Al rosari dolorós de les injustícies i sofriments dels presos per la vaga de setembre, afegim-hi una nova dena.
De tothom és sabut que del governador civil de Barcelona depèn que alliberin aquests homes; mes el senyor Portela els manté empresonats i continua perseguint els elements avançats per presentar-se davant del govern i de les classes conservadores com a salvaguarda de la pau i de l'ordre de Barcelona. La conducta del governador és intolerable i es fa creditor de les més enèrgiques censures de tota la gent honrada. Això que els tribunals de justícia representin en aquest procés un paper purament nominal, subjectes, arbitràriament, a la voluntat sobirana de la nostra primera autoritat civil, no pot passar sense la més viril protesta de les consciències dignes i honrades.
Ho hem dit altres vegades i ho repetim. Si els processats pels fets de setembre continuen empresonats, malgrat que els tribunals de justícia no trobin contra ells cap càrrec concret, és perquè el senyor Portela pugui justificar la seva acció repressiva. Una senzilla ordre del governador bastaria perquè es posés en llibertat aquests ciutadans que no han comès cap delicte i, no obstant això, les portes de la presó no s'obren.
Ara, recentment, el senyor Portela va visitar els presos i va prometre amb magnànima generositat (?) decretar immediatament la llibertat d'en Negre i d'en Miranda si aquests es subjectaven, prèviament, a sortir de la Model custodiats per la policia i acompanyats fins al Moll perquè s'embarquessin amb destí a Amèrica.
Si aquest pacte dolorós no és acceptat, no sols en sofriran les conseqüències en Miranda i en Negre, sinó als altres dos processats: en Salud i l'Arnall, que es veuran obligats a romandre a la presó fins que disposi el contrari l'autoritat suprema i sobirana de D. Manuel Portela i Valladares.
Sempre el mateix pla, sempre la mateixa tàctica! Complots imaginaris, empresonaments, comitès forjats a l'Escola de Policia, persecució indigna de tots els elements avançats; els dolors de la presó, la llibertat amb la misèria i la tragèdia familiar, la persecució constant i rancuniosa, el pacte de la fam i, en darrer terme, l'emigració.
Oh, l'Espanya regida per un govern liberal i democràtic, que empresona i que afusella! Oh, l'Espanya canalejista que no tolera la lliure emissió del pensament, sagradament inviolable! L'actual vergonya no pot prosseguir, si encara ens resta dignitat.
S'imposa que, sense trigar, es concedeixi una àmplia amnistia a tots els presos per delictes polítics i socials. Si el govern no l'atorgar, el poble es veurà obligat a exigir-la o a arrabassar-la.
I, sobretot, que immediatament cessi aquesta inqualificable persecució que sofreixen els elements avançats i que aquests ciutadans que des de setembre jeuen a la presó de Barcelona siguin posats en llibertat, no en nom de la pietat, sinó en compliment de la justícia.
No ens cansem i persistim en la nostra noble campanya.
Jo ostento, com a una de les meves petites glòries que més m'honoren, la meva campanya en aquest procés que tingué la virtut d'indignar-me tan bon punt el vaig conèixer.
Vaig fer-me el propòsit d'aportar el meu esforç a tot allò que tendís a restablir la justícia conculcada. I el meu concurs no ha mancat mai, i la meva ploma i la meva paraula han vibrat amb tota la intensitat amb què sent l'ànima jovenívola.
És per això que jo sento com a propis els dolors d'aquests homes, i el dia que surtin de la presó sentiré, com ells, una dolça sensació de llibertat, i fruiré intensament el seu goig inefable.
Amunt, companys, i coratge. Posem el nostre cor generós i la nostra voluntat infrangible al servei d'aquesta causa de llibertat i de justícia i no subtem que triomfarem.
Que la nostra ploma i la nostra paraula no emmudeixin, que la nostra voluntat no defalleixi fins que triomfi la justícia i s'obrin de bat a bat les portes de la presó per a aquests homes.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org
