signants reclamem al Govern:
- La paralització indefinida de qualsevol ampliació d’infraestructures aeroportuàries i plans de creixement de l’aviació (tant l’ampliació de pistes, com a noves terminals i noves connexions ferroviàries entre aeroports) així com els projectes immobiliaris associats de ciutats aeroportuàries, un model que afavoreix a grans capitals a costa de la població i del planeta.
- La posada en marxa d’un pla de redimensionament d’AENA que inclogui el tancament d’aeroports ja deficitaris abans de la pandèmia i l’eliminació dels vols en trajectes curts que tinguin alternativa ferroviària, amb l’objectiu d’evitar la socialització de les pèrdues de la companyia a càrrec de l’erari públic i el compliment dels objectius climàtics.
- La seva responsabilització en la gestió de les polítiques de transport en ares a l’interès general, deixant a un costat els interessos privats d’ens com AENA.
- La inversió dels diners de totes en mesures de protecció dels serveis públics i d’aquells sectors essencials més vulnerables, com el del transport, condicionant aquestes inversions a criteris de sostenibilitat.
- La redefinició de la seva actual política de transport, amb l’objectiu de construir un model de mobilitat just, sostenible i resilient que satisfaci les necessitats del conjunt de la població i respecti els límits del planeta, dedicant les inversions cap a aquelles maneres més justes social i ambientalment, com el ferrocarril.
