El 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya, i de zones frontereres dels regnes d’Aragó i de Valencià, contra la mobilització dels terços de l’exercit reial i la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes i allotjar els soldats, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l’algutzir Monrodon, una figura coneguda per tot el Principat, un tipus violent i arrogant i amb airaments d'embriac, per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resisténcia dels vilatans l’algutzir Monrodon, segons una de les referències, el 30 d'abril, s'aïrà contra un habitant de Santa Coloma, tragué la pistola i disparà.
La gent va amotinar-se, Monrodon es va refugiar a l'hostal, que va ser incendiat per la multitut i van morir en l'incendi ell i els seus servents menys un. L'endemà 1 de maig, en assabentar-se'n de la situació els terços, que estaven allotjats a Les Mallorquines i a Riudarenes, van decidir de retirar-se, però abans van calar foc a la vila i a l'església de Riudarenes on els vilatans habien emmagatzemat les seves provisions.
Dies després les tropes espanyoles van destruir Santa Coloma de Farners. Aquest passatge històric ha romàs viu a la memòria gràcies a la versió antiga d'Els Segadors. El romanç patriòtic fa referències a la destrucció de Santa Coloma com aquestes:
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs fins
al lloc de Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre...
