Entrevista breu i propera a la persona que tots i totes coneixem per haver perdut un ull per l’impacte d’una bala de goma, el dia 1 d’octubre de 2017. Roger Espanyol obre la porta del seu ésser. Un votant que podria ser qualsevol altre votant d’aquell dia que durarà anys.
Qui és en Roger Español?
-Soc una persona amb una història molt semblant a la de la majoria de la gent.
Em vaig posar a treballar de jove i vaig anar passant per uns quants oficis fins que un d’ells em va donar l’estabilitat per començar a construir alguna cosa. Tot això amb la música sempre voltant de la meva vida.
Hi va haver un moment, en què la feina no m’omplia i em frustrava, així que després d’uns canvis vitals vaig decidir (una mica tard), apostar per la música al 100% i tot el que això comporta.
Fins ara he anat sobrevivint a causa de la precarietat de l’ofici i el preu dels estudis.
Fins a l’1-O.
Que va passar l’1 d’octubre de 2017?
-Aquell dia, i altre cop com a la majoria de gent. Em va canviar la vida.
Sempre que parlo d’aquell dia, m’agrada començar pel 27 d’agost. És necessari entendre d’on veníem l’1-O. És necessari saber que només un mes i poc abans, a Catalunya es va viure un dels atemptats més greus dels últims temps. Poc abans de l’1-O ja havia corregut molta, massa sang, per les rambles de Barcelona.
Aquell dia doncs, el que va passar és que l’estat feixista espanyol va il·legalitzar, reprimir, atonyinar, rebentar, disparar, insultar, mutilar, humiliar l’anhel d’un poble per expressar a les urnes la seva voluntat. Entre altres motius, per poder desviar un altre cop (i d’això en saben molt) l’atenció de la gran cagada que va suposar el 27 d’agost. Clavegueres.
Quina és la situació judicial del cas?
Des de l’actuació repressiva de la policia nacional aquell dia, i a causa de la pèrdua de la visió d’un ull per una bala de goma, hem encausat a tots els policies que hi havia allà aquell moment perquè en la seva actuació van ometre uns quants dels seus mateixos protocols d’actuació. Crec que l’ “a por ellos” en té bona part de culpa.
Ells em demanen 2,5 anys per atemptat contra l’autoritat. Tot està en fase d’instrucció encara.
Quina és la teva situació personal?
-Després de la recuperació bàsica de l’aspecte físic, la meva situació personal és una mica... curiosa, diguem.
Vaig intentar seguir amb els estudis musicals, però em va ser impossible seguir el ritme i ho he hagut d’aparcar de moment.
En l’àmbit familiar també hi ha hagut canvis dolorosos i importants.
La veritat és que centro els meus esforços a sobreviure amb la música, treballar per aconseguir la República Independent de Catalunya i alhora mantenir una estabilitat i seguretat familiar.
He sentit polítics dels partits independentistes que demanen, ara, pactar el dret a l’autodeterminació. Que en penses?
-Que perden el temps.
Tot aquell que pensi que amb l’estat espanyol algun dia s’arribarà a un pacte per exercir el dret a l’autodeterminació, és que no viu en la nostra mateixa realitat. Està massa acostumat als despatxos i als escenaris.
Només han de pensar que si volguessin, podrien anar pràcticament cada dia a un jutjat a donar suport a algun represaliat per l’estat.
El dret a l’autodeterminació, davant aquest estat feixista, es guanya desobeint i resistint les conseqüències d’aquesta desobediència.
Quina reflexió fas de cara al futur?
-De cara al futur (i ara em poso les botes de treballador) he decidit formar part activa de tot aquest sistema que tenen muntat, amb la idea de sacsejar-ho des de dins, i provocar el que faci falta per tornar a crear 1 d’octubres que ens portin al nostre objectiu.
Sóc candidat a les llistes del Front Republicà pel congrés.
I crec, que un cop aconseguim l’objectiu, començarà l’autèntica feina de canviar, radicalment, la forma d’entendre i portar un país.
