En cas contrari, segurament, alguna persona sensata li hauria aconsellat no cometre una errada tan grossa com la de Bellreguard. A hores d'ara supose que tothom ja coneix com ha començat el problema. El que molta gent segurament no sap són les raons de fons que han portat, al delegat del govern espanyol a València, a cometre tan gran insensatesa. Almenys això era el rerefons de moltes de les preguntes que gent de tota condició es feia a la concentració de suport al poble, al'ajuntament i a l'alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, davant el termini que en forma d'amenaça havia donat el –malgrat tot– saforenc Sr. Moragues.
En la meua opinió, el delegat, és una persona amb aspiracions de notorietat política, que no té cobertes amb un càrrec que, sent important, no deixa de ser gris –i supose que certament trist– i que sap que és ocupat per designació a dit d'un, encara més trist, ministre espanyol d'interior. És a dir, res més que una espècie de governador civil amb bon sou i poders policials però sense massa competències polítiques i encara menys encara econòmiques. I és clar, la seua situació tampoc és com la del Millo català que, per gràcia del 155 ha passat a ser, ja veurem per a quant de temps, governador plenipotenciari del territori català.
Doncs sembla que pensat i fet i emmirallat en el seu homòleg, va creure que ell també podria aprofitar l'avinentesa del 155 al País Valencià i “matar” diversos pardals d'un sol tret: guanyar notorietat mediàtica, fer mèrits davant les persones que confeccionen les llistes electorals del PP i deixar clar que es postula com a futurible. A més, segurament va pensar que de pas li faria un gran favor al seu partit ajudant a distraure l'atenció sobre la sempiterna corrupció congènita que els acompanya i sobre la cada dia més clara evidència del fracàs del model social que defensen.
Una vegada definit l'objectiu global, el tema era definir el lloc concret. Havia de ser un lloc amb cert simbolisme però no tan important com per a concitar un rebuig tan potent que poguera qüestionar una ràpida victòria. I si a més estava a prop dels espais físics que més coneix, i on pot trobar complicitats polítiques i socis potencials per als seus negociats futurs, doncs tant de bo. I mira per on l'elecció va recaure en Bellreguard. Un poble menut, valencianoparlant, normalitzat des de fa dècades, i ara amb alcalde valencianista, i molt a prop de Gandia, la palanca somniada per a empreses de més gran abast.
El pla però tenia tres errades.
La primera: la fermesa de l'alcalde i de l'ajuntament. Fermesa suportada sobre els pilars de la dignitat democràtica, les conviccions valencianistes i la jurisprudència.
La segona: la resposta popular i política tant en l'àmbit local con en l'àmbit de País. Només cal valorar les dimensions, el caliu i la representativitat de la concentració de divendres 2 de març que, com deia una persona assistent, això no ha fet sinó començar.
I la tercera errada resideix en que, en compte d'allunyar el focus mediàtic de la corrupció i del model antisocial del seu partit, el focalitza encara més en sumar-li la prepotència emparada en la imposició –per força antidemocràtica--.
A més hi ha un quart element que potser no va valorar correctament: en postular-se públicament sembla també que juga a qüestionar els lideratges del seu propi partit, i ja se sap que amb les coses de menjar no es juga. De fet, les declaracions del seu propi partit a Bellreguard són una crítica directa al responsable d'haver generat el problema. Amablement però, sense massa destresa, intenten assenyalar com a culpable l'equip de govern municipal però, dient-ho així, tothom deixa de mirar el dit i mira el vertader responsable. Alguna persona pensa que tals declaracions estan fetes sense l'aprovació de la direcció del partit?
Sr. Moragues, com que veig que, com aquell coronel oblidat que esperava la carta que li confirmara la seua pensió, necessita rebre alguna carta, li envie aquesta en obert per a garantir que li arribarà.
De res.
Antoni Infante @InfanteAntoni
Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim! @DaDPV
