Aproximació al naixement de la mentida
La dona i l’home són animals. Aquest animal ha adquirit el compromís social de mentir d’una manera gregària. La mateixa socialització ha induït a una mentida generalitzada que només basa les seves estructures de veritat en antigues estructures de veritat que al seu torn se sostenen en el fet d’haver oblidat que la veritat no és veritat. El grup primer va crear una metàfora que persisteix en l’ideari col·lectiu i que per la seva mera existència repetida i acceptada en el temps a esdevingut una mena de certesa coneguda.
En aquest sentit, s’ha perpetuat un cant de sirena que amagat sota l’escorça de la narració poètica o la posada en escena teatral, ha aconseguit que esdevingui real allò que és fals o com a mínim, allò que no és cert o no ho és en el seu conjunt.
Representació i assumpció del fet fals
La imaginació edificada i la ficció representada amb certa gràcia, poden esdevenir un jou etern, històric, perquè esmolen una llengua amb discurs immutable que aconsegueix un fet miraculós: manifestar una acció a la vegada que s’executa l’acció contrària. És a dir, s’abusa de la mentida d’una manera conscient aprofitant l’existència d’un substrat gregari de mentides assumides inconscientment. D’aquesta manera han esdevingut solvents algunes idees incorporades a l’ideari mental general. S’accepta com a cert allò que és fals.
Subjectes universals beneficiaris
Els subjectes beneficiaris d’aquest joc d’assumpcions de falsedats són aquells que conformen l’aparell recol·lector de sang. Gurus o predicadors de dogmes espirituals, gurus o cantaires de melodies polítiques de dominació, venedors de productes infectats per la suor o la mort aliena, traductors de la por en rotatius o la pupil·la canina de braç giratori violent, darrer esglaó de l’arbre genealògic del crim universal.
Disfressa universal dels beneficiaris
S’amaga el maligne darrere l’aparença de gestor de comptes amb planxada camisa decorada de corbata, altres vegades juganer, s’esmuny entre la gent amb hàbits de representació divina o afilada ploma d’article que desvia les mirades dels lectors. Altres cops, guionista de massacre uniformat o de gosset que ensuma rastres.
La mentida en imatges (exposició de lletra morta)
Hevrin Khalaf. A boca de canó. Anònimes. A frec de roba.
Éssers humans. Comissió Europea de Drets Humans. Parlament Europeu. Nacions Unides. Una pregària per la pau al món. Vaixells amb contenidors plens d’armes. Cotitzacions preocupants als mercats. Milicianes kurdes abandonades pels seus aliats.
Nenes i nens, homes i dones bombardejades quan ja han fet la feina bruta. Convenció dels drets de l’infant. Merry Christmas, Mr. President. Premi Nobel de la pau.
Quito. Hong Kong. Desapareguts. Persones incomunicades. Carta Universal dos Direitos Humanos. Centenars emmanillats a Washington.
Cordills i lleixiu a casa, temptativa recaragolada per encabir el fet típic no tipificat, incomunicació, silenci. Reichsminister für Volksaufklärung und Propaganda.
Conveni, comitè, organització no governamental, si governamental, tractat mundial, universal, extraterrestre contra la tortura. Carta dels Drets dels ciutadans. Paper surant en aigües tacades de sang i dolor. Llibertat de vot. Acta de vot invàlida. Prohibició de paraules. Llibertat de pressió.
Tractat Internacional per la preservació del negoci.
Lletra morta.
