Segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, del desembre del 2018 al novembre del 2019 va haver-hi a Catalunya un total de 99101 accidents de treball a Catalunya. D’aquests, 98466 van ser considerats com a lleus, 566 greus i 69 mortals. Si ho comparem amb les dades que hi ha del desembre del 2017 al novembre del 2018, el total d’accidents amb baixa va ascendir a 94753: 94191 lleus, 509 greus i 53 mortals. Això suposa un augment de 4348 accidents totals, augmentant en 4275 els lleus, 57 els greus i en 16 els mortals.
Any rere any continuen augmentant els accidents laborals com a resultat de la precarització laboral.
És per això que la figura del Delegat/ada de Prevenció en els centres de treball és de vital importància, ja que és qui vetllarà per tal que es duguin a terme avaluacions de riscos adequades i que s’apliquin les mesures necessàries per tal d’evitar-los o minimitzar-los, perquè els reconeixements mèdics siguin els adients als riscos existents, perquè els protocols que es redactin en matèria de Salut Laboral siguin eines útils...
Aquest any, a més, s’afegeix un nou repte en l’àmbit de la Salut Laboral: la pandèmia per SARS-CoV-2.
En moltes empreses hi ha hagut canvis en la manera de treballar per tal de fer front a la Covid-19: s’ha instaurat el teletreball, s’han començat a utilitzar guants i mascaretes, s’han fet modificacions d’horaris... I moltes vegades aquests canvis han estat diaris, adaptant-se a les noves informacions que sobre l’evolució de la malaltia s’anaven tenint.
Encara hi ha molts dubtes el voltant del comportament del SARS-CoV-2 i l’evolució de la Covid-19, i segurament moltes de les noves mesures adoptades durant aquests mesos s’hauran de mantenir en el temps. Haurem d’aprendre a treballar amb guants i mascareta, haurem d’aprendre a treballar des de casa... Però aquesta no és només feina de les persones treballadores, les empreses hi tenen molt a fer: han de proveir a les seves treballadores i treballadors dels EPIs necessaris per dur a terme les seves tasques i donar la informació i formació adequada per al seu correcte ús. En molts casos la prevenció no s’haurà de limitar només a proveir amb els EPIs pertinents, també serà necessari una reorganització per tal d’assegurar distàncies de seguretat i evitar aglomeracions de gent en espais tancats i reduïts.
I el repte més gran de tots: les mesures que s’apliquin a les diferents empreses no només tindran una repercussió en la salut de les seves persones treballadores, si no en el conjunt de la població. Per això mateix mantenim que va ser un error aixecar la prohibició de les activitats en sectors no essencials amb tanta rapidesa, després d’haver trigat tant a aplicar-la, i que el confinament total s’hauria de reprendre i allargar més temps.
La crisi sociosanitària, més les dades objectives de sinistralitat, fan més urgent la necessitat d’enfortir la prevenció de riscos i salut laboral –en l’aspecte formatiu, de dotació i en el sancionador- així com l’establiment d’una normativa contractual que asseguri la seguretat de les persones treballadores i la qualitat de l’ocupació.
Des de la Intersindical-CSC considerem que ni el model actual de prevenció de riscos i salut laboral ni el de concertació dels grans sindicats estatals han avançat en posar les persones abans que el capital. Ho vam veure el passat mes de febrer al Camp de Tarragona i en som testimonis ara amb la gestió de manera espanyolista, economicista i centralista de la pandèmia del SARS-CoV-2.
Aquesta crisi sociosanitària no serà la darrera i ens cal garantir i guanyar drets per tothom. Per això ens cal tenir eines fortes per poder decidir. Cal que com a sindicat siguem útils i efectius per respondre a l’actual situació i a les que vindran. Només amb un sistema públic de protecció social i laboral fort en una República Catalana podrem avançar en drets per les majories.
