El petit llibre roig del jovent independentista
30 anys de lluita juvenil 1988-2018: La Forja. Jovent Revolucionari
La formació és l’únic instrument
que disposem, per a combatre
la ideologia dominant.
Dita popular
Entre els pocs avantatges que té el fet d’arribar a vell, hi ha el d’acumular un seguit de records del pas del temps, que sovint es materialitzen en un seguit d’andròmines, o en alguns casos objectes de recordança que tenen un valor sentimental. Aquest seria el cas de la col·lecció del Petit Llibre Roig en les seves edicions dels anys 1984, 1985, 2001 i 2018, d’aquest darrer en fem la ressenya. Caldria afegir a aquest seguit de textos de formació el Petit diccionari del jove independentista, editat pel M D T , el juliol del 1988, del qual se n’hauria de fer una reedició actualitzada, perquè és un bon text de clarificació ideològica.
Aquest Petit llibre Roig del Jovent Independentista, té un total de 148 pàgines, dividides en una Introducció, un pròleg i dos blocs A, guia teòrica, B, guia pràctica dividits en un total de 10 apartats.
Qui domina el present controla el passat;
qui controla el passat és l’amo del futur
De la novel·la, 1984. de Georges Orwell (1903-1950)
Pròleg
La professora i filòloga Blanca Serra fa unes consideracions sobre l’esperit rebel del poble català, sobre la necessitat de recuperar la memòria, la història de les lluites populars del passat, per tal d’extreure’n ensenyaments per al present. Salvador Seguí, Francesc Layret, Francesc Macià, Domènec Martí i Julià, Andreu Nin, daniel Cardona, són referents intel·lectuals de la lluita del poble treballador català tot al llarg dels segles XIX i XX. L’autora del pròleg fa esment de tot un seguit de textos dels clàssics marxistes, anarquistes, que els ajudaren en la seva formació els anys 1960, 1970, 1980.
Hi ha internacionalistes “sui generis”,que
han confós la unió voluntària dels pobles...amb
l’assimilisme i l’annexionisme imperialistes.
Joan Comorera ( 1895-1958)
La lluita independentista
La nació no és un ens abstracte, etern i immutable, sinó una forma concreta de comunitat humana, formada a través de la història, a partir d’unes relacions econòmiques, un territori, una llengua i unes formes de vida compartides. La nació l’organitza la classe social hegemònica dins la comunitat en cada moment històric concret. Quan parlem d’opressió nacional no ens referim només a la repressió cultural, lingüística, sinó a la negació de l’exercici del dret a l’autodeterminació com a manera de decidir lliurement el destí com a poble, el model econòmic, cultural, sanitari. A la imposició de l’espoli, saqueig econòmic per part de l’Estat imperialista. En el cas del Principat l’espoli està xifrat en 16.000 ME / anuals
La lluita nacional és el resultat de la confrontació entre l’Estat de la nació opressora i les classes populars de la nació oprimida. El poder dominant és el resultat de l’aliança de la classe dominant de la nació opressora, amb la classe dominant de la nació oprimida.
La dictadura franquista, com la del general Primo de Rivera, foren les formes que prengueren els sectors oligàrquics, per aconseguir la incorporació de l’Estat espanyol al sistema capitalista. El franquisme mobilitzà sectors de la petita burgesia espanyola integrant-los com a buròcrates i forces d’ocupació. Durant el postfranquisme, els PPCC entren en un procés de desnacionalització, d’aculturació nacional, propiciat pel bipartidisme PP/PSOE
La fundació del PSAN el 1968 representà la ruptura amb el catalanisme conservador, va introduir anàlisis materialistes i dialèctiques en l’estudi de la realitat, superant visions idealistes, subjectivistes, tot situant la independència, el socialisme, i els PPCC, com a eixos del programa polític. El naixement d’IPC (1979), dels CSPC ( 1978-1995) i de TL ( 1978-1995) va representar un salt qualitatiu en el nivell de consciència del moviment independentista, alhora que va permetre la difusió massiva dels plantejaments polítics de l’independentisme, com a solució política. Es crea el MDT (1984-2014) com a resultat de la confluència del PSAN i d’IPC.
La repressió del 1992, l’Operació Garzón durant els Jocs Olímpics, amb detencions i tortures, produeix una reacció de rebuig al si de la societat catalana.
