Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quan l’esquerra dretaneja
11/07/2021 Adam Majó

La diferència entre l’esquerra i la dreta no es resumeix en la oposició públic/privat ni encara menys en la falsa disjuntiva igualtat/llibertat. Aquestes són qüestions importants i controvertides, evidentment, però no delimiten de forma inequívoca el terreny de joc. La diferència profunda entre esquerra i dreta té més a veure amb la idea de progrés i en la concepció moral de l’ésser humà, que en l’esquerra és optimista, en la dreta democràtica no tant i en l’extrema dreta i el feixisme decididament pessimista. L’esquerra creu que els ideals revolucionaris (llibertat, igualtat i fraternitat) no tant sols són bonics i positius sinó també defensables i assolibles. Algunes esquerres ho voldrien tot i per demà mateix i d’altres pretenen avançar-hi de forma tant lenta i prudent que pràcticament ni es mouen, quan no van enrere. Trobar la velocitat transformadora òptima és i ha estat motiu de interminables discussions i traumàtiques escissions, marca de la casa de l’esquerra mundial.

L’esquerra tendeix a creure que les persones som capaces de raonar, enraonar i canviar d’opinió, si les circumstàncies ens ho permeten, mentre que la dreta i sobretot l’extrema dreta és molt més determinista i considera decisives les circumstàncies innates de cadascú: la genètica, la classe social, el sexe biològic, l’origen ètnic o nacional, la “raça”... Alhora, aquest mateix pessimista amb què el feixisme observa l’espècie humana el porta a creure que són la violència i la jerarquia l'única eina capaç d’ordenar la societat i articular la convivència.

Diem doncs que l’esquerra dretaneja quan oblida els principis morals que la defineixen; quan menysté, recela o fins i tot combat la llibertat individual i el dret a escollir identitats i opcions vitals, quan és incapaç d’empatitzar amb l’adversari, quan situa la força i la testosterona com a desllorigador de qualsevol conflicte, quan divideix el món entre amics i enemics eterns i immutables, quan veu en el dissens traïció o quan dona al col·lectiu (nacional, ideològic, polític, de classe, de gènere...) una categoria absoluta, tancada i excloent.

Valora
Rànquings
  1. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  2. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  3. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  6. Sant Jordi per la Llengua fa una crida per convertir el Sant Jordi en una diada en defensa del català
  7. Comitès d’empresa dels Jesuïtes, Thau, Joan Pelegrí, Virolai i Maristes es mobilitzaran per la igualtat de jornada amb la pública
  8. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  9. “Cal garantir els grups singulars per combatre l’estigmatització dels centres”
  10. Llums i ombres sobre la llengua catalana
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid