Realment ho és, una experiència, aquest alçament de Fígols. Tota agrupació revolucionària ha de saber, avui, que l'aixecament armat d'una partida és molt diferent d'aquells temps fàcils de Tristany, del Pep de l'Oli i del Xic de les Barraquetes. Els procediments a emprar avui són quasi radicalment oposats als d'èpoques passades. Als sublevats de Fígols els ha mancat reconèixer aquesta diferencia enorme, i fins els ha mancat aquell sentit tàctic dels guerrillers d'abans, que tan bé sabia suplir les deficiències i el perfeccionament d'una força militar ben organitzada.
Creure's que es pot fer una guerra de muntanya amb pistoles és una equivocació́ lamentable. Anar a una revolució́, fer una guerra insurreccional, sense organització́ ni preparació́ acurada, és, avui dia màxima estupidesa. És una cosa que sols la pot concebre l'agent provocador. El revolucionari de veritat, l'home que té fe en aquell ideal pel qual va a sacrificar-se, té el deure que aquest sacrifici propi i el deu seus germans que l'acompanyen, sigui el més útil possible a la causa que es defensa, i que el desastre final no sigui, a més d'una derrota material, una desfeta moral i un viu desengany. Fer una revolució pel sol fet de tenir ganes de fer-la, és jugar-se el futur i l'èxit de l'ideal pel qual es lluita.
Els revoltats de Fígols no tenien nocions de tàctica militar ni un cap o caps que sabessin dirigir la revolta amb màxim de rendiment, sinó a l'èxit definitiu. Era de creure que les tropes de l'exercit immediatament se'ls encararien. En fer-ho, no seria amb aquells arguments idiotes del verbalisme revolucionari tradicional. Una guerra, una revolta, no és fer de revolucionari de míting. Igualment que els sublevats de Jaca, no saberen cobrir-se la retirada. Així, foren trameses forces de l'exèrcit urgentment a ocupar la famosa Serra de Cadí. Els sublevats no atinaren a organitzar grups revolucionaris, en tot ço que va de Fígols a la frontera. La missió́ d'aquests grups havia d'ésser purament passiva. La seva actuació havia de començar en el cas d'iniciar se la retirada, i entretenir l'ocupació enrotllant.
La idea d'un aixecament organitzat en vint-i-quatre hores és cosa d'un simplisme revolucionari encantador. Perqué és una idea un xic abundant entre patriotes de fe innegable, esmentem aquest experiment de Fígols.
Hem dit: no hi ha revolució possible sense doctrina. Avui diem: no hi ha revolució possible sense un ambient moral que l'acompanyi. L'acció revolucionària, pel sol fet d'ésser-ho, és ja de si més feble que l'enemic a qui cal combatre. Llavors, cal aprofitar tots els recursos en benefici de l'èxit de la revolució.
La psicologia del moment té un valor inapreciable també. Gandhi ha preparat llargament el poble hindú per a la seva llibertat nacional. Si Ghandi rectifiqués el seu camí fins ara emprès i es decidís per la violència, el seu poble respondria igualment, com fins avui ho ha fet, per la no-violència i resistència passiva. El poble hindú està preparat a fer qualsevol sacrifici per la Independència de la Índia. Aquesta preparació moral ha d'ésser paral·lela a la preparació militar. La preparació militar és qüestió d'organització i costa menys; perqué és una tasca purament material. Entre eternitzar-se en preparacions inacabables i el vaitot revolucionari, hi ha un entremig raonable.
Seguint aquest comentari tan oportú, direm que hem llegit que la direcció d'aquest moviment revolucionari social partia de l'estranger, acabdillat per Trotzsky. Trotzsky ha estat ministre de la guerra dels Soviets i sabrà aquestes nocions elementals de tota preparació militar; llavors l'intent social-revolucionari passat, més que creure'l definitiu, pot ésser una pulsació. No volem creure que un home de la seva mentalitat caigués en l'error de donar la direcció del moviment a gent inepta. Fígols és una trista "debacle", que podia esdevenir tragèdia terrible. Fígols alliçona molta gent. Perqué considerem alliçonadors els fets ocorreguts a la conca de l'Alt Llobregat, hem preferit aquest comentari ,que per a un valor major a tota actualitat política. Ho fem amb la recança de no poder ésser més clars i expressius.