L’any 2008, s’inicia un nou cicle polític caracteritzat per l’acceptació massiva de la política independentista per amplis sectors de la població, i per la pèrdua del control dels moviments populars per part dels partits majoritaris CIU i PSOE-PSC. L’aprovació, pel Parlament de Catalunya de les lleis d’autodeterminació dels dies 7,8 de setembre del 2017, foren el tret de sortida per a la celebració del Referèndum. Els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), després Comitès de Defensa de la República, seran els elements de masses que permetran la mobilització al carrer. L’1 d’octubre, és la victòria de l’independentisme contra l’Estat amb 2.286. 000 vots efectius, dels quals més de 2 milions són independentistes. La vaga de dia 3 d’octubre demostra la força del moviment amb la incorporació dels sectors populars i la marginació dels sindicats del règim, CCOO i UGT. El procés independentista va generar el trencament dels partits autonomistes CIU, PSOE- PSC, que havien representat els interessos de la burgesia catalana i de l’espanyola establerta a Catalunya.
La declaració d’independència del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2017 no es va fer efectiva per les vacil·lacions polítiques i la manca d’una estratègia clara dels líders independentistes. Això va comportar l’empresonament de la meitat del govern català i l’exili de la resta. Cal enfortir les estructures de mobilització popular, i aconseguir fer un salt dialèctic per a la implementació de la República catalana, que no fou possible pels errors estratègics dels líders independentistes. Caldrà enfortir les estructures de mobilització popular, fixar una estratègia conjunta de tot el moviment republicà, per tal de fer efectiva la República.
La crisi apareix quan el vell no acaba
de morir i el nou no acaba de néixer
Bertolt Brecht ( 1898-1956)
La lluita socialista
Té com a objectiu la presa del poder per la classe treballadora, i l’establiment d’un model social, on la política i l’economia estiguin al servei de la majoria de la població, mitjançant l’establiment d’una República Socialista, que es fonamenti en la propietat social dels mitjans de producció. És a dir, que siguin els treballadors que gestionin la producció, i que s’estableixi un control públic dels sectors estratègics ( aigua, electricitat, comunicacions). En aquest sentit, caldria estudiar el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços del Govern de la Generalitat del 24/10/1936, que va permetre la instauració d’un model de socialisme autogestionari.
El marxisme és l’instrument revolucionari d’anàlisi i d’intervenció sobre la realitat concreta, que van formular K, Marx i F. Engels a mitjan del segle XIX . Ha estat a la base dels moviments d’emancipació obrera i nacional- popular que han lluitat per canviar l’ordre econòmic i polític establert. És una potent eina de lluita per a les classes oprimides.
El materialisme històric és el fonament d’anàlisi del marxisme, que explica la història de la humanitat a través de la lluita de classes, des del naixement de la humanitat en la confrontació entre opressors i oprimits, amb el naixement de la propietat privada després del comunisme primitiu. Els éssers humans són amos de llur història i per tant no existeix el destí ni cap ésser superior que marqui el rumb de la humanitat. Per tant, la naturalesa humana no està determinada, sinó que és canviant al llarg de la història, en funció de les accions dels éssers humans. Quan K. Marx diu que “la religió és l’opi del poble” com d’altres creences irracionals sovint acceptades socialment, està alertant de les ideologies legitimadores de les condicions d’opressió que impedeixen que els oprimits prenguin consciència de la seva situació real, que tinguin consciència de classe.
L’estructura de la societat consisteix en el conjunt de relacions econòmiques que formen part de les relacions de producció. En podem diferenciar la superestructura ( institucions jurídiques, sistema polític, ideologia, educació, religió) que estan subordinades a l’estructura econòmica. El seu objectiu és el de perpetuar les condicions de dominació, al servei de la classe dominant. Estructura i superestructura es troben en una relació dialèctica constant al llarg de la història. La intensificació de les contradiccions dins de la superestructura, en un moment històric concret, pot generar un nivell de consciència antagònic, que impliqui una superació de la superestructura dominant, amb la substitució del mode de producció capitalista pel socialisme.
K. Marx a la seva obra magna “El Capital” analitza el mode de producció capitalista des del capitalisme mercantil, al capitalisme industrial alhora que el funcionament de la seva l’estructura econòmica. L’objectiu fonamental del sistema és l’obtenció del màxim benefici privat, la producció s’organitza en funció no pas del les necessitats de la població, sinó de l’obtenció del màxim benefici.
K. Marx observa que el valor d’un objecte depèn de la quantitat de treball necessari per a produir-lo. Introdueix el concepte fonamental de “plusvàlua” que és la diferència entre el valor del producte, menys el del salari que s’ha pagat al treballador. Per tant el sou que percep el treballador no correspon al valor del producte. La transformació socialista dels mitjans de producció és la via per a posar les forces productives al servei dels interessos socials, pel control dels treballadors de l’organització i la producció, mitjançant la planificació.
El socialisme i el comunisme no són altra cosa que una crítica radical a la dominació capitalista i la voluntat de dissenyar un pla de transformació de la societat, guiat per una teoria revolucionària, que com la de VI. Lenin (1870-1924), ens permet implementar el socialisme sobre una realitat pràctica. VI Lenin desenvolupa la teoria marxista de l’Estat, el defineix com a un instrument de la classe dominant per a la reproducció de les relacions estructurals, en tant que superestructura.
La Unitat Popular és la forma d’acumulació forces per a enfrontar-se a l’Estat, i perquè la classe treballadora pugui prendre el poder. És la forma d’organització de masses que ha adoptat l’independentisme d’esquerres, d’ençà dels anys 90 del segle XX, per a poder avançar cap a la consecució de la República Socialista Federativa dels Països Catalans.
Jo no acceptaré aquelles coses que no puc canviar.
Ara canviaré aquelles coses que no puc acceptar.
Angela Davis (1944)
La lluita feminista.
El patriarcat és el sistema segons el qual els homes ostenten el poder sobre les dones i en són propietaris. La societat capitalista no es pot entendre sense el patriarcat, cal oposar la revolució socialista al patriarcat. La destrucció del sistema capitalista comporta la mort del patriarcat, com a resultat de la desaparició de la societat de classes. El feminisme negre i el feminisme islàmic, denuncien la predominança de la perspectiva blanca i occidental en el procés d’alliberament femení, com a una forma de feminisme etnocèntric i neocolonial, on sovint s’obvia la diferència de classe entre dones.
Angela Davis, esdevé el referent teòric de la lluita de les dones negres. El jovent revolucionari català ha de defensar un feminisme d’arrel socialista, que analitzi la qüestió de la dona des d’una òptica materialista i de classe, amb l’objectiu de capgirar els valors patriarcals.
Podràs perdre mil batalles, però únicament al perdre
el somriure hauràs conegut la derrota.
Ho Txi Minh ( 1890-1969)
La lluita ecologista
S’ha criticat que el marxisme no ha fet prou atenció a la finitud dels recursos naturals a la solidaritat intergeneracional, que no ha fet una crítica prou acurada al productivisme i l’explotació incontrolada dels recursos naturals. Michael Lowy amb els seus estudis sobre l’ ecosocialisme anticapitalista, ha centrat l’atenció sobre la catàstrofe ecològica capitalista. L’any 1989, edicions Lluita de Sant Boi de Llobregat editava el llibre Visca la Terra. Manual de l’ecologista català del militant del PSAN, Salvador Balcells, on tracta temes com, La lluita antinuclear, L’agricultura ecològica, Salut i medi ambient, Utopia o catàstrofe.
L’actual model de desenvolupament del capitalisme està generant la proliferació de residus, el canvi climàtic, la contaminació d’aigües marines i continentals, desertificació, esgotament de recursos pesquers. S’ha demostrat que el creixement econòmic indefinit no és viable, perquè els recursos naturals són limitats. Apareix el concepte de decreixement, l’alternativa a la idea que el creixement econòmic i el consum comporta més felicitat. El Banc Central Europeu (BCE), el FMI s’oposen radicalment a la idea de decreixement. La pràctica d’aquestes institucions es basa en la idea del creixement indefinit mitjançant acords comercials internacionals.
Quan parlem de decreixement econòmic no volem dir reduir la producció i el consum a zero, sinó per exemple, als nivells del 1980. Caldria, també, la introducció de nous principis i valors com, l’oci creatiu, repartir el treball i reduir la jornada laboral, potenciar el transport públic i col·lectiu, recuperar la vida local i la pagesia arrelada al territori, que garanteixi la sobirania alimentària. Incrementar la cultura del reciclatge i del residu zero.
La història és l’únic mestre infal·lible.
Rosa Luxemburg (1871-1919)
L’assemblea: guia de funcionament
L’assemblearisme consisteix en la discussió d’un tema entre un grup de persones, per tal de prendre decisions que puguin ésser assumides col·lectivament. Com millor funcionarà una assemblea serà quan els seus membres tinguin un bon nivell de consciència política, resultat d’un treball de formació teòrica interna ( lectura, debat de documents) i utilitzin mètodes objectius, dialèctics, en l’anàlisi de la realitat i la posterior pràctica política. En la pràctica assembleària cal allunyar-se de les actituds de “vedetisme” o del “postureig” ultaesquerranista. Debatre totes les opcions i triar la millor, d’acord amb la conjuntura política, eliminant les posicions de lideratge durant el debat
Abans de convocar una assemblea s’ha de tenir clar quins temes s’han de tractar ( contingut de la reunió) i els objectius a aconseguir.
1.- Ordre del dia.( temps de durada de cada punt i hora d’acabament) 2.- Data, hora i lloc de la reunió. 3.- Documentació annexa dels punts a debatre. 4.- Establir un moderador i la persona encarregada de prendre acta de la reunió. 5.- Començar puntualment i respectar l’hora d’acabar.
L’acta d’una reunió té un paper important per tal de donar continuïtat als debats i les tasques assignades. Cal fer constar els assistents, però no que aparegui informació que pugui facilitar “ a posteriori” la repressió dels militants. Cal anar en compte de fer servir noms complets de persones o de llocs. Hi ha d’haver un responsable d’economia, de relacions amb altres organitzacions, d’expansió, d’organització, de formació, d’agitació i propaganda, de l’acció antirepressiva, del material.
La paraula ensenya,
l’exemple guia.
E. Che Guevara ( 1928-1967)
Com hem de donar a conèixer les nostres idees ?
Mitjançant 4 tipus d’accions clàssiques en la lluita política
Els actes.- Activitats públiques basades en l’exposició per una o més persones de missatges socials i polítics. Els actes són un mitjà per a la formació de la militància. Els podem classificar en, conferències, debats, parlaments a la via pública, cine fòrums. Hi ha actes culturals, concerts, obres de teatre que poden tenir una funció política.
Accions reivindicatives.- Són les activitats que grups de militants duen a terme en senyal de protesta o reivindicació. Cal prendre mesures de protecció davant la possible repressió.
Les pintades, murals, encartellades.- Són una bona eina per donar a conèixer la nostra ideologia al carrer. Cal un equip de protecció, durant el procés de la pintada, mural, encartellada.
Les mobilitzacions.- Són les activitats en les quals participen quantitats importants de persones. Les podem classificar en: manifestacions i concentracions . Cal fer atenció a les consignes que es difondran duran l’acte i, a la pancarta de capçalera que explicarà el motiu de la mobilització. Al final de la mobilització, cal procedir a la seva dissolució per part dels organitzadors.
Importància de la comunicació
Anomenem comunicació totes les activitats per mitjà de les quals s’emeten missatges; notes de premsa, conferències de premsa i manifestos. Podem considerar comunicació els fulls de propaganda, els lemes de les pancartes i d’una manera general tot el que fa referència a la imatge de l’organització. En aquest sentit les relacions amb la premsa són importants. Algunes formes de comunicació amb la premsa, són.
La nota de premsa.- Comunicat breu, que ha de contenir la informació necessària perquè el periodista pugui redactar la seva crònica o article. La nota ha de contenir la informació precisa i rellevant.
Conferència de premsa.- Acte en el qual una o diverses persones fan declaracions susceptibles d’esdevenir notícia. Els parlaments han de ser adequats a l’objectiu cercat, frases curtes i entenedores, amb missatges clars i impactants que puguin esdevenir titulars.
Les xarxes socials.- Les plataformes d’internet ens permeten connectar-nos a un món globalitzat digital, ens és imprescindible la presència en aquestes plataformes pel volum d’informació, la influència ideològica i la seva capacitat de mobilització de masses. Cal dir també, que les xarxes socials són un exponent de l’efímer del consum d’idees, sense donar pas a la reflexió o l’anàlisi. S’ha anar amb compte amb la difusió de dades personals, que es fa a les xarxes.
I els vençuts van retrobant-se soldats.
Carles Riba ( 1893-1959)
Elegies de Bierville IX
Sobre l’acció i la repressió
La difusió de les nostres idees, o les accions per a fer conèixer la nostra ideologia, pot comportar diverses formes de repressió.
Primers consells per a disminuir el risc.
No vagis mai sol a manifestacions, encartellades, etc.
Has d’establir una cita de seguretat, per si es produeixen detencions.
No has de portar al damunt material compromès, agenda,adreces, notes..
Vigila possibles seguiments previs.
Demana la identificació als periodistes.
Atenció als provocadors i infiltrats.
Vesteix de forma discreta.
Elimina converses compromeses dels teus xats de WhatsApp, Telegram i altres aplicacions.
Identificació- És la situació més comuna amb què ens podem trobar. Pot ésser una identificació rutinària o el pas previ a una detenció. Només et poden demanar el DNI a l’Estat espanyol, o un document identificador francès, són les diferents policies i guàrdies dependents de l’Estat. Només et poden demanar la documentació quan es pot produir un suposat delicte o s’ha produït una infracció. S’entén com a retenció el fet que la policia et mantingui sota el seu control fins a aconseguir identificar-te. No contestis a preguntes si no hi ha el teu advocat, tampoc estàs obligat a signar res. No estàs detingut.
Detenció.- Des d’aquest moment has entrat en l’engranatge repressiu, on provaran de trencar el teu equilibri emocional, per tal d’aconseguir informació, cal mantenir la calma i jugar bé les cartes a partir d’una anàlisi freda de la situació.
Escorcoll domiciliari.- Han de presentar una ordre judicial per a poder fer l’escorcoll. Hi ha d’haver testimonis de l’escorcoll, i fer una lectura atenta de l’acta abans de signar, el que han trobat i el que s’emporten.
Detenció ordinària.- No és pot prolongar més de tres dies 72h. Tens dret a conèixer l’ordre de detenció, i de les raons d’aquesta, de la identificació dels agents que et detenen (número de placa). Poder trucar a un advocat i a la família. A ser reconegut per un metge.
Detenció en aplicació de la legislació antiterrorista. Si el jutge ho autoritza, la incomunicació pot arribar fins a 5 dies 120 h en dependències policials. Només et pot assistir un advocat d’ofici, el jutge pot autoritzar la presència d’un advocat de confiança durant la declaració judicial. Tens dret a no declarar. No té cap valor jurídic el que hagis pogut dir a la policia, si no ha estat ratificat davant d’un advocat. Tens dret a fer la declaració en català, dictar la declaració que vols fer llegir-la abans de signar-la, modificar aspectes en els quals hi estàs en desacord. Abans de signar la teva declaració, fes atenció als “espais en blanc”, als laterals o al final, per tal d’evitar que hi puguin afegir “temes” que tu no has declarat.
La tortura i els seus mètodes.- Les pràctiques de tortura més usuals són ( la bossa, els elèctrodes, les flexions continuades, l’alteració del son restant dret tota la nit, hores immòbil de cara a la paret, emmanillat per sota les cuixes ( a la gatzoneta), cops a parts del cos que no deixin marques, drogues..) Es tracta de generar una situació d’indefensió, de pèrdua del teu control mental i físic.
Els interrogatoris.- Et voldran fer creure que “ ho saben tot”, per tant que pots col·laborar que no té sentit seguir negant l’evidència. Pensa que ells han de provar les seves acusacions. Per tant no t’autoinculpis. Segueix aquesta línia.
No creguis el que et diuen les policies
No perdis el control de la realitat de la situació
Parla el mínim possible,repetint els mateixos arguments
No perdis la noció del temps
No mostris febleses personals.
El metge forense Li has de demanar que acrediti la seva identitat,comprovat aquest aspecte has de denunciar les tortures, els maltractaments físics i psíquics als quals has estat sotmès.
La declaració judicial.- Si has declarat davant la policia et jutge et preguntarà si et ratifiques en la teva declaració. Recorda que la declaració judicial és la que preval, davant del jutge tens dret a no declarar i a no fer-ho en contra teva.
L’enemic ens sembla més gran perquè estem agenollats.
Proverbi tuareg
Responsabilitat i seguretat. Informació i informàtica.
Com menys ens conegui l’enemic, més difícil li serà destruir-nos. Qui pensi que se’n fa un gra massa de la seguretat s’equivoca, que repassi l’hemeroteca i les “caigudes” hagudes resultat d’una manca de seguretat.
Sobre el telèfon. Hem d’actuar com si tots els telèfons estiguessin “ punxats”. Evitar concertar cites, reunions, noms de persones, càrrecs, adreces. No dir res que pugui orientar sobre la nostra estructura,funcions, persones. Telefonar des d’una cabina. Els telèfons mòbils permeten la localització de qui els porta, i també captar-ne les converses i els missatges que s’han transmès a través seu. En una reunió cal apartar els telèfons mòbils del lloc on es fan els debats. L’aplicació Signal no deixa rastre al mòbil. Cal esborrar sovint les converses i renovar els grups pels quals s’envia informació confidencial.
Sobre la puntualitat.- La puntualitat és un element clau en la seguretat. Si falta una persona a l’hora establerta, pot ser un senyal d’alarma. Una espera llarga al lloc de la cita, és poc discret. No sabem si ens trobem en una situació de poca puntualitat o de retenció, detenció, per la policia.
Avantatges i perills de la informàtica.- Els arxius reservats de documents confidencials no s’han de tenir en ordinadors connectats a la xarxa, sinó en llapis de memòria,etc o en ordinadors sense connexió.
Jove, droga, lleure i seguretat ciutadana
Entre el joves la no acceptació del món tal com és, es presenta dues opcions:
1.- La via de la protesta revolucionària, com a via per aconseguir unes formes polítiques i socials més justes.
2.- Tot i que aquest món no m’agrada, davant la impossibilitat de canviar-lo me’n construeixo un a la meva mida, el de la droga.
A l’Estat li pot interessar l’existència de la drogoaddicció, ja que justifica el seu sistema repressiu, legitima l’augment de les forces repressives i el control o neutralització de joves no integrables pel sistema.
Recordem com el FBI desarticulà el moviment dels Black Panthers (1966-1982), introduint droga en els guetos negres que neutralitzava la militància política. Durant els anys 70 i 80 del segle passat, Donostia va arribar a tenir l’índex de drogoaddicció més alt de l’Estat espanyol. En el fons gran part de la drogoaddicció actual va lligada al model d’oci de la joventut actual. Cal cercar un nou model d’oci alternatiu sense droga, i amb un control rigorós del consum d’alcohol.
Epíleg: la força del jovent
David Hernàndez, exmilitant de Joves per la Terra i de l’Assemblea de Joves per a la Unitat Popular, fa com a resultat de la seva pràctica militant en aquest epíleg unes consideracions brillants sobre el fil roig de la història que ens poden explicar els orígens de l’actualitat política.. Hi ha un sector de la població que no es va deixar enganyar per l’estafa de la Transició, que va fer una lectura correcta de la realitat del moment i va establir una estratègia correcta, oposada als partits i organitzacions institucionals, volem fer memòria del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola !978. Fou aquell nucli d’organitzacions de l’independentisme revolucionari ( FNC, PSAN,PSAN-provisional, MDT), els que van posar els fonaments ideològics i estructurals que ens han permès amb la força del poble, arribar a l’octubre del 2017 i l’avenç polític que va representar l’augment del nivell de conscienciació del poble català. L’autor de l’epíleg ens alerta que malgrat la nostra militància no podem menysprear els sectors menys conscients, sinó treballar perquè entenguin la nostra opció política.
La Forja, joves revolucionaris
El 3 de gener de 2018 neix a Canet de Mar (Maresme), La Forja- Jovent Revolucionari, després d’un procés de debat intern, que culminà en el Segon Congrés Nacional de les Assemblees de Joves per a la Unitat Popular. Ens sentim hereus de la Secció Universitària del FNC, de les Joventuts Independentistes Revolucionàries JIR, fins a Maulets. Volem esdevenir una Escola de militants que tingui cura de l’aprenentatge dels seus membres, en la lluita política per a la construcció de la República dels Països Catalans. Amb aquest llibret volem fer evident que 30 anys després de la fundació de Maulets, la lluita continua.
Agustí Barrera.
