Per fi una bona notícia: la detenció de Carles Castellanos, 48 anys, sospitós de ser acusat -o acusat de ser sospitós, o sospitat de ser acusat, és igual, coses de la legalitat antiterrorista- de pertànyer a vés a saber, és a dir, a continuació de l'esclat d'algunes bombes -"Gran salt endavant de Terra Lliure!" titulen els periodistes en cerca de distracció preelectoral; la detenció de Carles Castellanos per la policia espanyola ha arribat massa tard.
I no es tracta pas que la policia s'hagi vist retardada en l'acció per la feinada que li hagin dut els ja habituals hàbils interrogatoris de dues persones acusades de posar bombes.
Es tracta simplement, i aquesta és la bona notícia, que per fi, com en d'altres ocasions que ja no recordàvem, les forces de seguretat espanyola s'han adormit: és inútil detenir un independentista -acusat del que vulguin, que per això hi ha els hàbils interrogatoris, vid. "El Nani"- per espantar la ciutadania i frenar el procés quan resulta que diari tan poc sospitós com El Brusi ha publicat, a primera pàgina, que el quaranta per cent dels ciutadans de Catalunya no tenen res contra l'independentisme.
I quan un diari gairebé tan poc sospitós com El Brusi, és a dir l'Avui tal com ja s'endevina, no amaga informacions sobre persones, actes o programes independentistes i, en general, sobre la simpatia per a l'autodeterminació que sent una part considerable de la població.
Detenir un independentista quan l'independentisme era cosa de quatre amagats hauria estat una mesura prudent. Detenir un independentista de 48 anys quan el president Pujol, entre declaració i declaració d'espanyolitat, amenaça d'arreglar d'una altra manera el contenciós autonòmic; i quan el Psc (Psc-Psoe) acaba de passar de "catalanista" a "nacionalista" (nacionalista català, ep); i quan un representant, episòdicament d'AP, diu en qualitat de conseller del govern de les Illes Balears que s'està rumiant això de la independència per veure si Madrid fa més cas de les necessitats del capital turístic mallorquí.
Quan es deté un independentista de 48 anys, professor a l'Autònoma i localitzable des de fa anys, en l'ambient social indicat, és que algú ja ha fet tard.
Possiblement. Probablement. Tant de bo.
