Aquest dissabte, el Prat de Llobregat aplegarà una manifestació contra una nova l’ampliació de l’aeroport. Diverses plataformes ciutadanes i organitzacions polítiques han fet una crida a participar en la mobilització, ja que consideren que “és un moment clau per donar un missatge de força al carrer, que es visualitzi l’oposició popular a la pèrdua d’espais naturals i agrícoles del delta i davant de les ofensives mediàtiques de les patronals de Barcelona i les polítiques de fets consumats de les administracions.”
Com deia Mireia Boya fa una setmana a La República, “Els empresaris s’han tornat a reunir i a escenificar la pressió al govern per tal d’ampliar l’aeroport de Barcelona, com si aquesta fos la primera mesura que cal prendre per sortir de la crisi, els ous d’or que ens trauran del forat. En plena emergència climàtica global, el seu pla de progrés és continuar augmentant les emissions de gasos amb d’efecte d’hivernacle”. I és que no volen fer cap reflexió, tot i la pandèmia, com afirma Mireia Boya “han embogit i que els importa un rave la nostra salut i la vida de les generacions futures. De fet, per variar, només es preocupen per continuar tenint grans beneficis econòmics individuals mentre la gran majoria de la població es planteja posar rentadores de matinada per estalviar en la factura elèctrica”.
Tenen pressa, com teníen pressa amb el desviament del Llobregat. Precisament, el 17 de setembre d’enguany, farà 45 anys que unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui no superada per cap altra.
Fins i tot, per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra, com recorda el blog elPratllibertari.cat.
Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura. Recordem que IC ho justificava, tot dient que s’havien fet mesures correctores per minimitzar les agressions mediambientals.
Com remarca el blog del periodista Bertran Cazorla, “El que no va aconseguir la Barcelona burgesa durant un segle, el que no va aconseguir el franquisme, ho va aconseguir la Catalunya pujolista. Si el 17 de setembre del 1976 és l’anvers, el revers és el 16 d’abril del 1994, quan l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament van signar a la ciutat el pla Delta”.
Finalment, el Ministeri de Medi Ambient espanyol va adjudicar al març del 2001 les obres del desviament del Llobregat que es van finalitzar el setembre del 2004, tot i que anteriorment, el juny del mateix any, el Tribunal Suprem havia declarat nul el projecte de desviament atenent a un defecte de forma.
A l’actual plaça no hi ha cap placa que ens digui com s’anomena, només l’existència de l’ambulatori del mateix nom ha evitat la seva total desaparició.
Evitem que els fets es tornin a repetir. Això voldrà dir que hem posat la nostra salut i la vida de les generacions futures al centre, per gaudir-la en un entorn agradable i que la nova ampliació de l'aeroport s’ha diluït com el sucre en un got d’aigua
