“…Y tanbé cremaren tot lo que trobaren a casa de Monrodon, al carrer Ample. Als quatre cantons, de la Carniseria d’en Sors y de misser Vinyes y del de Monrodon, de tot feren un foch, als quatre cantons del carrer Ample, que y avia un grandísim foch…” Dietari Miquel de Parets.
Les forces gremials protegien el banc de la ciutat, però no es van encarar amb els segadors.
L’11 de juny, els consellers van aconseguir que els segadors sortissin de la ciutat fent córrer el fals rumor que els terços amenaçaven Girona.
El que estava en perill era la ciutat de Perpinyà, on ja havien arribat els terços de Juan de Arce. La vila negava l’entrada als soldats, oferint-los allotjament a les afores.
El general d’artilleria Geri de la Rena era al castell de la ciutat, des de allí donava l’ordre de bombardejar Perpinyà (canons) fins que la ciutat obrís les portes de la ciutat als terços, enderrocant 526 cases.
A Madrid, en conèixer la mort del virrei Dalmau de Queralt, decideixen nomenar virrei al comte Enric III d’Empúries (Enric d’Aragó Folc i Cardona), el 19 de juny de 1640 ocupava el seu càrrec..
El 22 de juny es celebrava a la catedral de Girona la cerimònia d’excomunió dels terços de Juan de Arce i Leonardo de Moles i els altres, per l’incendi i saqueig de les esglésies, i les viles.
“..subjecteulos Senyor y posaulos en mans del dimoni… sian breus los dies de llur vida…. resten sos fills orfens i vajan de una part en altra cercant almoyna… les erugas menjen y devoren llurs bens… devant de sos ulls muyran sos fills, y en una generació sia borrat son nom per sempre…. Vingals mal sobre mal i inquietut sobre inquietut…”
El nou virrei marxava a Perpinyà el dia 22 de juny, acompanyat del diputat Tamarit, el bisbe de Vic i el d’Urgell, i d’un conseller de la ciutat de Barcelona. Ordenen als terços abandonar la ciutat i els allotgen repartits en poblacions veïnes, mai en nombre superior a 12 soldats per casa. També empresonen a Geri de la Rena i Leonardo de Moles, acusats del Bombardeig de Perpinyà.
El virrei Cardona moria el 22 de juliol.
Els revoltats seguiren foragitant els soldats del Principat (Tortosa i Perpinyà seran el últims refugis de les tropes de Felip IV) i cercant els membres de l’administració reial, els reialistes acabarien exiliant-se, com el governador Ramon de Calders, que trobava refugi a Madrid.
Al setembre Felip IV fa públic que enviarà un exercit a “pacificar” el Principat. S’acompanya l’avís d’uns càrrecs contra el Principat per justificar-ne la invasió:
“Las cargas que su magestat haze al principado de Cathalunya:
1. Haver invadido las reales banderas de su magestat.
2. Haver sacado al deputado y demás presos de las cárceles.
3. Haver quemado a Montredón sin confessión.
4. Haver muerto el doctor Berart.
5. Haver muerto el virrey.
6. Haver perseguido todos los ministros reales y no haver hombre que por parte del rey ose mostrar la cara.
7. Tener impedida la justicia, que no se puede hazer nada.
8. Fortificarse sin licencia ni saber contra quien sino que sea contra su rey.” Dietari de la Generalitat, 1640, 438r
La invasió a les “reales banderas de su majestad” s’inicià amb l’atac a Riudarenes al terç de Leonardo de Moles. Que entre aquestes acusacions del rei hi figuri també l’assassinat a Montrodon denota la repercussió de l’esdeveniment que encengué la Revolta.
La Generalitat comença a accelerar les negociacions amb els possibles aliats, per organitzar la defensa del Principat.
10 de setembre. Pau Claris convoca una junta de Braços extraordinària per la defensa de la terra.
17 de setembre. S’organitzen les primeres companyies de defensa. S’anomenaran Almogàvers, més endavant rebran el nom de Miquelets en honor a un dels seus fundadors.
23 de setembre. Setge d’Illa (Rosselló), per part de les tropes hispàniques que hi ha a Perpinyà, comandades per Juan de Garay.
24 de setembre. Pacte de Ceret, per aconseguir ajuda militar francesa.
29 de setembre. Amb l’ajuda de les tropes franceses es trenca el Setge d’Illa.
24 de novembre. L’exèrcit de Felip IV, comandat pel marqués de los Vélez (30.000 homes) entre per Vinarós. La por a que la rebel·lió s’estenguí als demés territoris de la corona d’Aragó fa que l’exercit entri pel País Valencià.
8 de desembre. Invasió de Catalunya. Comença la Guerra dels Segadors (enllaç)
15 de desembre. L’exèrcit de los Vélez massacrava 1100 persones a Cambrils, quan aquestes ja s’havien rendit. (enllaç)
1 de desembre. Portugal es rebel·lava contra la monarquia hispànica i declarava la independència. El comte-duc d’Olivares concentrava tots els seus efectius en la recuperació del Principat.
24 de desembre. Caiguda de Tarragona (enllaç).
16 de gener. La Generalitat proclama la República Catalana, sota protecció francesa (enllaç)
21 de gener, 1641. Martorell, abandonada pels francesos, cau a mans de l’exèrcit castellà (enllaç), altre cop es massacre els supervivents un cop rendits. Els francesos es retiren fins al Rosselló
23 de gener, 1641. Es proclama Lluís XIII com a comte de Barcelona, al·legant que és descendent de Carlemany, d’aquesta manera s’aconseguiria major suport militar francès.
