Que és l’MST?
El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) és una organització camperola que articula famílies marginalitzades que pretenen accedir a la terra forçant l'aplicació de la Reforma Agrària – política pública que té per objectiu redistribuir les grans propietats rurals mitjançant la creació d'assentaments rurals. Actualment se'l considera el moviment social més important d'Amèrica Llatina i, tot i que és difícil quantificar-ne les bases, prop de mig milió de famílies han aconseguit ser assentades a través de processos amb la participació de l’MST.
D'on sorgeix l’MST?
El seu origen el trobem en el conjunt d'organitzacions sindicals de treballadors rurals durant la segona meitat de la dècada de 1970, a pesar que la seva fundació formal es va produir el 1984. Aquests sindicats denunciaven el procés d'expulsió de la terra que sofrien els petits propietaris i els arrendataris com a conseqüència de l'avanç de la modernització agrícola, fomentada per la Dictadura amb un volum ingent de recursos. La junció de bona part d'aquestes organitzacions va cristal·litzar en l’MST.
En aquest punt és important remarcar que, un cop expulsades del camp, aquestes famílies es van veure empeses a la pobresa més absoluta restant-los l'emigració en direcció a les grans ciutats, on passarien a viure en les conegudes com a "favelas".
Quin són els seus objectius?
Si bé és cert que l'objectiu principal consisteix a pressionar el govern per tal que implementi un ampli programa de Reforma Agrària, en els latifundis ociosos o en les àrees públiques apropiades il·lícitament, els objectius de l’MST transcendeixen amb escreix el simple canvi en el padró de propietat rural – que en el cas brasiler s'ha consolidat històricament, fins a convertir-se en un dels més concentrats del Món.
Així, l’ MST també carrega la ferma voluntat de transformar una de les societats contemporànies més desiguals, mitjançant l'obertura d'un debat sobre la improrrogable democratització de tots els drets socials, no només el d'accés a la terra.
Quines són les pràctiques socials que el caracteritzen?
Al llarg dels anys, l’MST ha creat i implementat una sèrie de pràctiques socials antagonistes que li han permès forçar als diversos governs a crear assentaments. Pràctiques que s'inicien amb l'ocupació de les àrees en litigi, segueixen amb la formació de campaments en el seu interior i, en alguns casos, finalitza amb la creació d'assentaments.
Per a legitimar l'ocupació d'una àrea l’MST s'empara en el possible frau del títol de propietat (apropiació de terres públiques) o en la seva manca de "funció social" (marcada per no assolir la productivitat mínima que estableix la Constitució per als latifundis). En qualsevol dels dos casos, en darrera instància sempre serà el poder judicial qui dirimirà si aquella terra es destina o no a la creació d'un assentament; per tant, no totes les ocupacions acaben derivant en assentaments – només aquelles que compleixen els requisits legals per a fer-ho.
Quin va ser el paper dels governs del Partit dels Treballadors (PT) en relació a la Reforma Agrària?
Malgrat que és innegable que durant els gairebé 14 anys de governs petistes van ser creats un nombre important d'assentaments, en cap cas podem afirmar que en els governs Lula da Silva i Dilma Rousseff va ser implementada una Reforma Agrària. En aquest punt crida poderosament l'atenció que durant els diversos governs del PT no només no es va aconseguir modificar l'estructura de la propietat rural, sinó que el procés de concentració de la terra es va mantenir – així, al mateix temps que el govern desconcentrava creant assentaments fomentava la creació de nous latifundis en la frontera agrícola amazònica. Aquesta estratègia, aparentment, contradictòria tenia com a objectiu l'estabilitat política acontentant tant els moviments socials que lluiten per la terra (aliats històrics del PT), com els grans propietaris rurals (bona part dels quals en les darreres dues dècades s'han transvestit en agronegoci).
Amb l'arribada dels primers símptomes de la crisi econòmica mundial, l'any 2015, l'entramat que conforma l'agronegoci van fer un gir copernicà i va passar a donar suport a l'oposició. L'agronegoci, jutament amb altres lobbys de poder, va realitzar una campanya agressiva sostinguda durant mesos fins a aconseguir la destitució forçada de la presidenta Rousseff – cal puntualitzar que aquesta destitució, malgrat l'aparença de legalitat que la revesteix, no complia de facto els requisits bàsics per a un impeachment presidencial. Actualment, aquests mateixos sectors de l'agronegoci els trobem ocupant en llocs estratègics del nou govern.
Que es pot esperar del govern Jair Bolsonaro en relació a la Reforma Agrària i els moviments socials que lluiten per la terra?
Les previsions no són gens esperançadores. Al llarg de la seva dilatada carrera política Bolsonaro s'ha destacat tant per les seves crítiques a l’MST, que considera una organització terrorista, com a la Reforma Agrària, que entén com una pràctica innecessària i arcaica. D'aquesta manera, ens trobem davant d'un govern que no només pretén avançar poc en la democratització de la propietat rural sinó que s'hi mostra obertament en contra – de fet, fins hi tot abans de l'inici formal del seu mandat, ha iniciat una campanya de criminalització de l’MST i de desprestigi dels òrgans públics que porten a terme la Reforma Agrària.
A més d'un govern totalment insensible a les demandes de creació d'assentaments, avui en dia encara no es preveu una línia de resposta clara per part de l’MST. Malgrat que al llarg dels seus 35 anys d'història ha sofert diverses formes de persecució, molt probablement es trobi avui davant el major dels seus reptes. Les respostes que l’MST ofereixi a la persecució i a la inacció del govern suposaran una pedra de toc sobre la vitalitat d'una organització que s'ha caracteritzat per dinamitzar-se a través d'uns processos de lluita que converteixen l'acció directa en transformació social.
