Retalls de mots del dia de la dignitat.
A les nou en punt han aparegut allà a sobre les taules. S’ha encès el llum i com si fos la màgia de la nit de Reis (...Ja m’enteneu), s’ha sentit aquella il·lusió que creiem perduda en el cercle d’aniquilació de la vida. Tan buscades per ser destruïdes. Són aquí.
La dignitat darrera unes ulleres de pasta, els teus ulls blaus.
Es mastega la por, la ràbia, la sensació d’angoixa va en augment. Però ningú marxa. No pot ser que aquests d’Alcarràs li posin tants “dallonses”.
Un supervivent del bombardeig del Liceu Escolar que gairebé no pot ni pujar les escales, -proper als cent anys- es comenta, mentre un passadís d’aplaudiments sense descans l’anima a arribar fins a les urnes del braç d’una familiar.
Aquella dona asseguda a una cadireta que s’ha dut de casa. No sabeu qui és aquella dona. Ni aquell home de verb fàcil que l’acompanya. Aquelles parets plenes de força donen més caliu que algunes estances on han passat els dies, els mesos, els anys.
Les teves llàgrimes en veure les imatges als telèfons. Les llàgrimes de la noia rossa quan aquell supervivent d’un bombardeig ens deixava una lliçó de vida i resistència.
El bigoti entra i surt, està neguitós. Té el fill de voluntari a una taula. Orgull de classe.
El missatge de la nena del Centre Històric. Ningú de la família li dóna suport. Mai ens rendirem.
Fa estona que em mires. Saps que ho sé. Mares patint i tu guanyant-te aquestes molles.
Avui es vota en basc, sana enveja, esclat solidari. També es vota en mandinga. En romanès.
Entra ella. A tu si que no t’esperava! Se que vens a votar un No com una casa de pagès. Però t’has indignat veient com atonyinen a persones que com a mínim lluiten per alguna cosa. Sé que has tingut una vida complicada. Recordo el teu germà pujant amb les manilles al cotxe policial. Maltractament. Misèries. Aquest “adiós” que m’has dedicat en sortir, després de tants anys...sé el que vol dir...Orgull de barri...Mans esquarterades...Cors trencats i la consciència remoguda del no però sí.
Truquen de Gràcia. Tot en ordre. Cops i barrons a la vila de Menàrguens. Reus respira. Balaguer espera banyada per la calma tensa.
Dues imatges es fixen a la retina.
Un poble digne a Aiguaviva. Segle XXI. Europa.
El cos d’en Roger a la vorera. Segle XXI. Europa.