26 de gener, 1641. Batalla de Montjuïc, a Barcelona. L’exèrcit castellà és agafat per sorpresa i derrotat contundentment pels catalans amb important pèrdues (enllaç)
27 de febrer ,1641. Mor, enverinat, Pau Claris. (enllaç)
Maig. Ratificació d’acords amb França, pels quals Catalunya passa a ser una república dintre del regne de França. El general Brezé jura les Constitucions Catalanes en nom del rei de França.
Agost. Mor Leonardo de Moles d’un tret de canó durant el setge de Tarragona.
Conflictes amb soldats francesos al Camp, a l’Urgell, a l’Empordà i al Rosselló. Els conflictes amb els soldats francesos seran continus en els propers anys.
1642
29 d’agost. Ocupació de Perpinyà pels francesos.
1643
17 de maig. Olivares és destituït i exiliat a Toro.
1644
L’exèrcit francès de La Mothe fracassa en el setge de Tarragona.
Lleida cau a mans de Felipe IV.
1645
Descoberta una conspiració a Barcelona contra els francesos. Executats dos membres de la Generalitat.
1648
Pau de Westfàlia. Independència dels Països Baixos.
Setge de Tortosa, saquejada per les tropes franceses del mariscal Charles de Schomberg. La ciutat rebrà per part de Felipe IV el títol de fidelíssima i exemplar.
1652
Joan Josep d’Àustria, fill bastard de Felipe IV, captura Barcelona, desprès de 15 mesos de setge, i és nomenat virrei del Principat. La monarquia hispànica reconeix les Constitucions Catalanes. El Principat torna a la corona castellana.
1653 El virrei Joan Josep d’Àustria ordena el següent: ”Hase tenido por conveniente separar y quitar de lo público los escritos, actos y papeles que se huvieren hecho en tiempo de las alteraciones desse Principado“. Joan Josep d’Àustria ordenava treure de l’acces públic els papers i arxius relacionats amb la Revolta i Guerra dels Segadors.
1654 Els Diputats de la Generalitat fan entrega a l’administració reial dels següents documents, com consta al Dietari de la Generalitat, el 12 de març de 1654 :
a) un quadern, relligat amb pergamí, amb la correspondencia del comte-duc d’Olivares i el protonotari Villanueva amb el comte de Santa Coloma, és adir, el material incautat per la Diputació després de la mort del virrei, el dia de Corpus, que havia servit a Gaspar Sala per a la redacció del famós opuscle “Secrets Públics Pedra de Toch”; b) un plec de papers originals “intitulat tractat de aliansa perpetua entre França y Cathalunya”; c) pactes fets entre França i Catalunya; d) dos actes de jurament a les Constitucions del lloctinent mariscal de Brézé; e) “memorial dels teòlegs”; f) “altre memorial fet per los assessors de la casa de la Deputació”; g) “determinations fetes per lo estament ecclesiastich per la contributió del gasto del batalló”; h) “plica de I papers originals restituhits per lo dr. mr. Francesc Martí y Vilademor”; f) ”papers fahents per los auxiliars, un plec”. (Font: Eva Serra, Catalunya desprès del 1652).
A partir d’aquest moment l’administració reial supervisaria les insaculacions, és a dir: l’administració reial donava al vistiplau als candidats a la Generalitat o al Consell, vetant els que li semblaven conflictius. Foren derogats tots els drets i privilegis, tant particulars com públics, concedits per la corona francesa.
1655 El 31 de març, Joan Josep d’Àustria fa una crida pública contra ”traydors, rebeldes e infels a sa magestat“. Una llista de 274 “traydors” a Felip IV acompanya la crida, dels quals en destaquem els següents: don Josep de Biure i Margarit, don Josep d’ Ardena i Darnius, el doctor en lleis Josep Fontanella, els també doctors en dret don Felip de Copons, Francesc de Segarra i Francesc Marti i Vilademor, o la vídua de I’impressor Lacavalleria, el notari Josep Fita o el poeta Francesc Fontanella (germà del jurista Josep i fill del també jurista Joan Pere Fontanella). I trobem membres de tots els estaments i de totes les classes socials, tot i que els sector de la pagesia es el més abundant.
1659
Tractat del Pirineus. Passen a domini francès el Rosselló, el Vallespir, el Conflent i part de la Cerdanya, una cinquena part del territori de Catalunya. El govern de Felip IV cedia els comtats a França, sense cap consulta a les autoritats catalanes! 8 mesos després la Generalitat se n’assabentava i enviava carta a Felip IV, la qual mai fou resposta:
“Lo consistori ha tingut notícia del tractat de la pau entre sa magestat, Déu lo guarde, y los christianíssim rey de França, y se ha dit que lo comtat del Rosselló se separaria del present Principat, restant baix obediència de França, lo que seria grandíssim dany y perjudici de aquest Principat. Y no obstant que prometem de sa magestat nos farà mercè en no permètrer esta separació per sa clemència y desitjar tots nosaltres y los del comtat de Rosselló restar baix sa obediència y ser sos vassalls, ab tot, considerant lo interès tant gran que lo Principat té, havem repensat si per la obligació de nostre càrrech devia fer lo consistori alguna diligència representant a sa magestat son real servei y lo interès del Principat”.
(Text i imatge extretes de Lasega1640.cat)
